DÉU-ESPERIT-JESÚS*

Selecció del comentari a l’evangeli (Jn 20,18-23) escrit per Fray Marcos.

Avui celebrem la Festivitat de la Pentecosta. Cinquanta dies ens separen de la resurrecció de Jesús i Joan ens invita a aprofundir en el coneixement del seu Esperit. Que és el mateix Esperit que el del Pare.

És un error parlar de la «vinguda de L’Esperit Sant» perquè en realitat l’Esperit de Déu que ens dóna vida està sempre en nosaltres.

Els primers cristians van tenir clar que tot el que estaven vivint era obra de l’«Esperit» indivisible de Jesús i el Pare. I van sentir la presència de Jesús en ells, d'una manera més real que quan van conviure amb ell. Ara. La seva predicació, prenia un sentit autèntic.

La nostra relació amb Déu, tal com l’entenen els místics, no és la d'un jo amb un tu, sinó la d’un jo amb amb el meu autèntic JO, que viu en l’Esperit.

La nostra vida espiritual, està tant intimament lligada a l’Esperit que no podem fer res ni dir si no és per ell. Ni tan sols dir: «Jesús és el Senyor», ni dir «Abba», si no és moguts per Ell, però amb la certesa de que mai ens abandonarà.

Ens cal descobrir la presència de l'Esperit en les persones, que no en les institucions. Hem de ser conscvients de que ser cristià no consisteix a acceptar una sèrie de veritats teòriques, ni en complir una sèrie de normes morals, ni tan sols en dur a terme uns quants ritus sagrats. Tot això no serveix de res si no arribem a una vivència personal de la realitat de Déu-Esperit que ens empeny des de dins a la plenitud del nostre ésser.

Jesús va viure una relació tant «personal» amb Déu, que es va atrevir a anomenar-lo «pare»; va fer sempre la seva voluntat; l'escolta sempre, etc.

Tot el missatge de Jesús es redueix a manifestar la seva experiència de viure en l’Esperit de Déu. I la seva predicació va anar dirigida a que també nosaltres arribéssim a aquesta mateixa experiència.

L'Esperit ens fa lliures. «No heu rebut un esperit d'esclaus, sinó de fills que us fa clamar Abba, Pare». L'Esperit que Jesús ens va deixar té com a missió fer-nos ser lliures, ser nosaltres mateixos.

Selecció i redacció: Salvador Sol 

*.- Veure original http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

NO ÉS POSSIBLE EXPRESSAR EL TRASCENDENT*

Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 28,16-20) escrit per Fray Marcos  

L’ascensió forma part del misteri pasqual. Hem d’entendre que: resurrecció, ascensió, seure a la dreta del Pare, glorificació i vinguda de l'Esperit, són una única realitat. realitat, que està succeint en aquest mateix instant.

La referència al lloc: Galilea o Jerusalem, o al temps: tres dies, vuit dies, quaranta dies, cinquanta dies després de la seva mort, no té cap sentit quan parlem del transcendent. Igual que dir: que seu a la dreta de Déu.

La clau per entendre aquestes celebracions litúrgiques ens obliga a separar el record de la vivència. Les realitats espirituals són intemporals i s’han de viure com les van viure els apòstols. 

L'ascensió de l'home Jesús, significa que va arribar a la plenitud total, i li va poder dir al Pare: "Tot s'ha complert". Després, per a ell, ja no existeix ni l’espai ni el temps.

Déu, Jesús i l'Esperit ho estan fent tot per mi. Jo sóc el que he de descobrir aquesta realitat i fer-la meva vivint-la.

Mateu fa un relat i el situa a una muntanya sense nom, La muntanya significa l'àmbit del diví, on hi ha Déu i també hi situa Jesús.

El lloc geogràfic és Galilea. Mateu no situa el retrobament de Jesús amb els deixebles a la Judea que l’havia rebutjat.

L’evangelista ens presenta tres idees força: 1.- Jesús és glorificat: "Se m'ha donat plena autoritat al cel i a la terra".

2.- La predicació s’ha de dirigir a "tots els pobles".

3.- El punt clau del misteri pasqual. "Jo seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi de món". 

Jesús vol deixar clar que tot el que va fer era obra del Pare-Esperit que actuava en ell. Ara segueix sent Déu (Pare, Fill i Esperit Sant) qui continua l'obra de salvació a través dels seus seguidors.

Jesús diu que ens enviarà l’Esperit. Però no "vindrà" només l’Esperit; Déu i Jesús també estaran sempre en mi, quan la meva consciència s’adoni que hi són. 

Selecció i redacció: Salvador Sol

*.- Veure l'original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

EL DEFENSOR*

Selecció del comentari a l’evangeli (Jn 14,15-21) escrit per Fray Marcos

*.- Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

L'evangeli d’avui «És una teologia molt elaborada de la presència de Déu en les primeres comunitats».  

Joan vol que els Cristians de finals del s.I coneguin Jesús com el van conèixer els seus apòstols i seguidors. Aquest és un tret important per a nosaltres, cristians del s.XXI, que no hem conviscut amb el Jesús històric. Joan ens vol transmetre aquesta realitat: Jesús és viu, «i ens fa viure a nosaltres». Nosaltres ara el coneixem per la influència que rebem del seu Esperit, que és el mateix que el de Déu.

Jesús estableix una manera nova de relació dels cristians amb Déu, amb ell mateix i amb l’Esperit. Tres figures que constitueixen una realitat «indistingible».

La característica peculiar de l’Esperit és que actua des de dins de cada persona.

Jesús ens diu en aquest evangeli: «Si m'estimeu, guardareu els meus manaments, (Jn 14,15) Bàsicament es refereix al manament de l’amor: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 13,34). I això ens planteja un axioma: «Qui no estima els altres no pot estimar Jesús, ni pot estimar Déu».

Quan es parla de manaments no s’han de interpretar com a «normes externes» que s’han de complir obligatòriament, «sinó com invitació a la resposta de l'amor [...] que s'ha de manifestar en cada circumstància concreta».

Jesús se’n va però no ens vol deixar sols: diu: «jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre». (Jn 14,16). Aquí el defensor no és altre que el seu Esperit. És a dir, serà «el mateix Déu-Esperit qui acruarà des de dins de cadascú».   

Jesús enviarà un defensor «perquè es quedi amb vosaltres per sempre» (Jn 14-16); un defensor que «és l'Esperit de la veritat». (Jn 14,17), Una veritat que el món «de l’ordre injust» no pot entendre, però vosaltres sí, perquè conèixeu Jesús, que és «la veritat» (Jn 14,6)  

«Els deixebles ja tenen experiència de l'Esperit, però aquesta serà molt més gran quan estigui en ells com a principi dinàmic intern».

«El món ja no em veurà, però vosaltres sí [...], perquè jo visc, i vosaltres també viureu Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres». (Jn 14,19-20). 

«El món no em veurà i vosaltres sí». Aquí rau la clau per entendre la resurrecció. El món només és capaç de veure allò que és corporal. Però els seus seguidors «seran capaços de veure-ho d'una manera nova». 

«Aquell dia, coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres» (Jn 14,20). 

El viure aquesta nova realitat és el que constitueix la plenitud de l'home.

Selecció i redacció: Salvador Sol

NOMÉS MIG MISSATGE

Per Antoni Ferret

L'Església, i en general les Esglésies cristianes, porten més de 2.000 anys ensenyant, divulgant, promovent la meitat del Missatge cristià.

Aquest Missatge (amb més  precisió anomenat bíblico-cristià) va ser elaborat per al voltant d'una vintena d'autors israelites, al llarg d'uns 8 segles, però no de manera progressiva, sinó més aviat «a salts», i constitueix l'element fonamental de la Bíblia. Aquesta, a més, comprèn mites, història, legislació israelita, pregàries, textos didàctics, fins i tot poemes. Independentment de l'interès cultural de cada part del seu contingut, cal saber identificar lo que és un filó d'actituds i ensenyaments de tipus sòcio-humanista (molt poc, o gairebé gens, conegut).

Els mites, per exemple, es poden comentar un dia de manera festiva i amb caràcter simbòlic, sempre sabent per endavant que són mites (lo que no es pot és fer-los passar com a certs), les pregàries o els salms es poden llegir o repetir individualment en moments adequats, les novel·les didàctiques i els poemes es poden llegir com qualsevol lectura instructiva… però el missatge humanista és lo que cal conèixer, divulgar, i practicar. Sembla mentida, però és lo que menys es coneix de les 2.000 pàgines i escaig de la Bíblia.  Com pot ser, això?

Aquest Missatge comprèn històricament tres parts, pel que fa a contingut:
1)   A Israel, en els segles VIII i VII aC, amb el poble israelita independent, es va donar lo que jo anomenaria el període d'or d'Israel i del Missatge.

A) Els profetes Amós, Isaïes, Miquees, i posteriorment altres, com Jeremies, van emetre, en nom de Jahvè, dures crítiques i denúncies de les injustícies socials.

B) En el segle VII, amb Israel del nord ja destruït però Judà encara lliure, el rei Josies i els seus consellers, a més del mite de l'estada a Egipte i la seva sortida gloriosa, i moltes i diverses altres lleis, van establir una legislació de mesures de justícia social tendents a:

*evitar en la mesura del possible la pobresa.

*protegir-la si es donava (molt especialment en cas de vídues, orfes i immigrants).

(Em refereixo, naturalment, a textos de Levític i Deuteronomi, sobretot.)

2) En els segles següents, amb Israel sotmès al govern de països estrangers, s'estén un parèntesi, en el qual el procés d'humanització no continua i sembla que s'inverteix. No obstant això, no falten mai les plomes que recorden els vells principis i els exigeixen.

3) L'època de Jesucrist i els apòstols (mitjançant la relació dels evangelistes) constitueix un nou focus important del Missatge i, a més, la seva cirereta. Sobresurten valors com la filiació divina, l'amor universal, la inversió de valors (Déu jutja les coses de manera inversa de com ho fa el món), la supremacia de l'ajuda al necessitat…

Els valors dels vells profetes i els de Crist i els seus apòstols són perfectament complementaris, per a constituir un Missatge humanista molt complet. No obstant això…

Quan s'estableix, a poc a poc, una institució (l'Església, més endavant les Esglésies) a fi de difondre aquest Missatge d'amor i alliberament per a tothom, l'actuació se centra en la part del Missatge de Jesús, basada sobretot en els 4 evangelis, cosa que es tendirà a denominar «l'Evangeli», amb un contingut, doncs, limitat a la meitat del Missatge bíblico-cristià.

Aquesta limitació no és pas poca cosa: significa perdre dos grans valors de la part israelita:

1) La denúncia profètica de les injustícies (i dels injustos).

2) El marc de lleis preventives i protectores de les persones pobres. (Prohibició de cobrar interès en els crèdits, sobreseïment periòdic dels deutes, dret de rescat d'una propietat venuda per necessitat, obligació de reservar periòdicament una part de la collita a les persones pobres; tot això a més a més de l'obligació moral d'ajudar, de manera voluntària, en cas de necessitat. O sigui: les persones pobres, pel fet de ser-ho, gaudien d'uns «drets».)

Deixar això de banda ha sigut, i és, un enorme frau a la humanitat.

Per què, en un primer moment, o en un de segon, o més endavant..., es va oblidar una tan gran salvaguarda de les persones? Qui podrien ser considerats culpables d'això, en funció dels seus estudis, de les seves obres teològiques (tantíssimes i tan extenses)? Què podria justificar-los d'haver-se oblidat, o desentès, d'allò més important en la vida humana?

Interrogants i tasques que molt gustosament cedeixo a plomes més insignes que la meva, com tants teòlegs, biblistes, autors de grans obres, a veure si per una vegada...

Em conformo amb haver descobert un tresor amagat i oblidat, haver-lo exposat de manera comprensible, i reivindicar-lo. Com podrem aconseguir que l'Església i les altres Esglésies «recentrin» de manera correcta allò que elles anomenen les seves «doctrines»?

No vull entrar en aquest terreny cedit, però sovint tinc la temptació de pensar que, de fet, s'ha ensenyat i s'ensenya aquella part del Missatge que és menys compromesa.

FENT-NOS PRÒPIA L’EXPERIÈNCIA DE JESÚS*

Selecció del comentari de l’evangeli (Jn 14,1-12)** escrit per Fray Marcos.

*.- Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

**.- Veure l’evangeli: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

A l’evangeli d’aquest diumenge, llegim el discurs de comiat, després del sopar, centrat en el Pare (se’l cita 25 vegades).

«Que els vostres cors s'asserenin» (Jn 14,1). L’ambient que es repira en aquell sopar és de inquietud, perquè Jesús els anuncia que se’n va: «jo me'n vaig al Pare» (Jn 14,12), Judes prepara la traïció, i Pere no ho veu clar i acabarà negant-lo. Per això Jesús els invita a la calma. La clau del missatge és posar per sobre de tot la confiança en el Pare.

Una vegada més, Joan posa en boca de Jesús les reflexions pasquals de la seva comunitat, que experimenta la presència viva de Jesús, a través de l’Esperit, que els fa confiar en el Pare. «Jo estic en el Pare i el Pare està en mi» (Jn 13,10). Això és; feu-nos confiança.

Confiar en Jesús i confiar en Déu és la mateixa cosa.  Aquesta és la raó per la qual no s’ha de tenir por.

«A casa del meu Pare hi ha lloc per a tots; si no n'hi hagués, us podria dir que el vaig a preparar» (Jn 14,2). No es tracta d’un lloc físic, sinó de l’àmbit de l’amor de Déu.  

Els dubtes de Tomás, (Vg Jn 14,5) són els nostres dubtes. Però formulat com un recurs literari, ens està dient que Jesús és el camí que ens porta a Déu; que aquesta és la meta de l’home, que cada home ha de descobrir i realitzar.

També Felip necessita un aclariment: «Senyor, mostra'ns el Pare, i no ens cal res més» (Jn 14,8). Felip no ha entès que Jesús és el projecta de Déu per a l’home; que Déu només es fa visible a través de l’home. .

«Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig» (Jn 14,12). Però no es tracta de fer miracles, sinó de manifestar l’amor a favor de l’home. Jesús comença l’obra de Déu però no acaba en ell, sinó que segueix en cadascú de nosaltres.

Jesús vol que tinguem la seva mateixa experiència de Déu. Tota la predicació de Jesús néix de l‘experiència i invita a l’experiència com a plenitud d’humanitat.

Selecció i redacció: Salvador Sol

JESÚS ENS COMUNICA LA SEVA MATEIXA VIDA

Selecció del comentari de l’evangelo (Jn 10,1-10)* escrit per Fray Marcos (http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html)

«Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10) Aquest és el missatge clau  de l’evangeli d’aquest diumenge, «que no parla d’aparicions però parla de,la de Vida», que és l’essència de la Pasqua».

L’evangeli de Joan posa en boca de Jesús allò que la seva comunitat pensava de Jesús. Estem, per tant, davant d’un escrit teològic, no històric. Això és important per a nosaltres perquè ens parla de les «vivències» que aquells cristians tenien del Jesús històric.

Jesús es compara amb els pastors, amb un llenguatge, difícil d’entendre: «Us ho dic amb tota veritat: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler» (Jn 19,1). Nosaltres tampoc ho entenem, si no ens situem en aquell temps i no sabem què volen dir els termes, «porta» i «pastor».

En aquell temps els ramats eren petits, formats per 5 ó 10 ovelles, que cada família pasturava per separat, però a les nits es guardaven, juntament amb altres ramats d’altres famílies, en una mateixa cleda.

Les cledes eren condtruccions de pedra, de no massa alçada, amb una entrada molt estreta, per on havien d’entrar i sortir les ovelles d’una en una. de forma que només podien passar les ovelles d’una en una. El tancat no tenia porta física; la guardava un pastor durant la nit. Al matí, cada propietari cridava les seves i «les ovelles reconeixien la seva veu»  (Jn 10,3) 

Jesús s’identifica amb aquest pastor/propietari que cuida personalment de les seves ovelles, perquè d’elles en depèn l’economia familiar.

Anem als símbols. «Les ovelles són, en l’evangeli de Joan, el poble oprimit pels dirigents jueus. Aquests són els lladres i bandolers.  

-       Lladres, perquè s’apropien del que no és seu.

-       Bandolers, perquè utilitzen la violència per a sotmetre      als més dèbils.

A l’AT hi ha referències molt concretes, a aquests pastors que en comptes de cuidar les ovelles s’aprofiten d’elles (Vg. Ez 34,2-5)

«les ovelles reconeixen la seva veu» (Jn 10.3) Escoltar la veu del Senyor i obeir-la és un concepte bíblic alliberador.

El pastor crida les seves ovelles, una per una, pel seu nom, i les ovelles escolten la seva veu i el segueixen; les duu al pasturatge, a la vida.

També Jesús, el bon pastor, ens crida un a un perquè sortim de la institució que ens oprimeix i ens dóna la capacitat de seguir-lo.

Jesús ens va al davant. «Ell ha recorregut de punta a punta una trajectòria humana» com la nostra i per això ens pot assenyalar el camí.

«Jo soc la porta» (Jn 10,7) No pensem en una porta que gira, sinó en l’obertura que dóna accés al interior de la cleda. «La porta de les ovelles és el pastor que les cuida».  Si ell és la porta vol dir que hem de passar per ell si volem anar contra la injustícia i assolir l’autèntica salvació.

«Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10). La missió de Jesús és exactament la contrària d’aquells a qui només els interessen els beneficis que en poiden treure: la llet, la carn i la llana. «l’únic interès d’aquest Jesús/pastor és el benestar de cada una de les “ovelles”, perquè arribin a assolir la plenitud de les seves vides; la seva mateixa Vida».

Selecció i redacció: Salvador Sol

*.- Veure l’evangeli: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/