L’ètica implica el compliment de les lleis, però aquestes s’han
d’ajustar a les necessitats canviants dels qui en són subjectes de dret, sempre
que s’expressin de forma democràtica, majoritària i dins de l’àmbit del dret
positiu. En aquests sentit apreciem que el manifest dels 300 intel·lectuals és èticament
més progressiu, oberts a la realitat (ni que sigui a contracor), que el dels
bisbes de la CEE, tancats en els seus principis i, sense tenir present la
doctrina dels papes Pau VI i Joan Pau II, en relació al dret d‘emancipació dels
pobles.
La CEE, o la seva Permanent, ha deixat clara la seva aposta per un dels
dos nacionalismes; per ells, només n’hi ha un: l’espanyol. Segons el bisbe auxiliar de Barcelona Sebastià Taltavull, els quatre bisbes representants de l'episcopat català van votar en blanc (El Pregó, nº 441).
El que no consta és que hi hagués cap vot en contra. El que sí hi va haver és
una Declaració de la Conferència Episcopal Tarraconense deixant clar que ser
independentista no és pas contrari a ser cristià.
Els sentiments de pertànyer a un poble amb esperit emprenedor i cultura
mil·lenària no es pot ofegar des de pronunciaments episcopals; aquesta no és la
missió dels bisbes. Tenir cura de la propagació de la fe cristiana, inculturant
el missatge a les noves exigències del món d’avui obliga a acceptar que la societat
és plural i per tant, que hi ha diferents opcions legítimes per a configurar aquells
estats que s’ajusten més a la voluntat del pobles. Es tracta, per tant, d’aplicar el
principi democràtic, encara que potser el resultat de la consulta no agradi,
i modificar les lleis que impedeixen la seva aplicació.
M’agradaria que la jerarquia de la meva Església catòlica deixés de fer
política a favor d’una determinada manera d'exercir el poder. M’agradaria que la jerarquia de la
meva Església ens considerés als catòlics majors d’edat i deixi
que actuem en consciència. M’agradaria que la jerarquia de la meva Església
catòlica estigués al costat de la gent que reclama coses justes i, en tot cas, que fes aportacions documentades i objectives i propiciés un clima de diàleg constructiu.
De la mateixa manera que no m’agrada que l’Església catòlica mantingui l’Estat
del Vaticà (radicalment contrari al que ens ensenya Jesús a través dels evangelis), tampoc
m’agrada que els bisbes espanyols juguin a fer política. “Al Cèsar el què és
del Cèsar, i a Déu el què és de Déu”.
Salvador Sol
