REMAR MAR ENDINS

Selecció del comentari a l’evangeli (Lc 5,1-11)

Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

L’evangeli d’avui conté un llenguatge simbòlic que l’autor d’aquest comentari, com és habitual en ell, intenta interpretar i presentar-lo com lliçons catequètiques plausibles pel nostre temps. Lluc situa la narració en el llac de Genesaret i ens parla de la «multitud» que va a escoltar la paraula de Jesús, i aquest els parla des de la «barca de Pere», per a ser vist i escoltat millor.

CONTEXT

Lluc escriu el seu evangeli en forma d’itinerari. Jesús es posa en el camí que el durà a Jerusalem on culminarà la seva missió, És al llarg d’aquest camí que s’aniran produint la manifestació messiànica de Jesús que, com hem vist  en diumenges anteriors s’inicia amb:.

- la predicació a la sinagoga de Cafarnaúm,
-· la curació d’un endimoniat,
-· i la curació de la sogre de Pere i altres malalts..

Avui comencem el capítol 5 i se’ns diu que una multitud ha anat a escoltar Jesús i a ser testimonis dels prodigis que realitza: la pesca inesperada, la confessió de indignitat de Pere i la «crida» als que seran els seus deixebles.

EXPLICACIÓ

La simbologia pasqual de la «pesca miraculosa» queda reflectida en la paraula «Senyor» amb que Pere s’adreça a Jesús. Un reconeixement que els apòstols només van reconèixer en Jesús després de la resurrecció. I, la «barca» en referència a la plataforma sòlida de les primeres comunitats i que després assumirà l’Església, considerada «La barca de Pere», com a vehicle d’expansió de la bona nova. I la «pesca miraculosa»  en referència al missatge que només tindrà sentit si l’esforç humà es fa «en nom de Jesús».

Notem, però, que fer les coses en nom de Jesús vol dir que les fem d’acord a la seva manera de pensar i actuar, no com una frase afegida al final de les nostres oracions.

Jesús diu que «duguin la barca mar endins i tirin les xarxes» (cf Lc 5,4). Es tracta d’una metàfora, per dir que «només de la profunditat es pot treure el més autèntic d’un mateix». Ho hem sentit a dir moltes vegades pels místics: «No busqueu a fora allò que ja teniu dins».

El que passa és que no és tasca fàcil. «Vol dir deixar seguretats» i probablement haver d’afrontar un canvi important de vida; exigeix confiança!.

Pere potser va dubtar abans de fer el que Jesús li recomana, i es confessa «pecador» (Lc 5,8)  Però Jesús li diu que en endavant serà «pescador d’homes» (Lc 5,10) No es tracta pas d’una ocurrència. En el context d’aquest evangeli, el mar simbolitza les forces del mal, i en aquell temps, «pescar homes» era una dita `popular que volia dir ajudar a algú a sortir d’algun perill greu, o de la influència del mal.

Probablement l’evangelista exagera quan diu: «Ells van tornar les barques a terra, ho deixaren tot i el van seguir». (Lc 5,11) «Deixar-ho tot» no devia ser exactament com ho escriu Lluc. «Descobrir la vocació requereix d’un procés més o menys llarg de maduració i acomiadament». Les vocacions espontànies no duren. I, Déu no vol algú que el segueixi sense conviccions. El do de Déu es va assimilant fins que s’arriba a viure la mateixa vida de Jesús i ser capaços de comunicar-la als altres. I això no s’aconsegueix de cop, sense un esforç continuat de reflexió.

Selecció i redacció: Salvador Sol