A Catalunya, el racisme i la xenofòbia tenen
altres rostres, però en els darrers anys hem vist proliferar manifestacions
xenòfobes i de discriminació en un nou context de passivitat generalitzada que
resulta força preocupant, tant per les pròpies manifestacions com pels efectes
que aquestes poden tenir en la ciutadania.
Arguments polítics que vinculen immigració i
delinqüència, presenten les persones immigrants com a simple receptores –o,
fins i tot, "abusadores"— dels serveis públics, negant la seva
condició d'actors socials, i justifiquen que en temps de crisi "no hi
cabem tots" són expressions xenòfobes que, malgrat estar tipificades com a
delicte al Codi Penal, es diuen i es repeteixin sense més conseqüència.
A aquest tipus de manifestacions cal afegir
els tòpics i rumors que proliferen a l'entorn de la immigració i la
categorització simplista que es fa de cadascun dels col·lectius, reduint-los a
uns pocs trets que explicarien el seu comportament i les seves cultures. Per
últim, però no menys important, en la pròpia llei d'estrangeria i en
l'existència d'institucions com els CIE hi trobem mostres de racisme
institucionalitzat.
Els efectes negatius d'aquestes pràctiques i
manifestacions no es redueixen a les persones immigrants, sinó que s'estenen al
conjunt de la ciutadania i posen en perill la convivència i la cohesió social.
Catalunya és una societat diversa. Això és una
realitat i, com a societat receptora, tenim unes responsabilitats. En funció de
com les exercim, crearem un tipus de societat o una altra. Cal que siguem
actius en la creació d'una societat inclusiva i plural, que valori la
diversitat com un aspecte positiu i la integri en totes les esferes de la vida
pública i social. En coherència amb aquest enfocament, les argumentacions
xenòfobes que cerquen la fractura social han de ser rebutjades i penalitzades.
Les entitats que ens dediquem a facilitar la
integració i la convivència considerem que cal seguir treballant en la
construcció d'un ‘nosaltres' que superi el ‘nosaltres i ells' que distingeix
entre autòctons i immigrants; un ‘nosaltres' comú que integri les diversitats.
Aquest és el millor antídot contra les retòriques d'exclusió i el risc la
fractura social. La situació actual, de frenada en l'arribada de persones
immigrants, fa que aquest sigui un moment idoni per centrar els nostres
esforços en cercar un model de societat en què tots i totes ens hi sentim
còmodes i partícips.
El Dia Internacional contra el racisme i la
xenofòbia és una bona ocasió per posar sobre la taula la necessitat de
reflexionar sobre aquests aspectes, la nostra responsabilitat i el futur que
ens trobarem si seguim un camí o un altre. La tasca, però, és quotidiana.
Àgata Sol, antropòloga, diplomada en Treball Social
Publicat a: SOCIAL.cat
