Extracte del comentari a evangeli (Lc 16,19-31) escrit per Enrique Martínez Lozano - Fe adulta
Les dues paraules clau d’aquest fragment d’evangeli
d’avui, són: «abisme» i «indiferència»
Hi ha un abisme entre el dolor actual de Llatzer i el
dolor futur (després de la mort) del ric.
La paràbola denuncia una fractura social (vigent encara a
dia d’avui) que no és casual, ni voluntat de Déu, sinó que és fruit de la indiferència
del ric, que no «veu» el pobre que té al costat.
La indiferència no és altre cosa que inconsciència. És un
mecanisme de defensa que ens protegeix davant de les necessitats dels altres,
del dolor aliè: «ojos que no ven,
corazón que no siente» En el fons, és no «saber» que som branques del mateix
tronc, que l’altre no és algú separat de mi. I que, el mal que faig, i el bé
que deixo de fer, m’ho faig a mi mateix. Per això el ric rebrà el
mateix que dona.
La paràbola també ens fa veure que aquesta inconsciència és
molt profunda, perquè preferim seguir en el benestar que ens produeix un ego
adormit.
Per això l’evangeli fa referència a «Moisès i els
profetes», perquè pels jueus eren la saviesa. És a dir, ens fa descobrir que el
nostre ego (com el de tots) està fracturat i només pensa en si mateix i en els
seus interessos.
La indiferència és l’actitud més negativa, la que s’oposa
a la compassió, que és el nucli del missatge de Jesús.
La compassió ens fa vibrar «en les entranyes» davant del dolor
–aliè i propi--, i ens mou a donar una resposta eficaç. La indiferència, en
canvi, ens adorm en el petit refugi de l’ego.
Selecció i redacció: Salvador Sol
