VIVE EN TU FAMILIA, LA GRANDEZA DE SER PLENAMENTE HUMANO* 

Claus interpretatives dels textos nadalencs (Lc 2,22-40) Font: Fray Marcos – Fe adulta 

La litúrgia avui ens proposa la faíilia de Natzaret com a punt de reflexió. Coneixent el fill hem de suposar que la família era ideal. Però hem de deixar clar que el model de família d’aquella època era patriarcal, molt diferent al nostre.

Si no tenim tenim en compta aquesta realitat ens serà impossible entendre res de l’ambient en que es va desenvolupar la infància de Jesús. La veritat és que el tipus de família de Natzaret que se’ns ha propusat durant segles, no ha existit. La família molecular era completament inviable, en aquell temps, tant per motius sociològics com econòmics. 

El relat del Nen que es èrd a Jerusalem és impensable en una família de tres. Tant sols es pot produir quan és tot el clan el que torna acasa després de la peregrinació. També l’evangeli ens diu que la seva mare i els seus germans van intentar portar-lo a casa per considerar que havia perdut la xaveta i això representava un descrèdit per a tot el clan. 

En el passatge evangèlic que llegim avui, Lluc vol deixar clar, des del principi, que la vida de Jesús va estar inserida plenament en les tradicions jueves. La seva persona i el seu missatge no són realitats caigudes del ceo, sinó sorgides des del fons més genuí del judaisme tradicional. 

L’exemplaritat de la família de Natzaret l’hem de bscar on està realment, fugín de tota idealització que l’únic que aconsegueix és posar-nos en un ambient irreal que no ens duu enlloc.

El que és important no és el model de família en el que va viure Jesús, sinó els valors humans que es desenvolupen sigui quin sigui el model on els hem de viure.

Jesús va predicar el que va viure. Si va predicar l’amor, és a dir, el lliurament, el servei, la sol·licitud per l’altre, vol dir que ell ho va viure primer.

Les institucions no s’ha de sacralitzar. Només són instruments que han d’estar sempre al servei de la persona humana, que és el valor suprem. No s’ha de posar mai la persona al servei de la institució, sinó tot el contrari.

No s’ha de despreciar una institució que em demana un esforç, si m’ajuda a trobar el meu ser verdader. Però no puc permetre que la institució m’obligui a fer alguna cosa que em deteriori com a ésser humà, ni tant sols si fer-ho em portés avantatges o seguretats egoistes.

La família segueix sent el marc privilegiat per el desenvolupament de la persona humana, però no només en els anys de la infància o joventut, sinó que també ha de ser el camp d’entrenament en totes les etapes de la nostra vida.

La consanguinitat, i l’amor natural haurien de ser punts de recolzament per aprendre a sortir de nosaltres mateixos i anar als altres amb capacitat de lliurament i servei. Les relacions familiars ens haurien d’ensenyar a deixar el nostre individualisme i egoisme. Si a la família superem la temptació de l’egoisme amplificat, aprendrem a tractar als altres amb la mateixa humanitat: exigir menys cada dia i donar-nos cada dia més.

*-. https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas.html

 LOS MENSAJES QUE SUBYACEN EN LOS RELATOS MÍTICOS DE LA INFANCIA

Algunes claus interpretatives dels textos nadalencs (Lc 1,26-38) Font: Fray Marcos – Fe adulta

Aquests dies de Nadal es llegeixen textos dels dits «evangelis de la infància", de Mateu i Lluc. És molt important que prenguem consciència del sentit no històric ni científic d’aquests textos.

L’anunci del naixement d’un fill de déu, el naixement d’una mare verge, el naixement en una gruta, els pastors adorant al nen, l’intent de matar al nen, la fugida després d’un avís, la mort dels innocents, l’anunci per mitjà d’una estrella, l’adoració d’uns mags, etc.; tot són relats mítics ancestrals de les cultures de l’entorn. No n’hi ha cap original del cristianisme. El que és original és la profunda veritat teològica que s’amaga al darrere d’aquests relats, d’una senzillesa aclaparadora.

Dir «mític» no vol dir «mentida». Aquest és el primer error que s’ha de superar El mite és un relat que intenta donar a conèixer una veritat que implica a tota la persona i que no és pot explicar per mitjà de discursos científics.

Al dir que aquests relats són mítics, no estem devaluant el seu contingut, sinó tot el contrari, ens estem obligant a descobrir el significat profund i vital que tenen per el ser humà.

El text evangèlic que avui llegim, és un dels més densos i rics del NT.

Lluc ens proposa una lectura teològica de l’encarnació amb criteris de l’AT. L’evangelista acaba de narrar la concepció de Joan, prenent com model la d’Isaac. Pel relat de la concepció de Jesús, Lluc agafa d’exemple la creació d’Adam, Adam neix directament de Déu sense intermediaris, i amb Adam,comença una nova humanitat. Jesús no és un més dels personatges de la història d’Israel.

La lectura d’aquests textsos sense que ens afectin vitalment, seria com ferrealitat aquell proverbi que diu: Quan el savi apunta a la lluna, el neci es queda mirant el dit.

Tot això que els exegetes considerant relats mítics, llegints en profunditat ´´que em volen dir?--, són la clau de volta per a interpretar-los correctament. No cal escandalitzar-se pel fet de descobrir que no són fets històrics el que es relata, si es té la capacitat d'aprofundir en el seu sentit. No ens ha de fer por saber la veritat. No va ser Jesús qui ens va dir que la veritat us farà lliures?

A les lectures d’aquest diumenge destaca el contrast entre l’actitud de David, que després de fer-se un palau, decideix fer un favor a Déu, construint-li un temple perquè hi habiti; i l’actitud de Maria que només veu la gratitud de Déu. La humilitat de Maria fa possible l’apropament a Déu. La supèrbia de David, ens allunya d’Ell.

La lliçó és clara: nosaltres no podem fer res per Déu, és Ell, el que ho fa tot per nosaltres.

Déu és encarnació. Aquest és el misteri amagat i la revelació de que parla Pau. Déu salva des de dins de cada persona, no des de fora amb actes espectaculars. Aquesta és la bona notícia: una salvació per a tota la Humanitat.

L’evangelista canvia el concepte de Déu. A l’AT Déu és el poderós, l’invencible, el que dona la mort i la vida, ara demana el consentiment d’una noia humil per tal de realitzar l’oferta més extraordinària a favor de la humanitat.

Aquest canvi formidable és la manera de concebre Déu, pròpia del cristians.

*-. https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas.html

URGEIX POSAR FI AL MASCLISME

Per: Jaume Rocabert

Hi ha qui diu que el patriarcat dels temps bíblics, ha acabat derivant en el masclisme actual. Difícil de creu, doncs el primer es podria entendre en aquell context, mentre que el segon i en l’actualitat, és inacceptable. Pel que fa al masclisme religiós, és cert que no mata però degrada a les dones. Es possible que pugui tenir el seu origen en el fet que el mot déu és masculí, o perquè durant el patriarcat, l’home tenia cura de la total responsabilitat familiar o perquè, ja molt posteriorment, s’havia mitificat la creença que només els homes podien assolir responsabilitats doctrinals i/o eclesials, doncs Jesús era home i els apòstols també ho eren, obviant que Maria Magdalena també fou una apòstol, això si, carregant-li –posteriorment-un grapat de desqualificacions, com la que era una dona pública. Sigui pel que sigui, estem en el segle XXI, i el masclisme és cada cop més virulent que mai, probablement per el progressiu alliberament de les dones que, cada cop més, son més independents i assoleixen llocs de treball fins no fa massa exclusiu pels homes, i cada cop més, també assoleixen llocs de responsabilitats, sovint però, amb retribucions més baixes. 

És evident que en el si de l’Església, la jerarquia ha discriminat de manera persistent i amb arguments sexistes, l’accés de les dones en qualsevol lloc de responsabilitat i molt menys a tenir accés al sacerdoci. Sacerdoci que podria significar-los-hi, l’accés a l’episcopat. Tot diametralment al reves en el si de la societat, on malgrat el masclisme malaltís i sovint criminal, les dones es van introduint, malgrat que sigui lentament, però de manera irreversible, com és el cas per exemple de les moltes que exerceixen de metgessa i que avui igualen quan no superen als homes. En el si de l’Església, on s’hauria de respectar més la igualtat entre homes i dones, això no es així. No es tant llunyana la imatge que va donar la volta al món en motiu de la solemne cerimònia de la consagració del temple de la Sagrada Família amb basílica, per part del papa Benet XVI. El temple era ple a vessar amb multitud de bisbes i capellans i entre tan clero, unes poques monges que se’ls va encarregar la feina de qualsevol minyona: netejar l’altar major, patètic!

En front d’aquesta negativa imatge, una de molt recent del papa Francesc que en motiu de la seva trobada amb la Comissió Teològica Internacional, formada per una trentena de teòlegs, només hi havia 5 teòlogues, cosa que va provocar que el papa els digues només al inici: “ja em perdonaran però aquí falten dones”. Posteriorment en el seu parlament els va dir: “L’Església és dona, hi ha que des masculinitzar-la”. Que el papa s’expressi amb aquesta rotunditat és un magnífic bon símptoma de que quelcom s’està capgirant en el si d’una Església anquilosada en el passat, però no per voluntat divina, sinó per voluntat d’una jerarquia que es nega categòricament a qualsevol canvi, ja sigui en els seus majestuosos ornaments, en la parafernàlia litúrgica actual i a renunciar, els cardenals, al poder que ostenten i ha deixar de ser anomenats “prínceps de l’Església”, la resultant és que els arbres no els deixa veure el bosc. No el veuen, perquè continuen llegint literalment els evangelis, sense aprofundir en el seu contingut teològic ni en el missatge de Jesús;  no es miren ni llegeixen els llibres de teologia actuals, no fos que tinguessin problemes de consciència. Potser llegeixen la de Sant Agustí i no els esmentats més contemporanis, donat que una bona majoria, posen en entredit el modus operandi eclesial, com en el seu dia, no tant llunya, ho va fer la teologia de l’alliberament. 

Cal esperar que aquesta actitud oberta del papa Francesc, sigui l’inici d’un nou paradigma per tal que definitivament veiem realitzats aquells esperançats desitjos d’obertura que va significar el Concili Vaticà II i s’apliqui amb total rigors el Regne de Déu i tot el que l’esmentat Regne comporta d’amor i de pau. Que l’Església, sigui realment el far que il·lumini, no per l’equivoca vinculació amb els poders mundans, sinó per la llum de l’evangeli i pel missatge de Jesús, a una societat embogida per un inhumà poder que destrueix la convivència, cas d’Ucraïna i de Gaza, com el dels deplorables Putin i Netanyahu. 

És hora doncs, que les diferents religions, que en altres temps, marcaven notablement moltes de les costums de la ciutadania, cosa que avui és molt difícil que ho puguin aconseguir, però si podrien intentar-ho, posant el seu gra de sorra per eradicar el maleit masclisme que tantes víctimes mortals està provocant. 

Girona, 14 de desembre del 2023

 SE NECESITAN PROFETAS *

Resum lliure del comentari (Mc 1,1-8) escrit per Fray Marcos - Fe adulta.

INTRODUCCIÓ

Els profetes es van mantenir en actitud de vetlla, tal i com recomanava l'evangeli del diumenge passat. El profetes, des de la talaia de persones realitzades, descobrien l'arribada de la catàstrofe i de la felicitat.

Els profetes són, a la vegda, vigilants i pregoners de successos que veuen venir.

El profeta és la figura clau d'aquest temps d'advent. No pensem que siguin éssers humans allunyats dels altres. Són gent que s'adona del futur perquè escolten la veu de Déu que els va indicant el que han de dir.

Profeta és tot aquell que està despert i viu amb els ulls ben oberts.

La principal característica del profeta és que vivint entre la gent del poble es preocupa de la sort dels més humils. Per això, el seu objectiu principal és, i ha estat sempre, denunciar la injustícia, la condemna sense pal·liatius de tota classe d'opressió.

El profeta verdader seria aquell que ha arribat a una experiència del seu ésser autèntic i es manté fidel a aquesta experiència i ajuda als altres a descobrir el camí que porta a l'autèntica humanitat.

El fals profeta, seria aquell que condueix l'home a un major egoisme. El problema rau en que allò que és ser verdaderament humà només es pot descobrir si s'és verdaderament humà. Per això no hi ha forma de distingir el fals del verdader mentre que no es tingui una mínima experiència del que és ser humà.

EXPLICACIÓ

La primera paraula de l'eangeli de Marc, és: «Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.» (Mc 1,1) En grec és «arie» que no només significa el principi d'un text, sinó quelcom molt més profund. Significa origen i fonament. És a dir, allò que ha estat la causa d'un succés.

Marc comença així el seu «euanggelion» perquè ens vol dir que tot el que fa referència a Jesús és Bona Notícia. .

A l'evangeli de Marc no es parla de l'inf'ància de Jesús. Per això aquestes festes es llegiran textos de Mateu i Lluc, que són relats teològics que es van anar elaborant els primers anys del cristianisme, sense fonament històric.

Marc comença amb el Baptista, que és un personatge clau de l'Advent, perquè es tracte de l'últim dels profetes (profetisme) de l'AT.

Joan anuncia Jesús i és protagonista del seu naixement en l'Esperit (baptisme). Així és com Jesús comença a manifestar el que és.

No sabem res de la relació entre Joan i Jesús. Però sí sabem, hi ha dades històriques extra bíbliques, que parlen del baptisme de Jesús per part de Joan.

«Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.» (Mc 1,) Aquest crit de Joan és el millor resum de l'esperit d'Advent. Déu ens ve a través de Jesús. De manera que si Déu no arriba a nosaltres és perquè nosaltres li ho impedim amb la nostra actitud vital. que ens orienta en altres direccions. Ell ve, però nosaltres no hi anem.

*.- Veure comentari de l'evangeli: https://www.feadulta.com › 3...

 SE NECESITAN PROFETAS *

Resum lliure del comentari (Mc 1,1-8) escrit per Fray Marcos - Fe adulta.

INTRODUCCIÓ

Els profetes es van mantenir en actitud de vetlla, tal i com recomanava l'evangeli del diumenge passat. El profetes, des de la talaia de persones realitzades, descobrien l'arribada de la catàstrofe i de la felicitat.

Els profetes són, a la vegda, vigilants i pregoners de successos que veuen venir.

El profeta és la figura clau d'aquest temps d'advent. No pensem que siguin éssers humans allunyats dels altres. Són gent que s'adona del futur perquè escolten la veu de Déu que els va indicant el que han de dir.

Profeta és tot aquell que està despert i viu amb els ulls ben oberts.

La principal característica del profeta és que vivint entre la gent del poble es preocupa de la sort dels més humils. Per això, el seu objectiu principal és, i ha estat sempre, denunciar la injustícia, la condemna sense pal·liatius de tota classe d'opressió.

El profeta verdader seria aquell que ha arribat a una experiència del seu ésser autèntic i es manté fidel a aquesta experiència i ajuda als altres a descobrir el camí que porta a l'autèntica humanitat.

El fals profeta, seria aquell que condueix l'home a un major egoisme. El problema rau en que allò que és ser verdaderament humà només es pot descobrir si s'és verdaderament humà. Per això no hi ha forma de distingir el fals del verdader mentre que no es tingui una mínima experiència del que és ser humà.

EXPLICACIÓ

La primera paraula de l'eangeli de Marc, és: «Comença l'evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.» (Mc 1,1) En grec és «arie» que no només significa el principi d'un text, sinó quelcom molt més profund. Significa origen i fonament. És a dir, allò que ha estat la causa d'un succés.

Marc comença així el seu «euanggelion» perquè ens vol dir que tot el que fa referència a Jesús és Bona Notícia. .

A l'evangeli de Marc no es parla de l'inf'ància de Jesús. Per això aquestes festes es llegiran textos de Mateu i Lluc, que són relats teològics que es van anar elaborant els primers anys del cristianisme, sense fonament històric.

Marc comença amb el Baptista, que és un personatge clau de l'Advent, perquè es tracte de l'últim dels profetes (profetisme) de l'AT.

Joan anuncia Jesús i és protagonista del seu naixement en l'Esperit (baptisme). Així és com Jesús comença a manifestar el que és.

La no sabem res de la relació entre Joan i Jesús. Però sí sabem, hi ha dades històriques extra bíbliques, que parlen del baptisme de Jesús per part de Joan.

«Prepareu el camí del Senyor, aplaneu les seves rutes.» (Mc 1,) Aquest crit de Joan és el millor resum de l'esperit d'Advent. Déu ens ve a través de Jesús. De manera que si Déu no arriba a nosaltres és perquè nosaltres li ho impedim amb la nostra actitud vital. que ens orienta en altres direccions. Ell ve, però nosaltres no hi anem.

*.- Veure comentari de l'evangeli: https://www.feadulta.com › 3...

 DIOS NOS ESPERA*

Resum lliure del comentari (Mc 13,33-37) escrit per Fray Marcos - Fe adulta.

INTRODUCCIÓ

Comencem l'any litúrgic. Som a l'Advent, que més que un temps litúrgic és una filosofia de vida. Es tracte d'una actitud vital que s'ha d'instaurar a tota la nostra vida. Si no entenem el missatge de Jesús: «estigueu alerta, vetlleu» no haurem entès l'Advent.

El més importat no és recordar la primera vinguda de Jesús, sinó estar preparats per l'última, que no és més que una metàfora, perquè el que hem de descobrir és que está venint en aquest precís moment.

Tot l'AT. és una promesa i una espera. Des d'Abraham fins a Jesús (18 segles) el poble jueu ha estat esperant que Déu complís les promeses.

Unes promeses que Déu els va donant en la mesura en que ells les desitgen:

- A Abraham, descendència;

- Als esclaus d'Egipte, llibertat;

- Als famolencs del desert, una terra que raja llet i mel;

- Quan conquisten les ciutats de Canaà, una nació forta i poderosa;

- Quan són a l'Exili, tornar a la seva terra;

- Quan els van destruir el temple, reconstruir-lo; etc., etc..

Curiosament Déu no promet mai res, abans de que l'home ho desitgi. En l'AT. les promeses les feien els profetes i eren coses materials, perquè el que esperaven de Déu eren seguretats. Però, Jesús apunta a la salvació: «He vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir.» (Jn 10,10)

Els verdaders valors de l'esperit i de la persona humana són novetat absoluta de Jesús. Si algun profeta va intuir aquests valors, van ser crits que es van perdre en el desert.

CONTEXT EVANGÈLIC

Hem acabat el cicle (A) i comencem el cicle (B). Hi ha continuïtat. El diumenge passat llegíem l'última paràbola de l'evangeli de Mateu i avui llegim l'últim de l'evangeli de Marc. En els dos es parla de l'última vinguda de Crist, per a invitar-nos a viure en coherència.

EXPLICACIÓ

L'actitud dels criats són la clau d'interpretació del relat. Cal estar alerta, vigilar, perquè l'arribada de l'amo es pot produir en el moment més inesperat. En realitat, està venint constantment. Advent ens diu que és Déu qui ve, i no ens ha de trobar dormint.

*.- Veure comentari de l'evangeli: https://www.feadulta.com › 3...