Selecció del
comentari sobre l’evangeli (Mt 3,13-16) escrit per Fray Marcos.http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
El primer fet
important de la vida de Jesús és, sens dubta, el seu baptisme, que és narrat
pels quatre evangelistes, i és, per tant, segons els experts, en un fet probablement històric.
Segur que va ser un
fet important per Jesús, i també ho va ser pels primers cristians que
intentaven comprendre la seva vida i miracles, com una acció de l’Esperit.
- Ja
ho havia anunciat Isaïs: «Aquí teniu el meu servent, []…] He posat damunt d'ell
el meu Esperit perquè porti la justícia a les nacions». (Is
42,1)
-
També Pere es va expressar
en aquests termes: «Parlo de Jesús de Natzaret.
Ja sabeu com Déu el va ungir amb l'Esperit Sant i amb poder, i com va passar
fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell». (Ac
10,38)
L’Esperit és determinant
en la presència salvadora de Déu al llarg de la història.
Déu actua sempre des
de dins de cada persona, sense violentar-la. Per això diem que actua des de
l’Esperit.
El baptisme de Jesús
fou un fet històric, tot i que cada evangelista en fa la seva pròpia narració,
destacant allò que la seva comunitat considerava més important.
El relat del baptisme
intenta concentrar en un moment, el que va ser un procés que va durar tota la
vida de Jesús i que es presenta relacionat amb les temptacions.
Amb el baptisme de
Joan, Jesús sembla que accepta la seva doctrina i la seva actitud vital. Tanmateix,
esdevé el començament d’un projecta propi, diferent.
En un brevíssim diàleg, Mateu expressa que Jesús trenca
amb tots els esquemes del messianisme jueu.
«Deixa'm fer ara –li diu a Joan--, Convé que complim d'aquesta manera tot el que
Déu vol». (Mt 13,15). A Joan no li costa tant el fet de bateixar Jesús, com el
que això significa de canvi. Jesús no és el Messies que ell predica, presentant-lo
com un jutge poderós.
Jesús, probablement,
es va sentir atret per Joan i en va ser deixeble. Tanmateix, el baptisme li
confereix una experiència interior que va més enllà del missatge de Joan i
comença a predicar el seu propi missatge, en el que la idea de Messies i de Déu
que el Baptista predicava, queda notablement superat.
Amb constants referències
a l’AT, Mateu vol deixar molt clar que tota la possible comprensió de la figura
de Jesús ha de partir de l’AT.
La narració d’aquest
baptisme és totalment simbòlica. El que ens expliquen els evangelis, va passar només
en l’interior de Jesús. Lluc diu que va succeir «mentre pregava...». Els altres
evangelistes ho donen per suposat, perquè només des de l’interior d’un mateix es
por decobrir l’Esperit que ens envaeix.
Jesús era una persona
madura però inquieta. Es va sentir atret per la predicació de Joan. No només accepta el que diu, sinó
que es vol comprometre amb les seves idees. Tot això el prepara per a una
experiència única. Se li obren els ulls i veu clarament el que Déu espera
d’ell.
Avui potser no ens
prenem seriosament l’experiència humana de Jesús, com ho van fer els primers
cristians. Però Jesús que era completament humà, va haver d’anar aclarint les
seves idees. Per a ell no es tractava de sortir d’una situació de pecat, sinó
d’una presa de consciència del que significa aconseguir la plenitud humana.
Déu arriba sempre des
de dins, no des de fora. El centre del missatge de Jesús consisteix en invitar
a tots els humans a tenir la mateixa experiència de Déu que ell va tenir. Després
d’aquesta experiència, Jesús veu clarament que aquesta és la meta i per això
pot dir a Nicodem: «s’ha de néixer altre vegada». Perquè ell ja havia nascut de
l’aigua i de l’Esperit.
L’evangeli ens relata
el baptisme de Jesús però el fet important és la manifestació (teofania) de Déu
en Jesús per mitjà de l’Esperit.
A l’evangeli llegim: «Un cop batejat, Jesús sortí de l'aigua. Davant
d'ell el cel s'obrí, i Jesús veié l'Esperit de Déu que baixava com un colom i
venia damunt d'ell». I una veu digué des del cel: --Aquest és el meu Fill,
el meu estimat, en qui m'he complagut». (Mt 3,16-17) Mateu presenta una clara
resposta a Isaïes que eleva aquesta queixa a Déu: «Des de fa temps ja no ens
governes, i nosaltres ja no portem el teu nom. Oh, si esquincessis el cel i
baixessis!» (Is 36,19)
La veu que surt del cel és el restabliment de la
comunicació entre el diví i l’humà, que havia quedat interrompuda per culpa de
la infidelitat del poble, i que ara és possible gràcies a la total fidelitat de
Jesús que escolta la veu, interiorment, i això li dóna la garantía absoluta de
que Déu està amb ell i pugui dur a terme la seva missió.
Avui celebrem l’autèntic naixement de Jesús, i
aquest si que ha estat per obra de l’Esperit Sant, que li marca el camí que duu
a la plenitud humana. «Cal que naixem de nou» i seguim aquest camí que ens mena
a la nostra pròpia plenitud. Seguir a Jesús no es fa des de fora, sinó entrant en
la seva vivència interior.
Selecció i redacció. Salvador Sol
