DIR «SÍ» I SER COHERENT

 Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 21,28-32)*, escrit per: Fray Marcos**,

CONTEXT.- Jesús, «mentre ensenyava en el temple» (Mt 21,23) rep la visita dels grans sacerdots i els nobles del poble, i li pregunten, amb quina autoritat fa tot això. Ell els fa una altre pregunta: «El baptisme de Joan d’on venia, de Déu o dels homes? (Mt 21,24) Veient que els sacerdots i els nobles no saben què contestar, Jesús els explica la paràbola dels dos fills.  

EXPLICACIÓ.- Diumenge passat l’evangeli parlava del treballadors de la vinya. Avui els protagonistes són els fills. La diferència és molt important per entendre el missatge d’aquest text.

Jesús distingeix dos tipos de fills: els que es tenen per bons israelites, i els que, segons els caps de la religió, són  «pecadors».

Ser fill de Déu és fer la seva voluntat. Per la mentalitat d’aquell temps, un bon fill era aquell que era igual al pare, que imitava perfectament la seva manera de ser. Per tant, allunyar-se d’aquest patró de conducta i fer la voluntat del pare, equivalia a deixar de ser fill. En aquest context, preguntar. «Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare? (Mt 21,31), és el mateix que preguntar, Quin dels dos fills és el verdader.

Jesús s’enfronta als caps religiosos, responent a la radical oposició que ells li han manifestat. Tots els evangelis deixen clara aquesta lluita a mort de les instàncies religioses contra Jesús.

Però, d’aquestes paràboles, no en podem treure arguments antisemites. Les prostitutes i els recaptadors de impostos, que Jesús posa per davant dels caps religiosos, també eran jueus, i també ho eren els primers cristians.

Els summes sacerdots i els ancians no tenien res de què penedir-se, es creien perfectes, perquè deien «sí» a tots els manaments de Déu.

Consideraven que tenien dret al favor de Déu. Per això rebutjaven de ple el canvi que Jesús els exigia.

No s’adonaven de que la seva resposta religiosa era només formal, literal, sense cap compromís vital. No els importava l’esperit de la llei. Ho va dir el profeta: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi» (Is 29,13)

Per a Jesús no hi ha dubta, els que es consideren bons són els dolents, i els dolents són els bons. Els primers eren estrictes en el compliment de la Llei. Els segons, ni la coneixien, per tant, no la podien complir. Els primers posaven el seu esforç en el compliment extern de les normes. Els altres buscaven una possibilitat de fer-se més humans, perquè se sabien pecadors.

Jesús deixa clar quina és la voluntat de Déu, i qui la compleix. Però curiosament no fa distincions; Jesús dóna a entendre que tant els uns com els altres, son fills.

«Els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu» (Mt 21,31). És una de les frases més feridores que Jesús va poder dir als capitostos religiosos del seu temps. Publicans i prostitutes, eren les dues classes de persones més denigrades i odiades per les instàncies religioses.

Però Jesús sabia molt bé el que es deia. L’organigrama religiós-social del seu temps era repressiu i injust. Jesús no podia aguantar que es mantingués aquesta situació en nom de Déu, perquè havia descobert que l`únic que Déu volia era el bé dels humans.

Utilitzar Déu per esclavitzar els homes i dones és el més contrari a la voluntat de Déu i al missatge de Jesús.

Selecció i redacció: Salvador Sol

*.- Veure evangeli: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

**.- Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html

De tres en tres, 3

 Sol·licitud pels pobres

No “hi ha d’haver” pobresa. Si n’hi ha, s’ha d’ajudar

No hi ha d'haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et dona en herència... (Deuteronomi 15: 4)

Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i veus que no es pot mantenir, assisteix-lo perquè pugui continuar vivint al teu costat. Fes-ho també amb un immigrant o un foraster. (Levític 25: 35)

Quan en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dona, hi hagi un pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre. Obre-li la mà i presta-li generosament... (Deuteronomi 15: 7-8)

De tres en tres, 4

Mesures per evitar la pobresa

El gran camí que hi ha hagut sempre per arribar a la pobresa ha sigut: tenir alguna gran necessitat, haver de recórrer a un préstec, no poder-lo pagar durant molt temps, o mai, que aquest deute vagi augmentant amb els interessos, i qualsevol execució judicial que expropiï al deutor lo poc que tenia.

Quan facis un préstec de diners, aliments o qualsevol altra cosa a un germà teu israelita, no li exigeixis interès. Podràs exigir interessos a un estranger, però no a un germà teu. (Deuteronomi 23: 20-21)

Cada set anys, condoneu els deutes de tothom. La condonació es fa així: quan es proclami la condonació dels deutes en honor del Senyor, tota persona que hagi fet un préstec a un altre israelita, un germà seu, li perdonarà el deute i no l’hi reclamarà més.  (Deuteronomi 15: 1-2)

Les terres no es poden vendre definitivament, perquè tot el país és meu, i per a mi vosaltres no sou més que uns usuaris. Per això, de totes les terres del vostre patrimoni, en mantindreu el dret de rescat. Si un dels teus germans israelites cau en la misèria i ven part de les terres que formen el seu patrimoni, el seu parent més pròxim té dret a rescatar allò que l'altre ha venut. (Levític 25: 23-25)

De tres en tres, 5

Ajuda efectiva als pobres, si n’hi ha, que no n’hi ha d’haver

Cada tres anys, serà l'any del delme. Llavors separa la desena part de les teves collites i posa-la a la disposició dels levites, dels immigrants, dels orfes i de les vídues, perquè puguin menjar. (Deuteronomi 14: 28-29)

Tens sis anys per sembrar la terra i recollir-ne el fruit, però el setè any deixa-la reposar, no en recullis el fruit. Deixa que en mengin els pobres del teu poble, i el que resti, que s'ho mengin els animals feréstecs. (Èxode 23: 10-11) 

Quan segueu, no arribeu fins al límit del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no recolliu els raïms petits ni els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants. (Levític 19: 9-10)

Antoni Ferret

DÉU ÉS IGUAL PER A TOTS , ÉS AMOR, DO INFINIT*

 Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 20,1-16)** escrit per Fray Marcos (Fe adulta)

 

L'evangeli d’avui també va dirigit a la comunitat. Els primers cristians eren jueus, encara que poc a poc s’hi van anar agregant pagans i gent d'altres religions. […] Els més veterans, segurament reclamaven privilegis, perquè naturalment havien aconseguit una perfecció que els neòfits no podien tenir.

Aquesta paràbola intenta advertir els cristians de la comunitat de Mateu, que no és cap privilegi haver accedit a la fe abans que els altres. […] Els jueus eren els elegits i els privilegiats. Déu no podia tractar els altres (els gentils) com tenia obligació de tractar-los a ells.

El capítol 19, que no hem llegit, és molt interessant i ens ajuda a cpmprendre el text que llegim avui.

-       Jesús diu al jove ric que vengui tot el que té i el segueixi.

-       Pere reivindica un tracte de favor: "Doncs nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit. Què tindrem?".

Jesús li promet cent vegades més, però acaba amb aquesta frase enigmàtica: «Molts passaran de primers a darrers, i molts, de darrers a primers.» (Mt 19,30)

En el relat d'avui es repeteix el mateix, però invertint els termes; «Així, els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers» (Mt 20,16).donant a entendre que la paràbola és una demostració que la frase en qüestió es fa realitat, i que ningú s'ha de fer il·lusions.

Les lectures dels tres últims diumenges han desenvolupat el mateix tema, però en una progressió d'idees interessant:

el diumenge 23 ens parlava de la correcció fraterna, és a dir, de l'perdó al germà que ha fallat

el 24 ens va parlar de la necessitat de perdonar els deutes sense tenir en compte la quantitat

avui (diumenge 25 durant l’any), ens parla de la necessitat de compartir amb els altres sense límits, no amb un sentit de justícia humana, sinó des de l'amor.

Tot un procés d'aproximació a l'amor que Déu manifesta amb cada un de nosaltres.

Selecció i redacció: Salvador Sol

*.- Veure comentari sencer: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html)

**.- Veure evangeli i comentari de J.A, Pagola: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

De tres en tres, 2

                            Rebuig als actes de culte si no hi ha justícia

Ni que m'oferiu holocaustos  /  no m'hi complac;  /  els sacrificis de comunió,  / 

ni tan sols me'ls miro.  /  No em molesteu més  /  amb el xivarri dels vostres cants.  /  No vull sentir  /  el so de les vostres arpes.  /  Deixeu que el dret brolli com l'aigua  /

i la justícia ragi  /  com un torrent inestroncable.  (Amós 5: 22-24)

Molta atenció a aquesta frase:

Deixeu que el dret brolli com l'aigua  i la justícia ragi com un torrent inestroncable.

És una de les 2 o 3 frases més bones de tota la Bíblia.

Per què m'oferiu tants sacrificis? /  Estic embafat d'holocaustos de xais  /  i de greix de moltons  (...)  /  No porteu més ofrenes inútils:  /  el fum dels sacrificis el detesto.  /  (...)  Quan alceu les mans per pregar  /  em tapo els ulls per no veure-us  (...)  / perquè teniu les mans plenes de sang.  /  Renteu-vos, purifiqueu-vos.  /  Traieu de davant meu  / 

les vostres accions dolentes,  /  deixeu de fer el mal,  /  apreneu a fer el bé,  /  busqueu la justícia,  /  detureu l'opressor,  /  defenseu l'orfe,  /  pledegeu a favor de la viuda. (Isaïes 1: 10-17)

Però vosaltres us refieu de paraules enganyoses que no serveixen de res. Robeu, mateu, cometeu adulteri, jureu en fals, cremeu encens a Baal, seguiu altres déus que mai no havíeu conegut, i després veniu a presentar-vos al meu davant, en aquest temple que porta el meu nom. ¿Penseu que això us salvarà i que podreu continuar cometent coses tan abominables? Aquest temple que porta el meu nom, ¿us penseu que és una cova de lladres? Doncs sí, això és el que jo veig! Ho dic jo, el Senyor. (Jeremies 7: 8-11)

Antoni Ferret

LA CORRECCIÓ FRATERNA

Comentari a l’evangeli (Mt 18,15-20)* escrit per: José Luís Sicre**

 

Com a punt de partida és molt vàlida la primera lectura, presa del profeta Ezequiel. [«Si jo amenaço el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l'adverteixes que s'aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang»]. És a dir: Quan algú es porta de forma indeguda, el que fem, normalment és criticar-lo, procurant que la persona no s'assabenti de la nostra crítica. Però Déu adverteix al profeta que no pot cometre aquest error. La seva missió no és criticar per l'esquena, sinó dirigir-se al malvat i animar-lo a canviar de conducta.
En la mateixa línia hem d'entendre l'evangeli d'avui, dirigit ​​als apòstols i als responsables de les comunitats. No poden romandre indiferents, han de procurar la renovació personal. Tot i que és possible, que la persona en qüestió es mostri reticent i no accepti la correcció. Per això se suggereixen quatre passos: 1) tractar el tema entre els dos; 2) si no s'até a raons, recorre a un altre --o altres--, testimoni; 3) si segueix sense fer-nos cas, demanar la intervenció de la comunitat; 4) si tampoc, llavors s'atén a raons, cal considerar-lo «com un pagà o un publicà».
Aquesta pràctica recorda en part el costum de la comunitat de Qumran. La Regla de la Congregació, sense expressar-se de manera tan sistemàtica com Mateu, dóna per suposats quatre passos: 1) correcció fraterna; 2) invocació de dos testimoni; 3) recorre «als grans», els membres més antics i importants; 4) finalment, si la persona no vol corregir-se, se l'exclou de la comunitat.
La novetat de l'evangeli radica en que no es demana la intervenció, en tercera instància, dels «grans», sinó de tota la comunitat, subratllant el caràcter democràtic de la vivència cristiana. Hi ha una altra diferència notable entre Qumran i Jesús. A Qumran s'estipulen una sèrie de sancions quan s'ofèn a algú, cosa que en el Nou Testament no es contempla. [...]
Hi ha un punt, en la frase final, de difícil interpretació: què significa «considerar-lo com un pagà o un publicà»? Generalment es considera que es tracta d’un rebuig total d'aquesta persona. Però no es pot afirmar que sigui així, si tenim en compte que Jesús era l’«amic dels publicans» i que sempre va mostrar una actitud positiva davant d’ells. Per tant, potser l'última frase l’hauríem d’entendre en sentit positiu: fins i tot quan aquesta persona sembli incorregible, hem de seguir considerant-la com algú que en algun moment pot acceptar Jesús i tornar a ell. Aquesta ha de ser l'actitud personal que es deriva del («considera’l»), encara que la comunitat hagi hagut de prendre una actitud disciplinària més dura.
Quin valor té la decisió presa en aquests casos? Un valor absolut. Per això, s'afegeixen unes paraules molt semblants a les dites a Pere, en un passatge anterior de l’evangeli d’avui, però en aquesta ocasió, dirigides a tots els deixebles i a tota la comunitat: «Us asseguro que tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot el que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel». La decisió adoptada per ells serà ratificada per Déu al cel.
Relacionat amb aquest tema hi han les frases finals. Generalment s'aplica a l'oració i a la presència de Crist en general. Però, donat l'anterior i el que segueix, sembla important relacionar aquesta pregària i aquesta presència de Crist amb els temes de la correcció i del perdó.
El conjunt podríem explicar-ho de la manera següent. La correcció fraterna i la decisió comunitària sobre un individu són una cosa molt delicada. Cal llum, trobar les paraules adequades, el moment just, i paciència. Tot això és impossible sense l’oració. Jesús dóna per fet –potser és molt suposar-- que aquesta pregària es dóna, realment. I, per altra banda, anima els deixebles, assegurant-los l'ajuda del Pare, ja que ell hi estarà present. Aquesta interpretació no exclou l'altra, més àmplia, de l'oració i la presència de Crist en general. El més important és no oblidar l'oració i la presència de Jesús en el difícil moment de la reconciliació.

*.- Evangeli: https://www.biblija.net/biblija.cgi?l=ca

**.- Fragment de l’escrit de l’autor amb el títol: «Que fàcil és criticar, que difícil corregir!» (Veure-ho tot: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html)

 

De tres en tres – 1

 DE TRES EN TRES

és un programa per fer conèixer una trentena de textos bíblics, molt socials, que,

incomprensiblement,

no s’han divulgat mai, i doncs, no són gens coneguts.

Entenc que la humanitat, tota la gent, si així ho desitja, té tot el dret de conèixer-los,

atesa la intenció dels seus autors.

Tots els textos que sortiran van ser escrits als segles VIII, VII i VI aC, als bons temps d’Israel.

Més que publicar-los tots seguits, que seria molt llarg, o ni tan sols meitat i meitat,

m’ha semblat millor donar-los a conèixer en 10 grups de 3, de manera que tots tres textos coincideixin en un mateix tema, i els tres següents en un mateix tema, diferent de l’anterior, però emparentat.

Antoni Ferret

____________________________

 

De tres en tres, 1

Atac a la injustícia

Vosaltres odieu  /  el qui exigeix judicis justos,  /  avorriu el qui diu la veritat.  /  Trepitgeu els febles  /  i els preneu la seva part de gra.  /  Per això no habitareu pas  /  les luxoses cases que heu construït  /  ni beureu el vi  /  de les vinyes selectes  /  que heu plantat.  /  Jo sé que amuntegueu les culpes,  /  que són molts els vostres pecats:  /  maltracteu l'innocent,  /  accepteu suborns,  /  no feu justícia als pobres.  (Amós 5: 10-12)

Ai dels qui, a costa dels veïns,   /  engrandeixen les cases i els camps!  /  (...)  Escolteu què m'assegura  /  el Senyor de l'univers:  /  Totes aquestes cases grans i boniques  /  es tornaran una ruïna;  /  ningú no habitarà aquests palaus.  /  (...)  El Senyor de l'univers quedarà enaltit  /  quan restaurarà la justícia;  /  ell, el Déu sant,  /  mostrarà la seva santedat  /  restablint el dret. (Isaïes 5: 8-9)

[Hi ha un refrany català que diu: “Cases fetes de robar, les veureu enderrocar.”]

Ai dels qui, del llit estant,   /  planegen el mal  /  i en fer-se clar, l'executen,  /  abusant del poder  /  que tenen a les mans!  /  Si desitgen camps, els roben;  /  si volen cases, les prenen;  /  extorsionen el cap de casa  /  i la seva família,  /  li arrabassen l'heretat.  /  Per això diu el Senyor:  /  També jo, mala gent,  /  tinc plans contra vosaltres;  /  serà un jou  /  que no us trauré del damunt... (Miquees 2: 1-3)

(Pròxim tema: Rebuig dels actes de culte, si no hi h a justícia)