A DALT HI HA ALGÚ PER SERVIR MILLOR ALS DE BAIX**

 Selecció i redacció lliure del comentari de l’evangeli (Mt 22,15-21)* escrit per Fray Marcos**

CONTEXT.- Els caps religiosos, conscients de que les paràboles llegides els tres diumenges anteriors (els dos germans que el pare envia a la vinya, els vinyaters homicides, i el banquet  de noces) anaven dirigides a ells, van emprendre el contraatac amb tres preguntes capcioses per tendir-li una trampa i poder-lo acusar. La que llegim aquest diumenge és la del tribut al Cèsar. El proper diumenge llegirem la que fa referència a la resurrecció dels morts i la del primer manament.

EXPLICACIÓ.- Cal fer atenció al text del segon Isaïes de la primera lectura, perquè és la primera vegada que la Bíblia parla d’un sol Déu. Això s’esdevé a mitjans del s.VI aC. Quan els jueus encara tenien el seu Déu però això no qüestionava els déus que tenien altres pobles. Per tant, això de que hi hagués un sol Déu, era un salt qualitatiu increïble en el procés de maduració de la revelació.

Aquell: «Jo sóc el Senyor, i no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi ha cap Déu.» (Is 45,5. BCI) que hem llegit a la primera lectura, i la carta de Pau als cristians de Tessalònica, una comunitat que comença la seva marxa, dient-los-hi que: «ell (Déu) us ha escollit, perquè us vam anunciar l'evangeli no tan sols amb paraules, sinó també amb obres poderoses i tota la plenitud de l'Esperit Sant.» (1Tes 1,4-5. BCI) ens introdueixen a l’evangeli d’avui.

La qüestió que es planteja en l’evangeli d’avui és, si un jueu ha d’acceptar la sobirania d’una nació estrangera o ha de seguir tenint a Déu com l’únic sobirà. A la moneda romana que Jesús demana que li ensenyin, hi ha inscrit: «Tiberi Cèsar August, fill del diví August.» Lìmperi romà era teocràtic.

Jesús els dóna com a tota resposta: «doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.» (Mt 22,21) La resposta no és política, apunta a una actitud vital. Els qui li han fet la pregunta no pensaven en una confrontació entre el poder religiós i el poder polític. En aquell temps no hi havia separació entre el civil i el religiós. El que es qüestiona és l’autonomia del poble elegit. La pregunta: «És permès o no de pagar tribut al Cèsar?» (Mt 22,17. BCI)  equival a preguntar si els jueus han d’acceptar la ingerència d’un poder estrany com era el romà.

Es tracta d’una pregunta trampa. Si Jesús deia que no s’havia de pagar el tribut al Cèsar, es declarava en contra de Roma, i per tant els herodians el podien acusar de subversiu. Si contestava que si, eren els fariseus els qui el podien acusar de contrari al judaisme, perquè es posava en contra del sentir religiós del poble, que estava convençut de que l’únic senyor era Déu i que cap jueu podia acceptar un altre sobirà.

Cal adonar-se que el verb que utilitza Jesús (apodídômi) no significa «donar», sinó, «retornar». Mentre que el verb que fan servir els fariseus (dídomi) significa «donar». S’emtén per tant, que el que els està dient Jesús és, que la moneda que ells utilitzen és propietat del Cèsar, i per tant se’ls pot exigir el seu retorn. Per tant, la pregunta no té cap sentit. Si han acceptat com moneda de canvi la romana, vol dir que ja han acceptat la sobirania de Roma. Per tant, és just que paguin els impostos al poder que els facilita aquesta moneda. Si fossin verdaders jueus la rebutgerien 

Quan Jesús pregunta «De qui és aquesta cara i aquesta inscripció.» (Mt 22,20) s’està referint al Gènesi, on es diu que l’home ha estat creat a imatge de Déu. Per tant, la moneda que representa al Cèsar, té un valor relatiu, però l’home que hi figura té un valor absolut, perquè representa a Déu. Jesús no posa al mateix nivell a Déu i al Cèsar: la moneda torneu-la a qui us l’ha donat, i respecteu la persona, no el seu poder (segons l’evangeli cap poder pot venir de Déu), perquè és imatge de Déu.

Selecció i redacció: Salvador Sol

*.- http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/

**.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html