¿QUIÉN ES JESÚS?*
El
fragment d’evangeli que llegim avui (Jn 1,1-18) estableix un paral·lelisme
entre l’aparició de Jesús i la Creació. L’Esperit de Déu que va posar ordre al
caos i va separar la llum de la foscor, avui és la paraula que es manifesta com
la llum que treu els homes de la foscor. En el principi, la paraula de Déu va
fer la vida; ara, La Paraula torna a ser vida pels homes.
Però
els homes es tanquen a la llum: és el drama fonamental que serveix d’argument a
Joan per a vestir el pròleg del seu evangeli: La llum, per naturalesa, brilla
en las tenebres, però - misteriosament- -les tenebres son capaces de rebutjar
la llum. Aquest serà també l’argument de la vida de Jesús rebutjat pel seu poble,
i l’argument terrible de la vida humana, capaç de preferir el pecat a Déu.
*.- Extracte del comentari a l’evangeli (Jn 1,1-18) escrit
per José Enrique Galarreta.
Addenda*.- Nadal, vist per Fray Marcos
(Fe adulta) és l’encarnació del Verb- I aquest Verb (paraula) és Déu: «et Deus erat Verbum».
En les lectures de la nit (Missa de l’Alba) Lluc (Lc
2,1-20) ens parlava d’un Nen, de pessebre, de pastors i angelets... A la missa
del dia, Joan (Jn 1,1-18) ens parla del Verb, del Déu etern i transcendent.
Però els dos evangelis, en el fons, ens diuen el mateix,
ens col·loquen davant del misteri: El Verb (la Paraula) es fa carn.
Es
tracta d’una encarnació, però, que només és real si es realitza dins nostre, de
la mateixa manera que es va fer real en Jesús. Si la busquem en fenòmens
estranys ens enganyaríem.
Si
no vivim el que hi ha de Déu en nosaltres, mai descobrirem en els esdeveniments
ni en el propi Jesús què significa l’Encarnació.
Cal entendre que és Déu el que es fa home, i si es va fer
home en Jesús, és que també es fa home en tots els éssers humans. Contràriament,
si hagués sigut Jesús el que es fa Déu,
tots nosaltres quedariem al marge d’aquest fet prodigiós del Nadal.
Selecció, traducció y redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada