POSSEIR O SER?

Selecció del comentari a l’evangeli (Mt 4,1-11) escrit per Enrique Martínez Lozano (Fe adulta)*

L’evangeli d’avui ens parla de temptacions; Jesús va ser temptat en l’ego, que és allò que els humans tenim més vulnerable.

La temptació és l’engany. Vivim confonent allò que som i necessitem en allò que ens agradaria ser i posseir, falsificant la nostra verdadera identitat. L’ego ens esclavitza amb necessitats desassenyades, centrades en el ser i el posseir.

L’ego ens duu a aspirar a la fama, a posseir béns, títols i honors, rebre afectes i creure’s  important. I en no poder aconseguir-ho ens sentim frustrats, presoners d’una insatisfacció constant. 

Jesús no només va vèncer les temptacions sinó que a més, va pronunciar paraules plenes de saviesa:  «L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu»; «No temptis el Senyor, el teu Déu»; «Vés-te’n, Satanàs.» «Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell».

Només obrint-nos a Déu ens podem alliberar de l’ego. Déu és el fons, la font i el nucli de la nostra realitat; només Ell és la Veritat!.

La poca cosa que som és la nostra identitat més profunda. Així ho va entendre el poeta Jorge Guillen: «Solo ser. Nada más. Y basta. Es la absoluta dicha».

La nostra identitat se salvaguarda quan prenem consciència del temps i l’espai que compartim amb els altres, i ens descobrim no-separats de res ni de ningú. Quan ens comprenem, la nostra vida es transforma. Això és el que ens diu avui l’evangeli, de Jesús. En ell veiem un home lliure, confiat, compassiu, equànime...     

Viure identificat amb l’ego és la insatisfacció permanent. Per contra, acceptant la pròpia identitat ens abriguen la confiança, la serenitat, la pau, l’amor...

Descobrint la identitat de Jesús, ens adonem que no és acumulant, sinó participant, que entrem a formar part del moviment de Vida al que som convidats.

Selecció i redacció: Salvador Sol

*.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

SAVIESA I COMPASSIÓ

Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 5,38-48)*, escrit per Enrique Martínez 

«Sigueu perfectes [=sigueu bons] com ho és el vostre Pare celestial» (Mt 5,48). D’entrada pot sonar estranya aquesta consigna. Sobretot si es té en compta el perill que comporta ser perfeccionista, buscant subterfugis per amagar culpabilitats que un no és capaç d’assumir amb dignitat.

Alguns exegetes interpreten que es tracta d’una invitació a acceptar-se en alló que hi ha de veritat en un mateix. Vist des d’una antropologia humanista, seria com dir: accepta’t amb tots els teus encerts i errors, amb totes les teves qualitats i defectes....

Però no seria estrany que Mateu no es referís a la perfecció, tal com l’entenien els fariseus i han entès molts religiosos al llarg del temps partidaris d’unes pautes de formació, denominades «ideal de perfecció», tant rígides i escrupoloses, que han creat més d’un sentiment de culpabilitat innecessari.

Sobretot si es compara amb l’evangeli de Lluc, en que   la consigna és: «Sigueu misericordiosos [compassius] com ho és el vostre Pare» (Lc 6,36). Aquesta expressió s’ajusta més a la manera de parlar de Jesús i és més coherent amb la resta del text.

La misericòrdia (compassió) constitueix una de les entranyes del missatge evangèlic. No hi ha dubte que Jesús va ser, fonamentalment, un home compassiu i fraternal, fins al punt de identificar-se amb tothom. Especialment amb aquells que passen necessitats. Jesús fa dir al rei que posa a la seva dreta els justos: «tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu». (Mt 25,40).

La compassió neix de la comprensió. Només quan experimento que «tu ets un altre jo», tindré un sentiment compassiu i les meves accions aniran dirigides a favor teu. I només llavors seré capaç de llegir i  comprendre les paraules de Jesús que recull l’evangeli que estem comentant. Sense aquesta experiència de compassió-comprensió, –sense la saviesa que neix més enllà de la ment-, és impossible estimar l’«enemic», donar la capa a qui et vol prendre la túnica, o no refusar a aquell que et demana ajuda.

No fer-ho així, és convertir el text que hem llegit en un principi moralitzant que no exigeix un canvi de forma de pensar i de viure.

Cal no confondre el que és bo per l’ego i el que és bo per a mi. Tenir consciència de l’altre és descobrir que: el que «jo sóc» només ho sabré quan entengui que «el seu bé sigui el meu bé», perquè hauré assumit que tots els humans som u.

Selecció i redacció: Salvador Sol
*.-  Veure l'evangeli: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

MIRAR DES DEL COR

Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 5,17-37) escrit per: Enrique Martínez Lozano 

(http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html)

Avui Mateo ens parla del conflicte que es va plantejar en molts dels components de la seva comunitat: ser seguidors de Jesús i a la vegada, mantener-se fidels al compliment de la llei de Moisès.

Per una banda es diu que: «aquell que deixi de complir un dels manaments més petits [...], serà tingut pel més petit en el Regne del cel» (Mt 5,19)  Tanmateix, més endavant, se’ns diu que el compliment de la llei no és suficient: «Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel» (Mt 5.20).

Jesús no vol menystenir la Llei. No obstant, afirma que el seu compliment estricte no és suficient. I, en aquest sentit, formula les famoses "antítesi": «Ja sabeu que es va dir...» (Mt 5,21);  «Doncs jo us dic...» (Mt 5,22). Aquesta major exigència sembla una ruptura amb el judausne, però Jesús mateix aclareix: «No us penseu que he vingut a anul·lar els llibres de la Llei o dels Profetes; no he vingut a anul·lar-los sinó a dur-los a la plenitud (Mt 5, 17).

Les primeres comunitats judeocristianes van haver de mantenir l’equilibri entre l’ortodòxia jueva i la bona nova de Jesús. Potser per això Mateu justifica l’abans i el després, no pas en termes de contradicció, sinó, com una proposta d’autenticitat. Aquest doble compliment no els devia resultar fàcil, en el dia a dia dels primers cristians. Això explicaria per què l’evangeli és tant minuciós en assenyalar les diferències entre la llei antiga i les exigències del Regne. No es tracta només de complir amb el que està escrit, sinó de sentir la necessitat de viure en connexió constant amb el millor de nosaltres mateixos, és a dir, viure ancorats en la profunda identitat que compartim amb tot i amb tots.

Només fent-ho així és possible «veure» que el que surti de nosaltres dugui el segell de l’amor, fins i tot en allò més petit. Aquesta forma de «veure» i de viure està per sobre del culte. Per això, en altres moments, Jesús prioritza la reconciliació per sobre de l’ofrena a l’altar.

Per això, quan llegim els insults que es dediquen uns als altres, per internet, gent que tenim per cristians, pensem que les paraules del Mestre, encara no han estat assimilades per alguns dels seus seguidors.

Selecció i redacció: Salvador Sol

SAL I LLUM EN LA MESURA JUSTA

Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 5, 13-16) escrit per: José Enrique Galarreta (Fe adulta) http: htt//www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

La missió del cristià, és ser: «sal de la terra» i «llum del món».

la sal serveix perquè els aliments tinguin sabor; la llum serveix perquè puguem veure allò que existeix.

El tema de la llum, en l’AT. és una de les línies fortes de la revelació: «Déu digué: --Que existeixi la llum» (Ge 1,3).

Déu és llum que il·lumina. «Anava davant del poblem de nit», camí de la llibertatm com «una columna de foc per fer-los llum» (Ex 13,21)

En els salms se’ns presenta la imatge de Déu, en diverses ocasions, invocant-lo com: «la nostra llum».

També Isaïes, en els textos que es llegeixen per Nadal i Reis, ens parla de la llum:

-       «El poble que caminava en tenebres va veure una gran llum» (Is. 9)

-       «Aixeca’t, resplendeix, Jerusalem, perquè ve la teva llum» (Is.60)

Tot l’evangeli de Joan gira entorn d’aquest prodigi de la naturalesa per a presentar Jesús, com: «la llum veritable» (Jn 1,9): «la llum del món» (Jn 8,12).

En les Escriptures trobem repetides vegades el concepte de pecat com a tenebres, en un doble sentit: tenebres en tant que allunyament de la llum que és Déu; i tenebres com a rebuig d’aquesta llum.

També es diu que se’ns ha donat la llum, com a missió per a il·luminar els altres. «Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres» (Jn 20,21)

La llum que ens transmet Jesús no són només les seves paraules i els seus fets. Jesús és llum en ell mateix. La seva manera d’actuar, els seus criteris, els seus valors... En tot ell resplendeix l’Esperit.

Per això, perquè vivim en la llum, la nostra manera de viure ha de ser llum pels altres.

A diferència de la «llum», la «sal» no és tant important en l’Escriptura. És un terme «nou» que introdueix Jesús.

Parlar de sal, quan es parla de la construcció del Regne, és introduir un concepte més profund del que pot semblar. Jesús àrla del Regne comparant-lo amb les coses quotidianes, visibles i habituals. Són aquelles realitats que coneixem i usem normalment, sense donar-hi massa importàcia, però esdevenent importants quan deriven en paraula de Déu. Sobretot pe Jesús, que és un contemplatiu en acció i en totes les coses hi veu el Pare, i en totes elles, troba l’oportunitat d’adreçar-s’hi.

La sal no té valor per si sola, però ressalta el sabor dels aliments. És a dir, el valor l’adquireix quan complementa l’altre i ajuda a que l’altre, sense deixar de ser ell mateix, sigui millor.

La sal es pot comparar amb el ciri, que només té valor quan està encés  per la quantitat de llum que projecta. També la sal, que només destaca quan dóna sabor als aliments. Un món sense Déu seria com un aliment sense sal. La fe i la Paraula, posen el sabor a la vida. Però aquí no es tracta d’un sabor afegit. La fe i la Paraula fan «descobrir» el sabor propi de cada cosa.

Sense sal, la vida esdevé insípida, immenjable. Sense llum no veiem res.

Els cristians som «la sal de la terra» i «la llum del món», però com diu Isaïes, aixó no es fa amb paraules, ni amb ritus, ni amb cerimònies, ni amb dejunis, ni amb sacrificis... Es fa simplement sent austers, nets de cor, compassius, treballadors per la justícia...

En cap text de l’Evangeli trobem a Jesús en les grands cerimònies del Temple, ni en sacrificis rituals... Jesús prega constantment al Pare i parla d’ell en tota ocasió.  Cura als altres trencant lleis injustes, consola els oprimits, rebutja compliments... El veiem sempre com en ell actua la força de l’Esperit.

Selecció i redacció: Salvador Sol

Veure evangeli i comentari de J.A, Pahola:  http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

«EL SALVADOR»... QUÈ VOL DIR SALVAR-SE?

Selecció del comentari de l’evangeli (Lc 2,22-40) escrit per Enrique Martínez Lozano - http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

La Llei de Moisés,establia que: «Tot primogènit mascle serà consagrat al Senyor». (Lc 2,23) Pel compliment d’aquest ritual juntament amb el de purificació de la mare, van dur a Josep i Maria a presentrar-se al Temple amb Jesús, després de quaranta dies del seu naixement.

Sabem que les cultures antigues eren masclistes i patriarcals i donaven molta importància al primogènit i consideraven «impura» la dona que paria, pel fet d’haver tingut relacions sexuals.

Però Lluc vol destacar, en aquest fragment del seu evangeli, la figura de dos ancians que ens ajuden a  comprendre qui és aquell infant que presenten, i quin és el futur de la seva mare. «Aquest infant –diu Simeó-- serà motiu que a Israel molts caiguin i molts d'altres s'aixequin; serà una senyera combatuda, ³⁵ i a tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima» (Lc 2,34-35).

Jesús és presentat com el Salvador, que a diferència del tipus de messies que esperava el poble, desvelarà la compassió i la misericòrdia de Déu, dirigida principalment als pobres i necessitats i aquells que la religió oficial considera pecadors.

Jesús ens porta la «salvació».

La salvació que ens ve de Jesús és aquella que ens fa comprendre, des de la pròpia experiència, qui som, i ens ajuda a viure el què som pel fet de ser-ho.

En aquest sentit, podem dir que Jesús no ens «ve a salvar» d’un suposat pecat original  sinó perquè reconeguem en ell la imatge del Pare que ens «comprèn», i aprenguem d’ell la forma de viure en coherència amb el Secret de l’última Realitat.

Jesús ens salva perquè ens fa de mirall del què som i boguem descobrir les nostres incoherències.

Selecció i redacció: Salvador Sol