Les desigualtats socials d’aquell país, a la dècade
dels setanta, reconeixia que el 10% de la població acumulava el 80% de la
riquesa. La reacció del poble va ser la de crear grups guerrillers, constituïts
per obrers, camperols i estudiants, que sota sigles diferents van intentar combatre
les forces governamentals. El camp d’acció va ser la catedral, que estava en obres,
i permetia llocs adients de protecció. Romero havia parat la reconstrucció de
la catedral i destinant els diners a pal·liar les bosses de pobresa i socórrer
als perseguits. En aquells moments, però, el bisbe con contemplava que el
temple pogués ser escut dels sollevats, tot i reconèixer la legitimitat en la
defensa dels seus drets. Unes accions violentes de protesta, recolzades per una
part important de l’església salvadorenya, procliu a l’anomenada teologia de
l’alliberament. .
El jesuïta alemany Martin Maier (La Contra de la
Vanguardia, 19/03/15), recorda el temps de violència que es vivia a El
Salvador. Les autoritats protegien les forces paramilitars que mataven a sou al
servei dels terratinents, i un dels objectius era fer callar aquella església combatent,
al crit de: «Fes pàtria mata un capellà».
L’arquebisbe Romero, de tarannà conservador, va anar
prenent consciència del significat d’aquella lluita. Ell sabia el perill que
corria si s’implicava a favor de les reinvindicacions del poble, perquè havia
estat testimoni de matances injustificades. Maier ens recorda (publicació
citada) que el jesuïta Rutilio Grande, en una homilia el 1977 va dir: «Si Jesús
vingués al Salvador, el tornarien a crucificar». Dos dies després
l’assassinaren. Romero, davant del seu cadàver manifestà: «Si l’han assassinat
pel que va fer, llavors jo he de seguir el seu camí. Ell m’ha obert els ulls».
A partir d’aquí l’arquebisbe ve entendre que el seu lloc estava en la defensa
de les causes dels pobres i perseguits; aquells que per designi del Pare, Jesús
constituí en hereus del Regne. En la seva «conversió» l van ajudar Ignacio Ellacuria
(assassinat el 16/11/1989) i Jon Sobrino, destacats defensors de la teologia de
l’alliberament.
Aquesta conversió no va ser entesa per les autoritats
salvadorenyes i «gent d’ordre» que el van intentar «comprar». Ja se sap que els
diners poden comprar armes voluntats i silencis, però no la consciència dels
qui actuen per conviccions. Amb aquestes paraules ho descrivia el bisbe: «Hi ha
un ateisme més proper i més perillós per a la nostra Església: l’ateisme del
capitalisme quan els bens materials es posen com a ídols i substitueixen
Déu».
Tampoc ho van entendre les autoritats vaticanes, pels
qui la teologia de l’alliberament s’inspira en el comunisme i és perversa. Com
va escriure el bisbe emèrit d’Araguaia Pere casaldàliga: «abandonado por tus
propios hermanos de báculo y de Mesa...!».
A Romero el van assassinar pel seu sacerdoci compromès
amb les mateixes causes per les que van crucificar Jesús. Morir pel sol fet de
pertànyer a l’Església, com ha escrit Hilari Raguer, (Entrevista. Memòria.cat
17/07/2008) no és motiu suficient per a ser considerat màrtir.
Ara un papa sud-americà canonitzarà la beatificació
del bisbe màrtir, iniciat a El Salvador el 1994 i lliurat al vaticà el 1996
però que Joan Pau II i Benet XVI van aturar. Perquè, malgrat que només Déu farà
seure a la seva dreta els elegits, com llegim als evangelis i que Vox populi, vox Dei, com es va dir
durant molts segles, des de la creació de la Congregació Romana de Ritus, en
temps del papa Sixte V (1588) només poden pujar als altar i ser invocats com
mitjancers els que han seguit el procés de beatificació i canonització establerts
pel Vaticà. (cf Joan Barburés, Foc Nou nº 2010)
El bisbe Pere ha
escrit la següent reflexió: «Aquests Jubileu ha de renovar en tots nosaltres,
una esperança, lúcida, crítica però invencible. “Tot és gràcia”. Tot és Pasqua,
si entrem a tot risc en el misteri del sopar compartit, la creu i la
resurrecció». Ell com ningú sap què se sent quan a un l’amenacen de mort per
defensar la causa dels pobres. En un poema preciós, San Romero de America, Pastor y Martir nuestro. Ha descrit els seus
sentiments i els del poble al que va servir Romero. «Tu ofrecías el Pan, / el
Cuerpo Vivo / –el triturado cuerpo de Tu puebo-; / Su derramada sangre
victoriosa / i la sangre campesina de tu Pueblo en masacre / que ha de teñir en
vinos de alegría la aurora conjurada». «¡En el ara segura del corazón insomne
de sus hijos! / San Romero de América, pastor y mártir nuestro; / ¡nadie hará
callar tu última homilía!.»
Salvador Sol
