«Sigueu perfectes [=sigueu bons] com ho és el vostre Pare
celestial» (Mt 5,48). D’entrada pot sonar estranya aquesta consigna. Sobretot
si es té en compta el perill que comporta ser perfeccionista, buscant
subterfugis per amagar culpabilitats que un no és capaç d’assumir amb dignitat.
Alguns exegetes
interpreten que es tracta d’una invitació a acceptar-se en alló que hi ha de
veritat en un mateix. Vist des d’una antropologia humanista, seria com dir: accepta’t
amb tots els teus encerts i errors, amb totes les teves qualitats i
defectes....
Però no seria estrany
que Mateu no es referís a la perfecció, tal com l’entenien els fariseus i han
entès molts religiosos al llarg del temps partidaris d’unes pautes de formació,
denominades «ideal de perfecció», tant rígides i escrupoloses, que han creat
més d’un sentiment de culpabilitat innecessari.
Sobretot si es
compara amb l’evangeli de Lluc, en que
la consigna és: «Sigueu misericordiosos
[compassius] com ho és el vostre Pare»
(Lc 6,36). Aquesta expressió s’ajusta més a la manera de parlar de Jesús i és
més coherent amb la resta del text.
La misericòrdia
(compassió) constitueix una de les entranyes del missatge evangèlic. No hi ha
dubte que Jesús va ser, fonamentalment, un home compassiu i fraternal, fins al
punt de identificar-se amb tothom. Especialment amb aquells que passen
necessitats. Jesús fa dir al rei que posa a la seva dreta els justos: «tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més
petits, a mi m'ho fèieu». (Mt 25,40).
La compassió neix de la comprensió.
Només quan experimento que «tu
ets un altre jo», tindré un sentiment compassiu i les meves accions
aniran dirigides a favor teu. I només llavors seré capaç de llegir i comprendre les paraules de Jesús que recull l’evangeli
que estem comentant. Sense aquesta experiència de compassió-comprensió, –sense
la saviesa que neix més enllà de la ment-, és impossible estimar l’«enemic»,
donar la capa a qui et vol prendre la túnica, o no refusar a aquell que et demana
ajuda.
No fer-ho així, és
convertir el text que hem llegit en un principi moralitzant que no exigeix un
canvi de forma de pensar i de viure.
Cal no confondre el
que és bo per l’ego i el que és bo per a mi. Tenir consciència de l’altre és
descobrir que: el que «jo sóc» només ho sabré quan entengui que «el seu bé
sigui el meu bé», perquè hauré assumit que tots els humans som u.
Selecció i redacció:
Salvador Sol
*.- Veure l'evangeli: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/
*.- Veure l'evangeli: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada