CREAR FRATERNITAT*

Evangeli (Mt 14,13-21),  i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli.- Quan Jesús va rebre la notícia, se n'anà d'allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions.

Veure evangeli: https://www.biblija.net/biblija.cgi?l=ca

 

Comentari.- Un proverbi oriental diu que «quan el dit del profeta assenyala la lluna, l’estúpid es queda mirant el dit». Una cosa semblant es podria dir de nosaltres quan ens vam quedar exclusivament amb el caràcter portentós dels miracles de Jesús, sense arribar fins al missatge que contenen.

Perquè Jesús no va ser un miracler dedicat a realitzar prodigis propagandístics. Els seus miracles són més aviat signes que obren bretxa en aquest món de pecat i apunten ja cap a una realitat nova, meta final de l’ésser humà.

Concretament, el miracle de la multiplicació dels pans ens convida a descobrir que el projecte de Jesús és alimentar els homes i reunir-los en una fraternitat real en la qual sàpiguen compartir «el seu pa i el seu peix» com a germans.

Per al cristià, la fraternitat no és una exigència al costat d’altres. És l’única manera de construir entre els homes el regne del Pare. Aquesta fraternitat pot ser mal entesa. Massa sovint la confonem amb «un egoisme vividor que sap comportar-se molt decentment» (Karl Rahner).

Pensem que estimem el proïsme simplement perquè no li fem res especialment dolent, encara que després visquem amb un horitzó mesquí i egoista, despreocupats de tothom, moguts únicament pels nostres propis interessos.

L’Església, com a «sagrament de fraternitat», està cridada a impulsar, en cada moment de la història, noves formes de fraternitat estreta entre els homes. Els creients hem d’aprendre a viure amb un estil més fratern, escoltant les noves necessitats de l’home actual.

La lluita a favor del desarmament, la protecció del medi ambient, la solidaritat amb els pobles famolencs, el compartir amb els aturats les conseqüències de la crisi econòmica, l’ajuda als drogoaddictes, la preocupació pels ancians sols i oblidats… són altres tantes exigències per a qui se sent germà i vol «multiplicar» per a tots el pa que necessitem els homes per viure.

El relat evangèlic ens recorda que no podem menjar tranquils el nostre pa i el nostre peix, mentre al nostre costat hi ha homes i dones amenaçats de tantes «fams». Els qui vivim tranquils i satisfets hem de sentir les paraules de Jesús: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos».

*.- José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat