L Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.htm
«Sigueu
misericordiosos com ho és el vostre Pare.» No judiqueu, i no sereu judicats; no
condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu,
i us donaran [...]. Tal com mesureu sereu mesurats». (Lc 6, 36-38)
Aquest evangeli d’avui és la continuació del
de la setmana passada en que Jesús es dirigia als deixebles. Ara es dirigeix de
forma general «a vosaltres que escolteu» (Lc 6,27) i els diu allò tant exigent
i difícil: «Estimeu els vostres enemics», que dirigides als pobres que
l’escoltaven i preses al peu de la lletra sembla que justifiquin el
comportament dels rics. Però això no va així. El mateix Jesús quan el soldat li pega al
peu de la creu, no li presenta l’altre galta sinó que reacciona amb fermesa, i
l’increpa amb aquestes paraules: «si he parlat malament, diguem en que» i «si
he parlat bé, per què em pegues?” (Jn 18,22-23). Aleshores, com s’ha d’entendre
el que en aquest evangeli ens diu Jesús? Jesús ensenya als qui l’escolten, la
Regla d’Or, és a dir, aquella regla que diu: «Tracteu
els altres tal com voleu que ells us tractin.» (Lc 6.31) i «sigueu misericordiosos
com ho és el vostre Pare celestial». (Lc 6.36)
Aquestes dues frases demostren que Jesús, no
volia invertir la situació que no produiria cap canvi. El que pretenia era
canviar el sistema i fer-ho des de l’experiència de Déu, que és Pare, ple de
tendresa, que vol acollir tothom. Amenaçar els rics no ha de motivar la
venjança dels pobres. L’amor que predica Jesús no depèn del que rebem dels
altres sinó del bé que els hi volem. L’amor que predica Jesús és creatiu, com
l’amor que Déu ens té a nosaltres; un amor fet de compassió!
Mateu també introdueix aquest fet però
substituint la paraula compassius per la
de perfectes: «Sigueu perfectes com
ho és el vostre Pare celestial» (Mt 5,48)
Malgrat la recomanació hem de reconèixer que ningú
és perfecta ni compassiu com ho és el Pare del cel. Sempre estem per sota del
llistó que Jesús ens proposa.
Mateu, igual que Lluc, també ens parla de la
Llei d’Or, i ho ha amb aquestes paraules: «Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin; aquest és el resum
de la Llei i els Profetes». (Mt 7,12).
Cal constatar que pràcticament totes les
religions del món tenen la mateixa Llei
d’Or encara que l’expressin de manera diferent. Això vol dir que estimar fins i
tot a aquell que no ens estima és un sentiment universal que neix del fons de
cada ser humà. I, també vol dir, que Déu ens estimarà sempre, sigui quina sigui
la nostra forma d’estimar.
Segons Lluc, Jesús, en el Sermó de la Muntanya,
fa efectiva la visita de Déu de que ens parla el Deuteronomi. (Dt 30).
Al cap i a la fi es tracta de situar-se entre els
«Feliços (Lc 6,20-22), o entre els «Ai de vosaltres…» (Lc 6,24-26) Ser d’un grup
o d’un altre és una opció personal.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada