DIR «SÍ» I SER COHERENT

 Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 21,28-32)*, escrit per: Fray Marcos**,

CONTEXT.- Jesús, «mentre ensenyava en el temple» (Mt 21,23) rep la visita dels grans sacerdots i els nobles del poble, i li pregunten, amb quina autoritat fa tot això. Ell els fa una altre pregunta: «El baptisme de Joan d’on venia, de Déu o dels homes? (Mt 21,24) Veient que els sacerdots i els nobles no saben què contestar, Jesús els explica la paràbola dels dos fills.  

EXPLICACIÓ.- Diumenge passat l’evangeli parlava del treballadors de la vinya. Avui els protagonistes són els fills. La diferència és molt important per entendre el missatge d’aquest text.

Jesús distingeix dos tipos de fills: els que es tenen per bons israelites, i els que, segons els caps de la religió, són  «pecadors».

Ser fill de Déu és fer la seva voluntat. Per la mentalitat d’aquell temps, un bon fill era aquell que era igual al pare, que imitava perfectament la seva manera de ser. Per tant, allunyar-se d’aquest patró de conducta i fer la voluntat del pare, equivalia a deixar de ser fill. En aquest context, preguntar. «Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare? (Mt 21,31), és el mateix que preguntar, Quin dels dos fills és el verdader.

Jesús s’enfronta als caps religiosos, responent a la radical oposició que ells li han manifestat. Tots els evangelis deixen clara aquesta lluita a mort de les instàncies religioses contra Jesús.

Però, d’aquestes paràboles, no en podem treure arguments antisemites. Les prostitutes i els recaptadors de impostos, que Jesús posa per davant dels caps religiosos, també eran jueus, i també ho eren els primers cristians.

Els summes sacerdots i els ancians no tenien res de què penedir-se, es creien perfectes, perquè deien «sí» a tots els manaments de Déu.

Consideraven que tenien dret al favor de Déu. Per això rebutjaven de ple el canvi que Jesús els exigia.

No s’adonaven de que la seva resposta religiosa era només formal, literal, sense cap compromís vital. No els importava l’esperit de la llei. Ho va dir el profeta: «Aquest poble se m’acosta de paraula, m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi» (Is 29,13)

Per a Jesús no hi ha dubta, els que es consideren bons són els dolents, i els dolents són els bons. Els primers eren estrictes en el compliment de la Llei. Els segons, ni la coneixien, per tant, no la podien complir. Els primers posaven el seu esforç en el compliment extern de les normes. Els altres buscaven una possibilitat de fer-se més humans, perquè se sabien pecadors.

Jesús deixa clar quina és la voluntat de Déu, i qui la compleix. Però curiosament no fa distincions; Jesús dóna a entendre que tant els uns com els altres, son fills.

«Els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu» (Mt 21,31). És una de les frases més feridores que Jesús va poder dir als capitostos religiosos del seu temps. Publicans i prostitutes, eren les dues classes de persones més denigrades i odiades per les instàncies religioses.

Però Jesús sabia molt bé el que es deia. L’organigrama religiós-social del seu temps era repressiu i injust. Jesús no podia aguantar que es mantingués aquesta situació en nom de Déu, perquè havia descobert que l`únic que Déu volia era el bé dels humans.

Utilitzar Déu per esclavitzar els homes i dones és el més contrari a la voluntat de Déu i al missatge de Jesús.

Selecció i redacció: Salvador Sol

*.- Veure evangeli: http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

**.- Veure original: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html