LA PRIMERA OPOSICIÓ A JESÚS VE DEL SEU POBLE

Selecció del comentari a l’evangelsi (Lc 4,21-30)

Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

Jesús acaba de llegir el text d’Isaïes i diu als que s’han reunit a la sinagoga: «--Avui es compleix aquesta escriptura [Isaïes 61,1-2] que acabeu d'escoltar» (Lc 4.21). Jesús acaba la lectura amb el verset: «a proclamar l'any de gràcia del Senyor» (Is 61,2) Segons Lluc Jesús acaba la lectura amb el verset: «a proclamar l'any de gràcia del Senyor» (Is 61,2) i no segueix amb el que, en la versió de l’Associació Bíblica de Catalunya, diu: «el dia que el nostre Déu farà justícia», però que altres versions han traduït per: «el dia de la venjança de Déu».  Els oients coneixien perfectament el text i van mostrar la seva disconformitat amb aquesta mutilació, perquè entenien que la venjança anava dirigida als qui no eren del poble escollit. Però Jesús modifica el text d’Isaïes i és mostra més favorable al perdó per a tothom.

Els jueus no podien treure ni posar res als textos bíblics. Per això troben excessives les pretensions de Jesús, tot i que es «meravellaven de les paraules plenes de gràcia que sortien de la seva boca, i es deien de forma despectiva: --No és el fill de Josep aquest?» (Lc 4,22)

Es tracta de la primera oposició a la predicació de Jesús i aquesta no li ve de part dels «summes sacerdots ni dels escribes o fariseus, sinó del seu propi poble, que s’adona que Jesús no respondrà a les expectatives messiàniques del judaisme oficial, i el menystenen perquè no és més que un del poble.

Però l’evangelista vol deixar clar que el missatge de Jesús no és contrari ni aliè a les Escriptures, i que les pretensions de que se l’acusa no venen d’ell sinó d’una mala interpretació que la gent del poble fa dels escrits profètics.

Per això Jesús, en la seva defensa «afegí: --Us asseguro que cap profeta no és ben rebut al seu poble». (Lc 4,24)

La gent del poble no és capaç d’acceptar un messianisme per a tothom, Ells esperaven un messies poderós que els alliberés de l’opressió dels romans, i els solucionés tots els problemes materials. Si Jesús es presentava com aquest alliberador, ells havien de ser els primers a beneficiar-se d’aquest poder. Però en adonar-se de que Jesús no va per aquí, arremeten contra d’ell amb tota l’ànima. L’odi és sempre conseqüència d’un amor desitjat, però impossible.

Aquesta és la grandesa de Jesús, que considerat un de tants, fou capaç de descobrir el que Déu esperava d’ell. Jesús és un home com els altres que va saber extreure del fons del seu ésser el que Déu ha posat en tots els humans.

Jesús parla d’allò que troba en el seu interior i ens invita a descobrir en nosaltres allò que ell va descobrir en si mateix. 

Selecció i redacció: Salvador Sol