Selecció del comentari a l’evangelsi (Lc 6,7 i Lc 6,20-26)
Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.htm
L’evangeli d’avui és una lliçó que va dirigida a tots, i
capgira radicalment la nostra escala de valors. Però està ple d’interrogants.
¿Poden ser feliços: el pobre, el que plora, el que passa gana,
l’oprimit, el menys preuat? Podem trobar moltes interpretacions, però la veritat
és que no n’hi cap de plausible que faci humanament compatibles les desgràcies
amb la felicitat.
Es tracta, doncs, d’un missatge que sobrepassa la nostra
capacitat d’enteniment. Una dificultat ja és la mateixa formulació. De què serveix
als pobres que se’ls digui: «és vostre el Regne de Déu», etc.
Només té sentit amb una idea mítica de Déu, de l’home i
del món, que ens duu a creure que les condicions de vida milloraran perquè Déu,
des de fora, imposarà justícia,.
Però si per mantenir l’esperança caiem en la trampa de
pensar que tot això es produirà en el més enllà, equivaldria a donar per bo tot
el que ens passa, avui aquí, i esperar que un dia canviaran les condicions.
Tampoc té sentit que els que no hem passat mai gana vulguem
parlar dels pobres, etc. Els canvis necessaris s’han de produir des dels
afectats.
Què va passar quan els pobres de debò van reunir-se per a
pensar en l’evangeli? Doncs que es va proclamar la «teologia de l’alliberament»,
com una nova manera d’entendre l’Evangeli. La «teologia» convencional (encara
vigent) s’adreça a tranquil·litzar els «satisfets», però no «allibera» els
oprimits. Quan l’Església oficial declara la «opció preferencial pels pobres»,
s’està situant a la banda dels rics.
Les dificultats d’interpretació de les Benaurances ja
venen en els mateixos textos evangèlics. Lluc només diu: Feliços els pobres,
els que passeu gana, els que ara ploreu,. A diferència de Mateu que parla dels
«pobres d’esperit», dels que tenen «desig de fam i set de justícia», dels «nets
de cor», etc.
Si només llegim Lluc, veiem que els pobres són els que no
tenen res i precisament per això han de ser feliços. «perquè d’ells és el Regne
de Déu. Mentre que llegint Mateu, podem entendre que al ric només li cal tenir «esperit
de pobresa», despreocupant-se dels demés, sense tenir present les causes de la
pobresa.
Per entendre l’escrit de Lluc s’ha de tenir en compta el
concepte bíblic de pobresa.
Els profetes, sobretot Amós, Isaïes i Miquees, fan una
crítica despietada de la situació del poble d’Israel, en que els poderosos s’enriqueixen
a costa dels més pobres (aniwin).
Però no es tracta d’una crítica social sinó religiosa. Perquè
iots els israelites pertanyen a un poble que és propietat de Déu. Però els rics
no li fan cas a Jahvè, no reconeixen la seva sobirania i es constitueixen en
amos i senyors. Aleshores sembla que les Benaurances anuncien que Déu no pot tolerar
aquesta manca de pietat i reaccionarà. Per tant el futur està en mans de Déu,
tant el dels pobres com el dels rics, i acabarà imposant justícia.
És a dir, simplificant-ho molt, podríem concloure que els
pobres bíblics són aquells que no tenen res, ni ningú en qui confiar. Només Déu
és l’única esperança.
En llenguatge actual potser podríem formular les Benaurances
d’aquesta manera: Feliç el pobre, si no permet que la seva «pobresa» l’aclapari.
És a dir, que aguanti estoicament perquè Déu el recompensarà. Però a l’altra vida.
I, al ric, li diríem que sigui feliç si no es deixa dominar per la seva «riquesa».
No que renunciï a la riquesa per tal d’assegurar-se un lloc en el cel.
Les Benaurances s’han d’entendre com un NO rotund a les injustícies.
Lluc té paraules dures pels injustos: «Ai de
vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!». I els anuncia que un dia passaran
fam, i que un dia seran maltractats per aquells que avui «parlen bé d’ells». (cf
Lc 6,20-26)
Resumint. Si tots poguéssim «menjar fins saciar-nos», no
hi hauria rics. Tanmateix, si tots peséssim les mateixes necessitats no hi
hauria pobres. Si els humans fóssim solidaris, tots seriem feliços!
Selecció i redacció: Salvador Sol
