L’evangeli
d’avui és difícil d’entendre perquè parla de morts i vides diferents.
En el relat d'avui, com en tot l’evangeli
de Joan, tot és simbòlic. Hi ha tres germans que representen la nova
comunitat, i Jesús que s’integra en el grup pel seu amor a cada un d’ells.
La mort biològica de Llàtzer serveix
per a dir-nos que hi ha Vida després de la mort. Per això Jesús espera que
la mort de Llatzer quedi rotundament confirmada. «Ja fa quatre dies...» (Jn
11,39) li diu Marta.
Preguntar-se si Llàtzer va ressuscitar
físicament, vol dir que només ens preocupa la vida biològica, prescindint de si
hi ha Vida més enllà de la mort.
Aquesta és una narració que no trobem
en els sinòptics, ni en cap altre escrit del NT. Però Joan l’escriu per a
dir-nos que Jesús no vol tornar la vida a aquell que ha mort, perquè es torni a
morir altre vegada. Ell ha vingut a comunicar-nos la Vida transcendent, que ell
mateix posseeix, juntament amb el Pare. (cf Jn 5,26). Una Vida, que és la
mateixa de Déu, i anul·la la tragèdia de la mort biològica.
És aquesta Vida que segueix a la vida,
la que ens comunica Jesús, perquè la poguem viure ara i aquí.
Quan Jesús ens diu: «Jo sóc la
resurrecció» (Jn 11,25) ens està indicant renovació (conversió). Morir a la vida
sense objectiu per viure la Vida plena.
A Nicodem, Jesús li parla de tornar a
néixer: «T'ho ben asseguro: ningú no pot veure
el Regne de Déu si no neix de dalt». (Jn 3,3) Néixer de dalt, vol
dir, renovar-se, seguir Jesús, adherir-se al do de l’Esperit-Vida, i néixer a
una nova Vida que se situa més ençà i més enllà de la mort física. «Us ben asseguro [diu Jesús] que els qui escolten la
meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna» (Jn 5,24).
Això val també per aquells que sense conèixer Jesús, però amb una actitud com
la que ell va tenir, també participen d'aquesta Vida.
Jesús corregeix a Marta, perquè creu,
com els fariseus, que la resurrecció serà: «el darrer dia».(Jn 11,24). Però
el darrer dia, segons l’evangelista, és el de la mort de Jesús, en que pel do de
l'Esperit, es completa la creació de l'home.
Néixer de nou no és possible, sense
morir abans a tot el que creiem ser, al nostre “ego”. Aquesta és la clau per
entendre el missatge de Jesús, que ens presenta aquest fragment de l’evangeli
de Joan. .
Jesús sap que Llàtzer havia acceptat
la Vida abans de morir, per això ara està segur que segueix vivint. És
més, només ara posseeix en plenitud la veritable vida. «Qui creu en mi, encara que mori, viurà» (Jn 11,25). Aquesta afirmació
ens desconcerta: com pot ser compatible la Vida amb la mort?.
Jesús crida: «Llàtzer, surt a fora!» (Jn
11,43) El creient no està destinat al sepulcre, perquè encara que mor, segueix
vivint. Per això el crit de Jesús no va destinat a Llàtzer, sinó als que l’han
col·locat al sepulcre, perquè es convencin que la mort física no interromp la
Vida, encara que això sembli un contrasentit.
El simbolisme de sortir de la tomba
ens diu, per una banda, que el mort en realitat està viu. I per l’altre, que
els qui l’han lligat, s’han de deslligar de la por a la mort. Ara, sabent que
morir no vol dir deixar de viure, els membres de la comunitat han de lliurar la
seva vida com Jesús, per recobrar-la. El servei, fins a donar la vida
biològica, és l'única garantia de Vida definitiva.
Ara, la comunitat ja està preparada
per entendre la mort de Jesús i la seva resurrecció.
Selecció i redacció: Salvador Sol
