Selecció del comentari de l’evangeli (Mt 21,33-43)* escrit per Fray Marcos**
CONTEXT.- Estem en el mateix context del diumenge passat. Recordem: Jesús
«va treure –-del recinte del temple-- els qui hi compraven i venie, va bolcar
les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms» (Mt 21,12) Els
grans sacerdots i ancians del temple, li pregunten: «Qui li ha donat aquesta
autoritat? (Mt 21,23). Jesús els respon amb tres paràboles. Una: «Paràbola dels
dos fills», es va llegir el diumenge passat. Avui llegim la segona: «Paràbola dels
vinyaters homicides» La tercera: «Paràbola del banquet de noces» es llegirà el
proper diumenge.
La paràbola d’avui és tal vegada la més provocadora, per les
metàfores sobre la mort de Jesús, i l’església naixent com a nou poble elegit..
EXPLICACIÓ.- Més que paràbola estem davant d’una al·legoria carregada de
metàfores: el propietari és Déu. La vinya és el poble elegit, Els vinyaters són
els caps religiosos. Els enviat són els profetes. El fill és el mateix Jesús.
«Els fruits que li corresponen» al propietari són, per Isaïes (primera lectura):
el dret i la justícia. Pels primers cristians, és l’amor.
A la primera lectura Isaïes també parla de la vinya (Is 5,1-7),
deixant constància de que la vinya (el pobke elegit), no ha respost a les
expectatives de Déu. En la narració de Mateu, el protagonisme no és la vinya,
sinó els vinyaters. És a dir, els caps religiosos, que es volen apropiar dels
fruits de la vinya, i de la mateixa vinya.
Mateu escriu aquesta paràbola seguint la
tradició bíblica de referir-se a la vinya com a metàfora del poble elegit. I el
fill que maten els vinyaters, en clara referència a la mort de Jesús. L’objectiu
és, disposar del control del poble. Però l’advertència de Jesús és concisa: «l’amo
farà morir aquells mals homes, i arrendarà la vinya a uns altres vinyaters» (Mt
21,41).
Dir que la vinya serà arrendada a uns altres
vinyaters, és una manera molt bíblica de justificar que els cristians seran el
nou poble elegit. Això era inacceptable i un gran escàndol pels jueus que
consideraven la Llei i el temple com l’obra definitiva de Déu, i ells, els seus
destinataris exclusius. El relat no només justifica la separació, sinó que a més
adverteix a les autoritats de la comunitat que poden caure en la mateixa trampa
i ser rebutxats per no reconèixer els drets de Déu.
Aquesta paràbola anuncia que, mort el fill, el
poble elegit serà substituït per l’església que sorgeix després de la Pasqua.
Selecció i redacció: Salvador Sol
*.- http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/
**.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada