LA CORRECCIÓ FRATERNA

Comentari a l’evangeli (Mt 18,15-20)* escrit per: José Luís Sicre**

 

Com a punt de partida és molt vàlida la primera lectura, presa del profeta Ezequiel. [«Si jo amenaço el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l'adverteixes que s'aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang»]. És a dir: Quan algú es porta de forma indeguda, el que fem, normalment és criticar-lo, procurant que la persona no s'assabenti de la nostra crítica. Però Déu adverteix al profeta que no pot cometre aquest error. La seva missió no és criticar per l'esquena, sinó dirigir-se al malvat i animar-lo a canviar de conducta.
En la mateixa línia hem d'entendre l'evangeli d'avui, dirigit ​​als apòstols i als responsables de les comunitats. No poden romandre indiferents, han de procurar la renovació personal. Tot i que és possible, que la persona en qüestió es mostri reticent i no accepti la correcció. Per això se suggereixen quatre passos: 1) tractar el tema entre els dos; 2) si no s'até a raons, recorre a un altre --o altres--, testimoni; 3) si segueix sense fer-nos cas, demanar la intervenció de la comunitat; 4) si tampoc, llavors s'atén a raons, cal considerar-lo «com un pagà o un publicà».
Aquesta pràctica recorda en part el costum de la comunitat de Qumran. La Regla de la Congregació, sense expressar-se de manera tan sistemàtica com Mateu, dóna per suposats quatre passos: 1) correcció fraterna; 2) invocació de dos testimoni; 3) recorre «als grans», els membres més antics i importants; 4) finalment, si la persona no vol corregir-se, se l'exclou de la comunitat.
La novetat de l'evangeli radica en que no es demana la intervenció, en tercera instància, dels «grans», sinó de tota la comunitat, subratllant el caràcter democràtic de la vivència cristiana. Hi ha una altra diferència notable entre Qumran i Jesús. A Qumran s'estipulen una sèrie de sancions quan s'ofèn a algú, cosa que en el Nou Testament no es contempla. [...]
Hi ha un punt, en la frase final, de difícil interpretació: què significa «considerar-lo com un pagà o un publicà»? Generalment es considera que es tracta d’un rebuig total d'aquesta persona. Però no es pot afirmar que sigui així, si tenim en compte que Jesús era l’«amic dels publicans» i que sempre va mostrar una actitud positiva davant d’ells. Per tant, potser l'última frase l’hauríem d’entendre en sentit positiu: fins i tot quan aquesta persona sembli incorregible, hem de seguir considerant-la com algú que en algun moment pot acceptar Jesús i tornar a ell. Aquesta ha de ser l'actitud personal que es deriva del («considera’l»), encara que la comunitat hagi hagut de prendre una actitud disciplinària més dura.
Quin valor té la decisió presa en aquests casos? Un valor absolut. Per això, s'afegeixen unes paraules molt semblants a les dites a Pere, en un passatge anterior de l’evangeli d’avui, però en aquesta ocasió, dirigides a tots els deixebles i a tota la comunitat: «Us asseguro que tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot el que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel». La decisió adoptada per ells serà ratificada per Déu al cel.
Relacionat amb aquest tema hi han les frases finals. Generalment s'aplica a l'oració i a la presència de Crist en general. Però, donat l'anterior i el que segueix, sembla important relacionar aquesta pregària i aquesta presència de Crist amb els temes de la correcció i del perdó.
El conjunt podríem explicar-ho de la manera següent. La correcció fraterna i la decisió comunitària sobre un individu són una cosa molt delicada. Cal llum, trobar les paraules adequades, el moment just, i paciència. Tot això és impossible sense l’oració. Jesús dóna per fet –potser és molt suposar-- que aquesta pregària es dóna, realment. I, per altra banda, anima els deixebles, assegurant-los l'ajuda del Pare, ja que ell hi estarà present. Aquesta interpretació no exclou l'altra, més àmplia, de l'oració i la presència de Crist en general. El més important és no oblidar l'oració i la presència de Jesús en el difícil moment de la reconciliació.

*.- Evangeli: https://www.biblija.net/biblija.cgi?l=ca

**.- Fragment de l’escrit de l’autor amb el títol: «Que fàcil és criticar, que difícil corregir!» (Veure-ho tot: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html)