Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 14,13-21)* escrit per Fray Marcos**
Herodes ha fet decapitar Joan Baptista. Jesús intenta protegir-se i es retira a un lloc apartat. Però «la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions» (Mt 14,13). En fer-se fosc,
L’evangeli ens diu que Jesús dóna de menjar a una multitud considerable en un despoblat. És segur que alguna cosa molt semblant al que coneixem com la multiplicació dels pans i els peixos, va passar en realitat. És probable que passés més d'una vegada.
Apropar-nos a la realitat, al fet històric, ens ajuda a esbrinar el veritable sentit de la narració. Agafat aquest relat en sentit literal, com un miracle material, ens deixa fora del veritable missatge de l'evangeli.
El punt d'inflexió d'el relat està en les paraules de Jesús: «doneu-los menar vosaltres mateixos». Jesús sabia que això era impossible. Sembla ser que no entrava en els plans del grup preocupar-se de les necessitats materials dels altres. D'altra banda, ni tenien diners suficients per comprar tant pa, ni hi havia on comprar-lo.
No podem seguir parlant de multiplicació de pans i peixos gràcies a un poder diví de Jesús. El «miracle» està, en que un grup tan nombrós de persones compartís tot el que tenien fins aconseguir que ningú passés necessitat d'aliment.
Si el contacte amb Jesús i l'exemple dels apòstols els va empènyer a posar cada un el que tenien al servei de tots, estem davant d’una resposta a la compassió i generositat que Jesús predicava. Aquest és el veritable miracle.
Que tot un dia de seguiment hagi acabat amb un àpat no ens ha d'estranyar. El veritablement important és que en aquest àpat tothom qui duia alguna cosa per menjar, va col·laborar. I el que no tenia res, es va sentir acollit fraternalment.
«Veure i escoltar». Els deixebles es van adonar del problema i van actuar amb tota lògica. No van dir, com diem tantes vegades nosaltres: és el seu problema. Jesús no accepta aquesta postura, sinó que els proposa una solució molt menys sensata: «doneu-los menjar vosaltres mateixos».
Jesús sabia que no tenien pa per a tantes persones. Aquí comença la necessitat d'entendre-ho d'una altra manera. Ja Moisès, Elies i Eliseu van donar de menjar a la multitud en el desert o en períodes de sequera i fam. L’evangeli ens suggereix que Jesús compleix en plenitud el que van fer les figures de l'AT.
Seguir creient en el segle XXI en miracles (tal com la majoria els entén) per solucionar problemes, és la millor demostració de la nostra manca de maduresa religiosa. És també una demostració que la nostra idea de Déu segueix sent arcaica i interessada.
El veritable sentit del text està en una altra part. La dinàmica normal de la vida ens diu que el "pa" indispensable per a la vida, hem de aconseguir-ho amb diners; perquè algú ho acapara i no el deixa arribar al seu destí. El que fa Jesús és lliurar el pa d'aquest acaparament injust. La mirada al cel i la benedicció són el reconeixement que Déu és l'únic amo i que a Ell cal agrair el do. Alliberat de l'acaparament, el pa, imprescindible per a la vida, arriba a tots sense haver de pagar un preu per ell.
El relat ens diu que Jesús, primer sent compassió de la gent, i després convida a compartir. Jesús no va demanar a Déu que solucionés el problema, sinó que l'hi va demanar als seus deixebles. «Doneu-los menjar vosaltres».
Tot el que tenien ho
van posar a disposició de tots. Aquesta actitud desencadena el prodigi: La
generositat s'encomana i produeix el «miracle». Cada vegada que es comparteix
el pa, es fa present Déu que és amor. No hi ha una altra manera
d'apropar-nos a Déu i d'apropar Déu als altres. Jesús, en l’eucaristia, en el
partir i el repartir, fa present Déu que és do total. El pa que
veritablement alimenta, no és el pa que es menja, sinó el pa que es dóna.
Selecció i redacció:
Salvador Sol
*.- Veure
evangeli: https://www.biblija.net/biblija.cgi?l=ca
**.- Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
