En un escrit anterior
(vegis més avall), deia que per la seva condició de bisbe imposat, «Ara, doncs,
li correspon fer-se digne de la missió que l’Església li ha confiat, posant-se
al servei del poble». Avui, 2 de juny, llegeixo a La Vanguardia unes
declaracions del bisbe Enrique en les que diu: «Vull fer-me meva la cultura de
Tortosa». Això està bé, sobretot si al darrera de les paraules hi ha la
voluntat de fer-ho.
En el mateix diari, i
el mateix dia, l’hitoriador Albert Manent escriu: «La diòcesi de Tortosa ha
tingut set bisbes des de finals del segle XIX fins avui, però només un ha estat
català» Es tracta de Lluís Martínez Sistach. Els altres (quatre valencians, un
basc i un menorquí) es van mostrar bel·ligerants amb la llengua catalana, que
en part va trencar Ricard Maria Carles, consagrat bisbe d’aquella diòcesi el 3
d’agost de 1969 (sense ànim de treure-li mèrit, cal tenir present que el
Concili Vaticà II –finalitzat el 8 de desembre de 1965- havia reconegut les
llengües pròpies de cada comunitat per a les celebracions litúrgiques i la
pastoral).
La diòcesi de Tortosa
inclou alguna parròquia que geogràficament pertany a la Comunitat Valenciana,
però això no pot ser argument perquè no es pugui parlat català sense complexes.
Sembla que el nou bisbe parla valencià (que alguns el consideren català del
nord), i a Tortosa es parla un català sui
generis. Uns i altres, però, son maneres de parlar un mateix idioma, i per
tant, no hi ha d’haver problemes de comprensió atribuïble a la llengua. Seguint
el què ens va ensenyar Joan Oliver -Pere Quart- «Doncs que parla català,
escoltem què diu». El nou bisbe diu: imitant el papa Francesc «hem de passar de
la paraula als gestos». Sí, hi ha gestos eloqüents; els del papa Francesc ho
son. Però després dels gestos venen les obres; Així doncs, pels
seus fruits els
coneixereu. (Mt 7,20). Deixarà que els seus capellans actuïn segons
els seus carismes? Participarà i fomentarà les trobades dels cristians de base?
Quan tingui un conflicte aplicarà la justícia del Dret Canònic o l’antiga Regla
d’Or recollida en l’evangeli? (cf. Mt 7,12) Serà, realment, el bisbe de tots?
No tinc cap dret a
opinar avant la letre de les decisions que prengui ni
d’allò que faci el nou bisbe. Només manifesto el que m'agradaria que fos
l’actitud dels bisbes en relació a l’home/dona moderns. Començant pel
llenguatge. L’analogia del pastor i les ovelles, que tant repeteix el bisbe Enrique,
aplicada avui, ja no té el mateix sentit que en el temps de Jesús. La fe se
sustenta amb conviccions, no en el seguiment d’unes pautes, ni en la obediència
cega a un suposat superior; en qüestions de fe no hi ha més superior que
Crist.
Salvador Sol
