LOS MENSAJES QUE SUBYACEN EN LOS RELATOS MÍTICOS DE LA INFANCIA

Algunes claus interpretatives dels textos nadalencs (Lc 1,26-38) Font: Fray Marcos – Fe adulta

Aquests dies de Nadal es llegeixen textos dels dits «evangelis de la infància", de Mateu i Lluc. És molt important que prenguem consciència del sentit no històric ni científic d’aquests textos.

L’anunci del naixement d’un fill de déu, el naixement d’una mare verge, el naixement en una gruta, els pastors adorant al nen, l’intent de matar al nen, la fugida després d’un avís, la mort dels innocents, l’anunci per mitjà d’una estrella, l’adoració d’uns mags, etc.; tot són relats mítics ancestrals de les cultures de l’entorn. No n’hi ha cap original del cristianisme. El que és original és la profunda veritat teològica que s’amaga al darrere d’aquests relats, d’una senzillesa aclaparadora.

Dir «mític» no vol dir «mentida». Aquest és el primer error que s’ha de superar El mite és un relat que intenta donar a conèixer una veritat que implica a tota la persona i que no és pot explicar per mitjà de discursos científics.

Al dir que aquests relats són mítics, no estem devaluant el seu contingut, sinó tot el contrari, ens estem obligant a descobrir el significat profund i vital que tenen per el ser humà.

El text evangèlic que avui llegim, és un dels més densos i rics del NT.

Lluc ens proposa una lectura teològica de l’encarnació amb criteris de l’AT. L’evangelista acaba de narrar la concepció de Joan, prenent com model la d’Isaac. Pel relat de la concepció de Jesús, Lluc agafa d’exemple la creació d’Adam, Adam neix directament de Déu sense intermediaris, i amb Adam,comença una nova humanitat. Jesús no és un més dels personatges de la història d’Israel.

La lectura d’aquests textsos sense que ens afectin vitalment, seria com ferrealitat aquell proverbi que diu: Quan el savi apunta a la lluna, el neci es queda mirant el dit.

Tot això que els exegetes considerant relats mítics, llegints en profunditat ´´que em volen dir?--, són la clau de volta per a interpretar-los correctament. No cal escandalitzar-se pel fet de descobrir que no són fets històrics el que es relata, si es té la capacitat d'aprofundir en el seu sentit. No ens ha de fer por saber la veritat. No va ser Jesús qui ens va dir que la veritat us farà lliures?

A les lectures d’aquest diumenge destaca el contrast entre l’actitud de David, que després de fer-se un palau, decideix fer un favor a Déu, construint-li un temple perquè hi habiti; i l’actitud de Maria que només veu la gratitud de Déu. La humilitat de Maria fa possible l’apropament a Déu. La supèrbia de David, ens allunya d’Ell.

La lliçó és clara: nosaltres no podem fer res per Déu, és Ell, el que ho fa tot per nosaltres.

Déu és encarnació. Aquest és el misteri amagat i la revelació de que parla Pau. Déu salva des de dins de cada persona, no des de fora amb actes espectaculars. Aquesta és la bona notícia: una salvació per a tota la Humanitat.

L’evangelista canvia el concepte de Déu. A l’AT Déu és el poderós, l’invencible, el que dona la mort i la vida, ara demana el consentiment d’una noia humil per tal de realitzar l’oferta més extraordinària a favor de la humanitat.

Aquest canvi formidable és la manera de concebre Déu, pròpia del cristians.

*-. https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas.html