Jesús
va reprovar la gent de les ciutats de: Corazín, Betsaida i Cafarnaüm, pel
rebuig que feien del seu missatge. (cf Mt 11,21-23). Tanmateix, Jesús eleva una
pregària al Pare, per a tots aquells que l’accepten.
Avui, Mateu ens
presenta tres paràgraf ben definits.
El primer fa
referència a Déu.
El segon, a una interdependència total entre Jesús i Déu.
El tercer, es refereix a la relació entre nosaltres i Jesús.
El segon, a una interdependència total entre Jesús i Déu.
El tercer, es refereix a la relació entre nosaltres i Jesús.
Quan Jesús diu: «T’enalteixo,
Pare...» (Mt 11,25) El més important no és l’acció de gràcies per si mateixa,
sinó el motiu.
Jesús no dóna
gràcies a Déu perquè els entesos no l’entenguin. Jesús no pot afirmar que Déu
concedeix privilegis, donant a alguns el que nega als altres.
Jesús només constata
que el Déu que ell predica només l’accepten la gent senzilla i sense
prejudicis.
Els savis i entesos
que no accepten el Déu de Jesús, resulta que eren els sacerdots i especialistes
de la Llei.
Qui eren els
senzills? La paraula "nepios" del grec, té diferents significats: infantil,
nen, menor d’edat, incapaç de parlar; i, a la vegada, també vol dir: ximple,
infeliç, ingenu, dèbil.
Per l’elit
religiosa, els senzills eren uns maleïts, perquè no coneixien la Llei, i per tant
no la podien complir.
En temps de Jesús, només
tenien veu i podien opinar els dirigents. Contràriament, per Jesús, tots poden
accedir a la revelació del Déu verdader. Inclús els savis, si són senzills.
"Aquestes
coses” són les realitats que Jesús va descobrir de Déu i ens va voler transmetre.
No es tracte de coneixements, sinó del mateix Déu, com experiència profunda.
«El Pare ho ha posat
tot a les meves mans» (Mt 11,27). El primer pas per sortir de l’ego és anar
vers l’altre; prendre consciència de que allò que ets no t’ho deus a tu sinó a
l’altre. La conseqüència espontània és la gratitud.
El coneixement de Déu
no és fruit de l’esforç humà, sinó que és un do que no es nega a ningú. No
coneixem a Jesús perquè coneixem Déu. Ben al contrari. El text ens diu que l’única
manera de conèixer Déu és apropant-nos a Jesús.
Conèixer, en l’AT
vol dir: proximitat, familiaritat, comprensió, lliurament mutu.
«Veniu a mi tots els
qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28). La imatge del
“jou” s’aplicava a la Llei, que pels fariseus era l’únic absolut. El compliment
de més de 600 preceptes i prescripcions,
es feien realment insuportables.
Jesús allibera dels jous
i les càrregues que impedeixen que l’home sigui ell mateix. No proposa una vida
sense esforç; sense esforç no hi ha vida que aporti felicitat i ens dugui a la
plenitud humana.
Jesús proposa un
"jou" però no d’opressió, sinó d’ajuda al desenvolupament humà sense opressions.
El que hem llegit és
evangeli (bona notícia): Déu és revela a la gent senzilla.
La "revelació"
no consisteix en més coneixement, sinó en una nova manera de viure.
Jesús no proposa una
religió menys exigent. Ell proposa una manera de viure la proximitat de Déu.
Quan Jesús parlava
de cansats i afeixugats es referia a aquells que intentaven complir la Llei,
però fracassaven en el intent per la dificultat d’abastar totes les
prescripcions. Els entesos de tots els temps segueixen abusant dels que no ho són.
I, alguns pretenen que se’ls faci cas, perquè parlen en nom de Déu.
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada