TODOS ESTAMOS HACIÉNDONOS*

Claus d’interpretació de l’evangeli (Mc 1,14-20) escrit per Fray Marcos - Fe adulta.

CONTEXT

L’evangeli de Marc és el més concís No té grans discursos de Jesús ni moltes paràboles. El que li interessa es tota la vida de Jesús. La seva actitud vital de cara als pobres i els oprimits, és que se salvin. Les curacions i l’expulsió de dimonis, en termes d’alliberament, són la clau per a comprendre el verdader missatge de salvació d’aquest evangeli.

EXPLICACIÓ

El versicle 15 és un dens resum de tot l’escrit i ens marca la perspectiva des d’on s’ha de mirar la resta de l’evangeli.

«Després que Joan fou empresonat,» (Mc 1,14.BCI) L’evangelista ens diu que Jesús va continuar la tasca del Baptista, però a la vegada deixa clara la diferència.

Una vegada més cal advertir que les dades cronològiques no tenen cap importància en l’evangeli. La importància està en els fets, i en les paraules no en el moment ni en els llocs en els que ho situa cada evangelista.

«Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu.» (Mc 1,14). Està clar que l’evangelista vol deslligar la predicació de Jesús de tota connotació oficial. Lluny de les autoritats religioses, lluny del temple i de tot el que significaven ambdues coses. Galilea era lloc fronterer i en bona part habitada per gentils. Això per a un jueu era, d’entrada, una desqualificació.

«Anunciava la bona nova» (evangeli). Però Jesús no espera, com Joan, que la gent vagi a ell.

«S'ha complert el temps.» (kairos =temps oportú per a fer alguna cosa definitiva). El text ens recorda que tots els moments definitius s’han concentrat en aquest.

«El Regne de Déu és a prop.» Aquesta expressió és la clau de tota la predicació de Jesús. No és que Déu regni. Del que es tracte és de que Déu estigui present en nosaltres, gràcies a les actituds dels éssers humans. Jesús fa present aquest Regne, que és Déu, perquè les seves relacions amb els altres, sobre la base de l’amor i el lliurament, facin sorgir Déu en cada moment.

«Convertiu-vos», és a dir: «canvieu de mentalitat.» La traducció oficinal, de convertiu-vos, no expressa bé el sentit del text. Per a nosaltres convertir-se és sortir d’un d’una situació de pecat. Però el que demana Jesús es una manera nova de veure la realitat, que no ha de partir necessàriament d’una situació depravada. És més, el canvi s’exigeix en termes d'actitud que no s’ha d’abandonar mai.

«Metanoeite» en grec, significa canvi de rumb, canvi de mentalitat. No significa fer penitència, ni torturar-se l’esperit pel fet de descobrir que hem mantingut actituds que ens deterioren com a éssers humans. La crida als deixebles els invita a fer el seu canvi de rumb personal (metanoia): «Deixen la barca i el pare i el van seguir.».

Aquí hem de fer tots, un seriós examen de consciència. Quantes vegades hem descoberts les nostres males accions i ens hem conformat amb confessar-nos i complir la «penitència», però sense canviar el rumb. De què ens pot servir aleshores tot això, si seguim amb la mateixa actitud?

«creieu en la bona nova», és a dir: «Tingueu confiança en la bona noticia». La traducció oficial del grec «pisteuete» ens pot portar a engany. No es tracte de creure la notícia, sinó de confiar en que és bona notícia per a nosaltres. En l’AT, com en el nou, la fe no és l’assentiment a unes veritats, sinó la confiança a una persona. Si la bona notícia que predica Jesús, ve de part de Déu, podem tenir plena confiança en la seva bondat.

També hem de recordar que, per estrany que ens sembli, la paraula grega «euangelio» no significa «evangeli», entès com un dels escrits de les primeres comunitats on s’intenta expressar allò que Jesús va viure i predicar. Hem confós l’estoig amb la joia. Aquí «euangelio» significa la gran notícia que Jesús va descobrir i ens va comunicar de part de Déu.

Amb relació a la crida de Jesús cal destacar les primeres respostes personals, de part d’uns pescadors senzills. sense cap preparació, que es van fiar de Jesús.

Es molt significatiu que des del primer instant de la seva activitat pública, Jesús compti amb persones que el segueixen de prop i estan disposades a compartir amb ell la seva manera d’entendre la vida. La comunitat, per molt reduïda que sigui és la clau per a poder emprendre una vida cristiana. Més tard ens dirà: «On n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d'ells.» (Mt 18,29.BCI)

.*.- Veure comentari de l'evangeli: https://www.feadulta.com ›

 LA VOCACIÓN DE CADA UNO* 

Claus interpretatives de l’evangeli d’avui (Jn 1,35-42) seguint l’escrit de Fray Marcos 

CONTEXT

Jesús és anunciat per Joan a dos apòstols: «Mireu l'anyell de Déu!» (Jn 1,6) El proper diumenge llegirem com Jesús fa la crida segons l’explicació de Marc. Avui només se’ns diu que dos deixebles de Joan, segueixen Jesús. I que Jesús diu a Simó: «Tu et diràs Cefes, que vol dir pedra.»

L’evangelista Joan descriu Jesús amb títols cristològics: «Anyell de Déu», «Rabí», «Messies», «Ungit», «Fill de Déu»... I posa en boca de Jesús, que ell mateix prengui el títol de: «Fill de l’Home.» Es tracta de deixar ben clar, als cristians del segle I, de qui es parla, quan es parla de Jesús, el Crist.

EXPLICACIÓ

«Anyell de Déu.» És una referència a l’anyell pasqual, que no tenia cap valor de sacrifici. Era només un símbol, en record de l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte.

Jesús és l’Anyell que treu el pecat del món, no perquè carregui amb el de tots, sinó perquè ve a denunciar i eliminar la injustícia del món. No només per a impedir que es cometin injustícies, sinó a evitar que els que la pateixen siguin anul·lats com a persona, que és l’objectiu de l’opressor.

Per l’evangelista Joan, només hi ha un pecat: l’opressió. Però, compta perquè, no només condemna al que oprimeix, sinó que també fa culpable a qui es deixa oprimir. I això va en contra del que s’ha predicat del conformisme i la submissió.

Jesús exigeix una actitud bel·ligerant (no violenta) contra l’opressor i contra la passivitat de l’oprimit. Sempre del costat de l’oprimit, ajudant-lo a sortir de la seva opressió.

«Veniu i ho veureu. Ells hi anaren,.» (Jn 1,9) Van seguir a Jesús. Seguir a Jesús és molt més que anar al seu darrera. «Seguir-lo», per Joan, significa viure com ell viu. En l’oració de Jesús hi ha aquesta petició: «Pare, vull que els qui m’has confiat estiguin amb mi allà on jo estic.» (Jn 17,24) És la manera de viure de Jesús el que els ha d’interessar i és això el que ell els invita a descobrir.

«Què busqueu?» La verdadera relació no pot començar fins que Jesús «es girà» i els interpel·la. La pregunta dels deixebles té importància: «On t’estàs?» En el llenguatge críptic de l’evangeli de Joan, no es refereix a la casa on viu, sinó com viu. Quina és la seva actitud vital... Tu et mous en l’àmbit del diví. Nosaltres volem entrar en aquest àmbit.

Els deixebles no pregunten per la seva doctrina , sinó per la seva vida. Tampoc Jesús respon amb un discurs, sinó invitant-los a fer la seva mateixa experiència de vida.

Om està Jesús?. És la pregunta fonamental que s’ha de fer el cristià / cristiana. Què significa Jesús per a mi?.

Els dos deixebles van seguir Jesús i el que «veuen» és tant important, que senten l’obligació de comunicar-ho als altres.

L’evangelista, descriu molt bé la manera com el Baptista el presenta: «i, fixant la mirada en Jesús que passava.» (Jn 1,36) És a dir, «fixant la mirada.» Amb una visió penetrant. Intentant conèixer-lo profundament. I «passant», és a dir posant-se al davant. És aquell «qui ve després de mi, i jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.» (Jn 1,27)

El diumenge passat ens referíem a l’actitud irrenunciable de cerca del cristià / cristiana per a trobar Déu. Avui els dos deixebles desenvolupen aquesta idea, seguint a Jesús.

*.- Veure original: https://www.feadulta.com › 3...