DECIR "SÍ" Y LUEGO SER COHERENTE *

Ralgunes idees del comentari a l’evangeli (Mt 21,28-32) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

En l’episodi immediatament anterior, els summa sacerdots i els senadors, han preguntat a Jesús amb quina autoritat actua. Ell contesta amb una altre pregunta: El baptisme de Joan era cosa de Déu o cosa humana? Ells no s’atreveixen a contestar i Jesús els explica aquesta paràbola dels dos fills.

Mateu vol advertir a la nova comunitat que no caigui en l’error dels jueus, que diuen i no fan..

Els propers diumenges llegirem les paràboles «del vinyaters homicides» i «el banquet de noces», que juntament amb la d’avui constitueixen una provocació intolerable per a la casta religiosa del seu temps.

Són advertències a la comunitat.

És molt perillós creure’s perfecte. El més important és descobrir amb què fallem i rectificar el que s’ha fet malament.

L’únic que salva és el que es viu. Les paraules buides, si no van acompanyades per una actitud vital, no serveixen de res. Com diu Jesús en l’evangeli de Joan: «Si no em creieu a mi, creieu en les meves obres.»

EXPLICACIÓ

Jesús ens parla de fills. En l’ AT, el poble en el seu conjunt, era considerat fill de Déu. Ara Jesús fa la distinció entre el fills: els que es consideraven verdaders israelites (bons) i els que, segons els caps religiosos, eren considerats «pecadors»

Cal recordar que el bon fill era qui feia en tot la voluntat del pare. Aquell que era com el pare. Per tant, qui deixava de fer la voluntat del pare, deixava de ser fill. Preguntar: Qui, dels dos fills ha fet la voluntat del pare?, equival a preguntar: Qui dels dos es comporta com a Fill verdader?»

Jesús s’enfronta a l’oposició radical ls caps religiosos. Tots els evangelis destaquen la lluita a mort de les instàncies religioses en contra de Jesús.

Tanmateix, la paràbola no permet extreure’n arguments antisemites. Tant les prostitutes com els recaptadors d’impostos, els caps religiosos i els primers cristians, eren tots jueus.

Els summe sacerdots i els ancians es creien perfectes, no tenien res de què penedir-se. Deien «sí» a tots els manaments de Déu. Per tant, consideraven que tenien dret al favor de Déu. Per això rebutjaven de ple el canvi que Jesús els exigia.

No s’adonaven de que la seva resposta era només formal, literal, sense cap tipus de compromís vital. L’esperit de la Llei no els importava gens ni mica. «Aquest poble m’honora amb la boca, peró el seu cor està lluny de mi.»

Jesús capgira els conceptes. Els qui només compleixen formalment la Llei, són els dolents. Per contra, aquells que no la coneixen i per tant no la poden complir, són els bons. Jesús deixa clar quina és la voluntat de Déu, i qui la compleix, deixant clar, a la vegada, que els dos són fills de Déu.

«Els recaptadors d’impostos i les prostitutes us passaren davant camí del Regne.» És una de les frases més dures que pot haver dit Jesús als caps religiosos del seu temps. Els recaptadors i les prostitutes, eren les dues classes de persones més denigrades i odiades per les instàncies religioses.

Jesús s’enfrontava al poder religiós i social del seu temps, per repressiu i injust. Ell havia descobert que l’únic que volia Déu és el benestar dels humans. Utilitzar-lo per esclavitzar és totalment contrari a Déu i al missatge de Jesús. 

*.- Veure comentari a l’evangeli: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html

 DIOS ES PARA TODOS IGUAL, ES AMOR, DON INFINITO*

Ralgunes idees del comentari a l’evangeli (Mt 20,1-16) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

La paràbola de l’evangeli d’avui «intenta advertir als cristians de la comunitat que no és cap privilegi haver accedit a la fe abans que els altres.» Els jueus se sentien superiors. «Es creien ser elegits.» Déu els havia de reconèixer aquest privilegi.

En el capítol 19 de Mateu Jesús diu al jove ric que si el vol seguir vengui tot el que té. (vg Mt 19,21)

I Pere, després de recordar-li que els que el segueixen ho han deixat tot, li pregunta: «Què rebrem, doncs?» (Mt 19,28)

Casilla Jesús li promet cent vegades més del que ha deixat, li promet la vida eterna. Però acaba amb una frase enigmàtica: «Molts passaran de primers a darrers, i molts de darrers a primers.» (Mt 19,30.BCI)

Després d’això ve el relat d’avui, i Jesús torna a dir aixì dels primers i els darrers. Per tant que ningú es faci falses il·lusions.

Les lectures dels tres últims diumenges han tractat sobre el mateix tema, però en una progressió de idees interessants:

- El diumenge 23 ens parlava de la correcció fraterna, - El diumenge 24 ens parlava de la necessitat de perdonar.

- Avui el tema és la necessitat de compartir.

Tot un procés d’aproximació a l’amor que Déu manifesta en cadascú de nosaltres.

EXPLICACIÓ

El relat d’avui està entre l’al·legoria i la paràbola. Això fa que la interpretació sigui més difícil. A l’al·legoria cada un dels elements del relat significa una altre realitat concreta. Mentre que en la paràbola, és el conjunt el que ens porta a un altre nivell de realitat mitjançant un trencament del procés lògic de la història narrada.

Queda clara l’al·legoria de la vinya referint-se al poble elegit i el propietari com a referència a Déu. Però, a la vegada, la paràbola, trenca la lògica, quan als darrers reben la mateixa paga que els primers, destacant-ne la injustícia.

Des de la lògica humana, no hi ha cap raó que justifiqui aquest comportament de l’amo de la vinya. Però la paràbola vol destacar que aquest actua des de l’amor absolut, cosa que només pot fer Déu.

.*.- Veure comentari a l’evangeli: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html

ENSÉÑANOS A PERDONAR*

Algunes idees del comentari a l’evangeli (Mt 18,21-35) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

L’evangeli d’avui segueix amb el perdó. Mateu ens diu que sense perdó recíproc no és possible la comunitat.

El perdó no és altre cosa que una manifestació d’amor, que arriba fins a perdonar l’enemic. L’amor i el perdó són indissociables.

EXPLICACIÓ

La paraula «Setanta vegades set» no s’ha d’agafar en sentit literal. És una manera de dir: sempre. Perdonar no ha de ser un acte, sinó una actitud sigui quina sigui l’ofensa.

La paràbola s’explica per si sola. Posa de manifest l’enorme diferència que hi ha entre el deute de l’un i de l’altre. El senyor perdona un deute immens, i l’empleat no és capaç de perdonar una misèria.

Al final Mateu té una contaminació d’AT. Jesús no podia haver dit: «Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.» (Mt 18,35)

A l’evangeli, sovint, trobem aquesta incapacitat d’acceptar plenament el Déu de Jesús, que abans que tot és Pare.

Compta perquè nosaltres també ens sentim més propers a aquests Déu de l’AT que premia i castiga perquè ens permet també a nosaltres fer-ho amb els altres.

APLICACIÓ

El perdó només pot néixer d’un amor verdader. No és fàcil perdonar, tampoc ho és estimar. Va en contra dels nostres instints. Va en contra del que per a nosaltres és raonable.

Pel nostre ego, perdonar és sentir-se moralment superiors. I per altre banda tenim molt arrelat allò de: Perdono però no oblido.

Entrar en la dinàmica de Jesús és entendre que quan perdono em faig un favor a mi, i quan em perdonen em sento perdonat per Déu..

Perquè, la millor manera de sentir-se perdonat per Déu és descobrir que aquells a qui jo he ofès m’han perdonat. És des de la convicció de sentir-se perdonat per Déu que som capaços de perdonar-nos a nosaltres mateixos.

Per entrar en la dinàmica del verdader perdò, hem de prendre consciència del que som realment i de la manera de ser de Déu. Descobrint l’única realitat m’adono que no hi ha res per perdonar, perquè no hi ha un altre.

*.- https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html

 CORRECCIÓN FRATERRNAL*

Resum del comentari a l’evangeli (Mt 18,15-20) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

L’evangeli d’avui és un discurs sobre la camunitat la comunitat.

La paraula església només surt en Mateu, però referint-se a una superestructura, sinó a la petita assemblea local que viu la fe en Jesús. I que, per primera vegada, reben el nom de «germans»

En l’evangeli aquests text ve a continuació de la paràbola de «L’ovella perduda», que acaba amb la frases: 

« El vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d'aquests petits.» (Mt 18,14) Avui el tema no va de pecat, sinó de guanyar-se el germà que ha fallat, per la comunitat.És important adonar-se de que l’evangeli ens parla d’una comunitat (església) que no és perfecta, sinó comunitat de germans que reconeixen les sebes limitacions i es necessiten per a superar els seus errors.

EXPLICACIÓ

El text diu: «Si el teu germà et fa una ofensa, vés a trobar-lo.» (Mt 18,15.BCI) És a dir, sigues tu qui el busca per perdonar-lo. No esperis que sigui ell qui et demani perdó, com seria el normal.

El text cal unir-lo a la pregunta de Pere: «Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?» I la resposta de Jesús és taxativa: 

«No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.» (Mt 18,21-22)

Ara bé, si l’ofensa en és contra mi, sinó com deixen entendre algunes versions de la Bíblia, fos contra la comunitat, és la comunitat la que ha de perdobar i no una sola persona.

Això fa referència al «lligar» o «deslligar» com atributs de la comunitat, a les ofenses contra Déu: «Us ho asseguro: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.» (Mt 18,18)

És el mateix que Mateu, fa dos diumenges, atribuïa a Pere, i ens planteja un dilema: Qui té la potestat última de perdonar les ofense a Déu? L’única solució no pot ser altre que la decisió de Pere quedi sotmesa a la decisió de la comunitat, com a Cap que la representa.

*.- Veure oriinal. https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html

 SERVIR A LOS DEMÁS Y ACEPTAR LAS CONSECUENCIAS*

Resum del comentari a l’evangeli (Mt 16,21-27) escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

CONTEXT

El que avui Mateu posa en boca de Jesís, no és acceptable ni tant sols pels seus seguidors. El diumenge passat Jesús felicitava a Pere por expressar pensaments divins. Avui el critica molt durament per pensar com els homes i no com Déu.

A l’igual que Pere,e os cristians de totes les èpoques la creu ens ha escandalitzat. D’haver estat a les nostres mans, ni un de sol hagués elegit el camí que Jesús va seguir.

En l’evangeli d’avui no se’ns presenta la «imatge d’un profeta o del Messies victoriós; i encara menys la del Fill de Déu. El que avui se’ns presenta és el "Servent" que es lliura als altres, i ens mostra un Déu que és amor.»

Pere es va equivocar. «Per entendre Jesús s’ha de deixar de pensar com els homes i començar a pensar com Déu.» Com va escriure Pau: «Pensar com Déu, és deixar d’ajustar-se a aquest món; és transformar-se per la renovació de la ment.»

El Déu de Jesús no dona seguretats, l`´unica seguretat és la d’ell.».

EXPLICACIÓ

En el relat d’avui podem descobrir tres punts importants.

1.- L’anunci de la passió que fa Jesús.

La mort de Jesús va impactar sobre manera als primers cristians. La seva passió i mort probablement van ser el nucli de les primeres predicacions.

En l’evangeli de Mateu, la mort de Jesús s’anuncia quatre vegades. No feia falta ser profeta per endevinar que «el que deia i el que feia estava en contra de la doctrina oficial, i els encarregats de la seva custòdia tenien el poder suficient per eliminar a una persona tan perillosa pels seus interessos.

2.- La protesta vehement de Pere i la recriminació de Jesús.

La resposta de Pere és lògica. És que podia deixar de pensar com un jueu? Era inconcebible per un jueu, que matin el Messies els màxims responsables de Déu a la terra.

Una falsa idea de Déu es va interposar entre aquest i el verdader predicat per Jesús. Per això, la resposta de Jesús a Pere va dirigida, com la que va donar al diable en el desert, a no deixar-se temptar.

El difícil, sovint, no és vèncer la temptació, sinó descobrir-la i prenent consciència de que ens pot arruïnar la Vida, reaccionar en contra.

3.- La invitació al seguiment amb totes les conseqüències.

El seguiment, és molt important en tots els evangelis. Hi ha una altre manera de relacionar-se amb Déu i amb els altres i entrar en la dinàmica espiritual que Jesús practicava amb la seva manera de viure.

És identificar-se amb Jesús en el seu lliurament als altres, sense buscar per a un mateix res que li pugui donar podei o glòria.

Negar-se a si mateix suposa renunciar a tota ambició personal. L’individualisme i l'egoisme queden descartats per Jesús i de qui el vulgui seguir.

Carregar amb la creu és acceptar l’oposició del món, dels que no pensen com ell. No es tracte de "la creu que Déu ens envia", ni de la que ens proporciona la vida, sinó de la que ens infligeixen altres persones --siguin amigues o enemigues-- pel fet de ser fidels a l’evangeli..

En temps de Jesús, la creu era simplement una manera d’executar a un reu. El caràcter simbòlic pels cristians arriba després de la mort de Jesús.

Al reu se l’obligava a carregar amb la part transversal de la creu (patibulum). No estem parlant de la creu acceptada voluntàriament, sinó de la imposada per haver estat fidel a la voluntat de Déu, com va ser el cas de Jesús.

La creu és la conseqüència de la fidelitat. Jesús no pretén anar en contra del que desitja l’èsser humà en el fons del seu cor, sinó que intenta mostrar-nos el camí que ens pot dur més lluny de les nostres pretensions legítimes.

Encare que les exigències semblin dures són les úniques sensates. El que Jesús exigeix als seus seguidors, és que vagin pel camí de l’amor, és a dir, pel camí del servei als altres, assumint el sofriment que això comporta, i fins i tot la mort.

*.- Veure oriinal. https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo.html