Des de fa molts de temps,
la major part dels cristians hem estat adoctrinats per una religió que ens feia
creure que tot era pecat, per la qual cosa els eclesiàstics ens induïen un
concepte escatològic de viure, que ens el dosificaven per mitjà d’uns sermons
tan narcotitzants que ens endormiscaven fins a deixar-nos incapacitats per
veure el que succeïa al nostre entorn, ni saber analitzar i menys reaccionar
contra una Església, o Esglésies, que s’allunyava cada cop més del missatge que
Jesús de Natzaret ens va voler transmetre dos mil anys enrere.
Molts catòlics,
protestants, anglicans, luterans o seguidors de l’episcopalisme hem o havíem
acceptat sense el menor sentit crític les estructures que aquestes Esglésies
han imposat al llarg dels temps. Acceptant i sense rebutjar ni oposarnos al fet
que els molts que dirigien les esmentades estructures
fossin persones (clergues, bisbes i cardenals) que el poder els havia corromput
de la mateixa manera que també ha corromput molts polítics, financers i
empresaris. Una corrupció que no només s’ha limitat a la consecució fraudulenta
de grans fortunes i a la utilització del poder
despòtic, autòcrata o, fins i tot, teocràtic, sinó a la perversió més baixa
dels seus instints sexuals.
Ser seguidor de Jesús no
pot consistir, només, a participar en actes litúrgics o grans manifestacions
eclesials; formar part d’una petita comunitat de base per fer meditació o en
una associació asistencial com pot ser Càritas. Jesús ens ho va deixar dit: «No
tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la
voluntat del meu Pare del cel» (Mt 7,21), i fer la voluntat del Pare consisteix
a fer que en aquest nostre món imperi per damunt de tot l’amor i la
justícia. Amor als pobres i desvalguts i justícia per tal d’eliminar la
corrupció i els grans desequilibris socials que provoquen els grans
especuladors de la nostra societat siguin laics o clergues. L’Església o
Esglésies només tenen raó d’existir si tenen per objectiu donar testimoni del
Crist (amb tot el que significa el mot), o sigui ser coherent i conseqüent amb el missatge de Jesús. Aquest
missatge, segons els textos evangèlics I les interpretacions més actualitzades,
ens diu que Jesús va tenir una predilecció pels pobres, pels marginats i per
les dones maltractades (fins i tot per les putes) i també per la justícia. Cosa
que ens indica que és urgent eradicar els abusos i els excessos dels poders,
també els dels «sacerdots del Temple».
Això vol dir que a tot cristià practicant, laic o clergue ens correspon
intentar donar el seu mateix testimoni.
Una manera de donar
testimoni pot ser col·laborant en l’enderrocament de les estructures i
institucions on la corrupción s’hi ha instal·lat. Per això fa falta: 1) que no
ens deixem enverinar pels narcòtics deshumanitzants que, interessadament,
segueixen volent-nos donar els sectors majoritaris de la cúria
vaticana, dels bisbes i dels cardenals, la majoria dels quals, com s’ha
comprovat en el darrer Sínode de la Família, són insensibles a les necessitats humanes
i molt més fidels a camuflar els seus interessos, en el Dret Canònic, que en
promoure i aplicar l’Evangeli; 2) és urgent, per tant, un canvi copernicà en el
Vaticà, car és evident que, malgrat la bona voluntat del papa Bergoglio i els
seus esperançadors gestos, li mancarà força per poder-ho capgirar.
Probablement a l’Església
dels nostres temps li convindria una Nova Reforma, com apunta el bisbe John
Shelby Spong, en les seves Dotze Tesis, en la qual les associacions de laics no
adscrites a l’Opus Dei, a Legionarios de Cristo, als Quicos o a qualsevol altra
màfia vaticana, hem de donar el suport necessari per transformar el Vaticà
d’una estructura de poder corrupte, a la més gran
institució d’acollida i de solidaritat, i també fer possible que es foragiti de
l’Església aquells monsenyors, bisbes i cardenals que se’ns serveixen pels seus
interessos més inconfessables.
Jaume Rocabert Cabruja
Publicat a la revista RECULL
de Blanes
