dissabte, 19 de maig del 2012

ASCENCIÓ DEL SENYOR


Han passat quaranta dies de la celebració de la resurrecció de Jesús. Les dones ho havien dit i «Pere se'n va anar corrents fins al sepulcre, s'ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d'amortallar. Després se'n tornà a casa, estranyat del que havia succeït». (Lc 24, 12) La mort de Jesús no va estar el final del Mestre. Ell se’ls presentà, i els va "fer deixebles" que aprenguin a viure com ell els ha ensenyat. Segons Lluc, els va donar la missió: 19 Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant (Mt 28, 19)
D’aquesta manera comença l’Església de Crist. Diu Pagola: «Els evangelistes descriuen amb diferents llenguatges la missió que Jesús confia als seus seguidors. Segons Mateu, han de ser "testimonis" del que han viscut amb ell. Marc ho resumeix tot dient que han de "proclamar l'Evangeli a tota la humanitat».
És sabut que la missió que Jesús va encarregar als deixebles és la mateixa que nosaltres hem rebut com herència dels primers cristians. La missió de propagar l’evangeli no correspon només al clergat; als laics també ens implica.  
Diu Pagola que «Aquests missatge de Jesús, troba molts obstacles per arribar als homes i dones del nostre temps». L’Església, amb la seva litúrgia, ha perpetuat l’Evangeli. Però sense pràctica religiosa, les noves generacions difícilment sentiran parlar de Jesús, si no és de forma casual o moguts per un interès intel·lectual pel personatge.
En les trobades de cristians, és freqüent el comentari: «la nostra joventut –referint-se als fills- no va a missa però té actituds moltes vegades més cristianes que nosaltres». I, és veritat! Anar a missa no sempre és sinònim de “obrar el bé”. (cf. Mt 25, 31ss). Altre vegada Pagola: «Els qui s'acosten avui a una comunitat cristiana no es troben directament amb l'Evangeli». «No poden identificar amb claredat en l'interior d'aquesta religió la Bona Notícia provinent del impacte provocat per Jesús fa vint segles». Tampoc el què diuen alguns bisbes s’ajusta a les ensenyances del Mestre. No es pot negar que la cultura actual està plena de valors evangèlics, però sovint ignorant la seva procedència. Si no hi ha transmissió de la Bona Nova que ens duu Jesús de Natzaret en instaurar el Regne les noves generacions no coneixeran el sentit de la vida. 
Cal que llegim l’evangeli i el prediquem. No és correcta pensar que no hem d’aprofundir en el coneixement del seu contingut, com em sentit manifestar a una participant -creient- en una reunió de cristians "compromesos". No val agafar-se al peu de lletra allò que Mateu posa en boca de Jesús:  «T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Mt 11,25). Als cristians d’avui ens cal no defugir el diàleg entre la cultura del nostre temps i espai en que vivim, i la fe transmesa dels primers cristians; d’aquells que van veure com: «Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu» (Mt 16,19) Es tracta de inculturar el missatge de Jesús. Això és el que pretenen moltes de les comunitats cristianes, que es diuen de base, i fan camí cap al Regne. 

Salvador Sol

dilluns, 14 de maig del 2012

NO A LAS INJUSTAS, INMORALES Y ANTIEVANGÉLICAS MEDIDAS DEL GOBIERNO CONTRA LAS PERSONAS MÁS EMPOBRECIDAS

Publiquem aquest nota del Grup de rectors del dissabte, de València, perquè ens sentim identificats en la seva denuncia.

Las injustas medidas adoptadas ante la crisis perjudican gravemente a las personas más vulnerables
de la sociedad: dependientes, paradas de larga duración, jóvenes sin perspectiva de futuro…
Pero la decisión de dejar sin asistencia sanitaria, a partir del próximo 1 de septiembre, a las inmigrantes
que no tengan regularizada su situación administrativa, traspasa todas las fronteras de la
decencia moral, produce efectos perversos sobre los comportamientos cívicos y la salud pública y
corrompe el sentido evangélico de la convivencia.
  1.- Es injusto e inmoral que los costes de la crisis recaigan sobre el derecho fundamental a
la salud. El que la asistencia sanitaria se limite a las personas aseguradas y cotizantes y
excluya a las inmigrantes, es el inicio de una deriva ética que se manifiesta, también, en
la exclusión de las paradas que no tengan actualizada su demanda de empleo y de las
mayores de 26 años que no hayan entrado en el mercado de trabajo. El acceso universal
e igualitario a la salud es un bien de justicia que debe ser garantizado por los poderes
públicos a toda la ciudadanía y de ningún modo puede quedar condicionado por la etnia,
la religión o la documentación.
Solicitamos a los gobiernos –central y autonómicos– que rectifiquen lo que consideramos
inmoral e injusto.
  2.- Esta medida es innecesaria ya que el ahorro económico mínimo que supone puede alcanzarse,
sin mayor coste humano, por cualquier otro medio que no amenace la integridad
de las personas. Para cubrir los gastos que se pretende evitar, basta renunciar a la
Fórmula 1, disminuir el gasto militar español o diezmar la corrupción o el fraude fiscal.
Por otra parte, no creemos que la medida prevista vaya a producir ahorro alguno, ya que
va a generar un coste económico superior al obligar a la población excluida de atención
sanitaria a acudir a urgencias para recibir asistencia médica, con lo cual se producirá,
además, un colapso en las urgencias mayor del que ya existe.
Invitamos, pues, a las organizaciones sociales y al conjunto de la sociedad a no secundar
la medida y a presionar para crear un amplio consenso social.
  3.- Es contraproducente negar la tarjeta sanitaria y, en consecuencia, la atención sanitaria a
unos seres humanos que salieron de sus países en busca de medios de subsistencia o de
mejores condiciones de vida para sus familias. Esta medida les estigmatiza, convirtiéndoles
en “chivos expiatorios” de las disfunciones del sistema sanitario, y además rompe
el orden constitucional, asentado sobre el reconocimiento de la dignidad de toda persona.
Invitamos a quienes ejercen como profesionales de la salud, a acogerse al derecho
a la objeción de conciencia para atender a la población más vulnerable.
  4.- Es antievangélica una medida que deja sin cobertura, sin atención sanitaria, sin medicinas
y sin derechos a unos seres humanos simplemente por carecer de permiso de residencia
en España o por padecer una precariedad laboral que ellos no han causado. Es un
atentado al amor que Dios despliega sobre las personas y a la preferencia que, en Cristo,
ha mostrado hacia las más frágiles y vulnerables. El viejo interrogante bíblico “¿dónde
está tu hermano?” (Gn. 4,9), es la interpelación que se dirige hoy a la ciudadanía española.
Pedimos a las comunidades cristianas y al conjunto de la Iglesia que se empleen a
fondo en la defensa del derecho de la gente más empobrecida.
València, 12 de maig de 2012
Festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats
Grup de Rectors del Dissabte