Selecció i redacció lliure del comentari a l’evangeli (Mt 5,1-12)* escrit per Fray Marcos**
Dir
que tots som sants, és el mateix que dir que tots som pecadors. Amb relació a Déu,
tots som iguals. Per què, doncs, establir diferències entre uns i altres? Quin sentit
té aquesta celebració? Déu ens estima a tots.pel que ell és, no pel que som
nosaltres.
El sant és un ésser que ha
arribar a la seva plenitud humana; que ha descobert qui és, i ha viscut i s’ha manifestat
amb el seu jo verdader. Ara, si entenem que la santedat queda reservada a aquells que han anul·lat els sentits,
reprimit els sentiments i la intel·ligència
i han dominat la voluntat, aleshores, els estem exigint una humanitat
maldestre.
La plenitud humana s’assoleix
vivint alló que hi ha de diví en nosaltres. Que ningú caigui en la temptació d’aspirar
a la "santedat" fora del món.
Creure que el sant, és un ésser
extraordinari, que fa allò que ningú és
capaç de fer, o és aquell que no fa allò que fem els altres, és caure a la
trampa d’excloure’ns de la santedat a la que estem cridats.
Tots som sants, malgrat que la
immensa majoria encara no ho hem descobert. Som sants perquè Déu és en nosaltres,
no pel que nosaltres som per a Déu. Recordem què va dir Jesús: «Us asseguro que els publicans i les prostitutes us passen
al davant en el camí cap al Regne de Déu» (Mt
21,31) Per a Jesús, el sant és aquell/a que descobreix l’amor que li arriba
sense cap mèrit propi.
Cal anar en compte a l’hora de considerar
els sants com a «intercessors». Si descobrim que ells han pres consciència del
seu ésser verdader i descobrim que han confiat en Déu malgrat els seus defectes,
ens poden animar a confiar més en nosaltres. Però si pensem que la intercessió
funciona perquè Déu, només fa cas a les peticions dels seus amics o d’aquells
que són «recomanats», estem ridiculitzant
a Déu. Jesús ho va deixa clar: Quan demmaneu al Pare no cal que ho feu en nom
meu. No és necessari que jo «pregui al Pare
per vosaltres: és el Pare mateix qui us estima, ja que vosaltres m'heu
estimat i heu cregut que jo he sortit de Déu. ( (Jn
16,26-27),
Tot el que ens vé de Déu és sempre
gratuït i per tant, mai és merescut. Jesús: «quan hàgiu fet tot el que se us ha
manat, digueu: som uns pobres servents,
hem fet allò que havíem de fer». (cf Lc 17,10)
Ara bé, en el moment en que tinguem
consciència de la unitat, se comprendrem que tot allò que fem repercuteix en el
tot. La doctrina de Pau, deixa clar que tots formem un sol cos:. «també
nosaltres, que som molts, units a Crist formem un sol cos i som membres
els uns dels altres. (Rm 12,5) Per això podem
considerar que els èxits de cadascú, són els èxits de tots.
En aquesta festa celebrem la «bondat»
estigui on estigui. Ès una celebració de l’optimisme, peerquè, malgrat els telenotícies,
hi ha molta cosa bona en el món, si som capaços de descorbir-ho..
Selecció
i redacció: Salvador Sol
*.- http://www.cristiansxxigracia.blogspot.com.es/
**.- http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada