Extracte d’idees força de l’explicació de l’evangeli (Lc 6,20-26) escrit per José Enrique Galarreta -Fe adulta*
L’evangeli d’avui, de Lluc. forma part del que s’anomena «Sermó del pla»,
paral·lel al «Sermó de la Muntanya» de Mateu, més coneguts amb el nom de «Benaurances».
La versió de Lluc és probablement la més antiga, i recull tradicions i recopilacions
de dites de Jesús molt properes a la seva mort.
Cal recordar que es tracte d’un fragment d’un llarg compendi «doctrinal.».
Aquesta recopilació de Lluc condensa en quatre les de Mateu i subratlla l’oposició
entre el pensar de la majoria i el pensar de Jesús, oferint una contraposició
de valors sorprenentment actual.
-
Diner vs Pobres. Consum vs Fam. Salud vs sofrirnent. Ser apreciat vs Ser
perseguit
Tenir diners, comprar, no sofrir, ser apreciats per tothom, són els bens
que desitgen tots aquells que no tenen altre finalitat en aquesta vida. Inclús els que tenen/tenim els ulls posats en LA VIDA, no ens alliberem de tenir
un ull en el futur i un altre en el present; salut, consum, comoditat, apreci
en aquesta vida... i quan això s’acabi, ja que s’acabarà, la vida eterna.
En l’AT. es veia la salut, la llarga vida i la riquesa com un signe de la benedicció de Déu. Però Jesús no és
tant ingenu; Jesús veu totss els dies que els rics creen la desgràcia dels
pobres, i que molts pobres són molt més bones personas que la majoria dels rics...
Jesús projecta la felicitat a la dimensió definitiva de l’ésser humà, com fem
tots. Però nosaltres ho fem com un futur més aviat irremeiable, i Jesús ho mira
com un present. Nosaltres veiem bens en tot això, amb l’inconvenient de que s’acaben.
Jesús es mira tot això més aviat com un perill, inclús es mira com una desgràcia
allò que als ulls del món és una benedicció.
És una de les claus importants de la visió de Jesús sobre l’ésser humà en
la vida: els valors no s’estableixen mirant la satisfacció que les coses produeixen
aquí. Jesús assenyalarà dues referències bàsiques per a definir-les: el futur
definitiu de cada persona i la construcció del Regne. Tenint aquests dos pols
com a referència dels valors, la salut, la joventut, el diner, l’apreci social...
poden ser negatius, un estorb per a la realització personal i la construcció
del regne.
Resumint en una frase, el missatge seria: «No estàs en aquesta vida per a
disfrutar, sinó per a fer-la útil per sempre, per a tu i per a tots».
L’enunciat d’aquest Nou Codi, que no insisteix en aspectes negatius, costosos, de renúncia...
sinó al revés, les enuncia com a «Feliços els que...». Quina sort teniu... I és
que Jesús no està predicant una manera difícil i trista, una repressió i sofriment
aspirant a bens superiors futurs. Això converteix la vida en un sofriment
constant que val la pena, només, si es pensa en el premi futur. Però no és això
el que diu Jesús: Jesús ofereix «una altre felicitat», superior i més satisfactòria.
Jesús ofereix un codi de felicitat --diferent «de la felicitat que dona el
món»--, sobre la base d’una comprensió més profunda i més comunitària de la
persona humana. Assumeix tota la vida de l’ésser humà, com a individu i com col·lectiu
i mostra on i com es pot trobar la satisfacció de realizar-se. I l’ésser humà trobarà
aquesta satisfacció quan assumeixi la seva condició profunda que consisteix en
ser caminant i ser germà. Som germans caminants, i trobarem la nostra realització,
i per tant la nostra més íntima satisfacció, quan ens comportem com germans.
Per això el diner, la salut, les satisfaccions
i plaers, l’acceptació social… es poden convertir en trampes deshumanitzadores.
Perquè ens instal·len a la vida impedint-nos caminar junts, trencant la
fraternitat.
Selecció, traducció i redacció:
Salvador Sol – (CSXXIG – Publicacions)
* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/392-lucas
