L’evangeli d’avui ens situa en l’àmbit de la divinitat: Muntanya alta, lluminositat, color blanc... D’aquesta manera Marc ens fa una doble invitació: per una banda, a viure connectats de forma conscient amb el Misteri últim de la Realitat; per l’altre, a reconèixer aquesta Realitat com la dimensió més pregona de tot el que és, incloent-nos-hi a nosaltres mateixos.
La nostra ment tendeix a fraccionar i separar la realitat i acabem assumint
que les coses, els altres i nosaltres mateixos, són objectes separats. Però en el
Fons, tot el que és humà i tot el que és material, tenen el mateix Principi
diví. Per això Pere reacciona correctament: «Rabí, és bo que estiguem
aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra
per a Elies.» (Mc 9,5.BIC)
A l’igual que Pere, mentre no hem vist res, també la transfiguració de
Jesús se’ns fa difícil d’entendre. Però quan se’ns fa el regal de “veure”
aquesta realitat, ens adonem que aquesta és la nostra identitat; en cert
sentit, quan això succeeix, recordem el què som i, al recordar-ho, iniciem el
camí de tornar a casa. D’aquí, la metàfora de les tres cabanes.
El relat ens situa davant d’aquesta afirmació: «Aquest és el meu Fill,
el meu estimat» (Mc 9,7) Ser fill és “estar
naixent” permanentment d’aquest mateix Fons originari, que és el fons de tot el que és. Malgrat
els límits del llenguatge, podríem dir
que aquest mateix i únic Fons, és el que
es manifesta en formes temporals o transitòries.
I també, que és el que s’expressa en Jesús i en cada ésser humà. Per això,
en la tradició cristiana, reconeixem a Jesús com el nostre “referent", la
imatge més nítida en la que el Fons es manifesta.
En no obstaculitzar que en ell es manifestés aquesta Font, es pot dir amb tota
la raó, que és el “Fill estimat”, el més exactament semblant a la Font d’on tot
raja. I també podem dir, que cada ésser humà neix d’aquesta mateixa Font, i per
tant, també ès “fill estimat”.
Els deixebles, davant de la transfiguració van experimentar una sensació de
sorpresa i esglai. L’ensurt els va tenallar. Només quan visquin l’experiència
de la resurrecció –una altre experiència transpersonal--, seran capaços de
captar una mica més el sentit d’aquestes manifestacions.
Tanmateix, assumir la condició de "fills estimats", --de formar
part de l’expressió del Misteri últim del Real-- equival a reconèixer-nos com a
"ressuscitats".
Perquè ni estem separats d’aquella Font originària ni hi ha res que tinguem
de rebre en el futur. Tot ho tenim ara i aquí..., malgrat que amb freqüència se’ns
escapa adonar-nos-en. Dir que som "fills", significa descriure la
nostra identitat: no som l’ego separat que la ment ens fa pensar que som, sinó
l’expressió temporal d’aquell Fons últim. Aquesta és l’autèntica identitat que ens
conforma, i que ja posseïm.
El test que determina el camí espiritual és sempre la vida lliurada a favor
dels altres. És baixar de la muntanya i trobar-nos amb la vida quotidiana, amb
els seus conflictes, i viure-hi el que em vist, des d’una actitud de bondat,
compassió i servei, pel fet d’entendre que formem part de la Unitat.
Original:
http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
