Les dues primeres paràboles, de les tres que avui ens porta l‘evangeli,
tenen un mateix missatge: conèixer el que Déu és per a cada u de nosaltres,
descobrir-lo com un tresor, experimentar-lo en el més profund del nostre ser.
No
volguem descobrir un Déu que està fora de nosaltres i ens dóna seguretats
materials; aquest és un camí equivocat que no ens pot conduir a la meta.
El
missatge d’aquestes dues paràboles, és: En la primera hi ha una troballa fortuïta. A
l’altre, la descoberta prové d’una recerca. Només aixó les fa diferents.
Mateu,
en aquest fragment d’evangeli, ens està dient que, la plenitud és fruit d'un
coneixement, i que la realitat descoberta, està dins de cada un de nosaltres.
Aquesta
narració no jutja la moralitat dels que hi actuen; simplement proposa uns
fets que ens situen a un altre àmbit. El pagès i el comerciant, obren de manera
fraudulenta i per tant injusta (encara que legal).
Els dos
s'aprofiten d'uns coneixements privilegiats per enganyar el veí. Els dos
actuen per egoisme. "Renuncien" a uns béns per aconseguir una
vida material millor, enganyant.
La clau
interpretativa del missatge la trobem en dos elements de la paràbola.
-
El
primer és l'abisme que hi ha entre el valor del que tenen i el tresor que
descobreixen.
-
El
segon és l'alegria que els produeix la troballa.
Les dues paràboles ens diuen que hem de descobrir el tresor
que hi ha en nosaltres, entre els nostres bens. El tresor
que m’ha de fer feliç, és aconseguir la meva plenitud.
No
aconseguirem res sense descobrir prèviament el tresor que portem dins.
Si el
meu déu fa més infeliç meva vida, és que no hem trobat el tresor.
Sense
això no hi pot haver religiositat autèntica.
Perquè
el tresor que portem dins és el mateix Déu. Ell està present en cada un de
nosaltres; en la nostra veritable realitat del que som, i del que són totes les
altres criatures.
El que
hi ha de Déu en mi és el fonament de tots els valors. El Regne, que és Déu,
està en mi. Aquesta presència és el valor suprem. Això és el que descobrim
en la manera d'actuar de Jesús: l’home que va descobrir la divinitat dins
d'ell. Aquest és el principal dogma cristià. "Jo i el Pare som
un".
Quant
les religions obliden això, esdevenen ideologies esclavitzants.
Selecció
i redacció: Salvador Sol
*.- Veure text original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
*.-
Veure evangeli i comentari de J.A.Pagola: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada