LA FELICITAT DE JESÚS

Evangeli (Mt 5,1-12) - diumenge 01 de novembre de 2020, i comentari de J.A.Pagola

 

Evangeli,. ¹ En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s'assegué, i se li acostaren els deixebles. ² Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:

³ --Feliços els pobres en l'esperit: d'ells és el Regne del cel!

⁴ »Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!

⁵ »Feliços els humils: ells posseiran la terra!

⁶ »Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!

⁷ »Feliços els compassius: Déu se'n compadirà!

⁸ »Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!

⁹ »Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!

¹⁰ »Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d'ells és el Regne del cel!

¹¹ »Feliços vosaltres quan, per causa meva, us insultaran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies! ¹² Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.(Mt 5,1-12. BCI)

 

Comentari.- No és difícil de dibuixar el perfil d’una persona feliç en la societat que va conèixer Jesús. Es tractaria d’un home adult i de bona salut, casat amb una dona honesta i fecunda, amb fills homes i unes terres riques, observant de la religió i respectat al seu poble Què més es podia demanar?

Certament no era aquest l’ideal que animava Jesús. Sense dona ni fills, sense terres ni béns, recorrent Galilea com un rodamón, la seva vida no responia a cap tipus de felicitat convencional. La seva manera de viure era provocativa. Si era feliç, ho era de manera contracultural, a contrapèl de l’establert.

En realitat, no pensava gaire en la seva felicitat. La seva vida girava més aviat al voltant d’un projecte que l’entusiasmava i el feia viure intensament. L’anomenava «Regne de Déu». Pel que sembla, era feliç quan podia fer feliços els altres. Se sentia bé retornant a la gent la salut i la dignitat que se’ls havia arrabassat injustament.

No cercava el seu propi interès. Vivia creant noves condicions de felicitat per a tothom. No sabia ser feliç sense incloure-hi els demés. A tothom proposava criteris nous, més lliures i més radicals, per fer un món més digne i més feliç.

Creia en un «Déu feliç», el Déu creador que mira totes les seves criatures amb amor entranyable, el Déu amic de la vida i no de la mort, més atent al patiment de la gent que als seus pecats.

Des de la fe en aquest Déu trencava els esquemes religiosos i socials. No predicava: «Feliços els justos i els piadosos, perquè rebran el premi de Déu». No deia: «Feliços els rics i els poderosos, perquè compten amb la seva benedicció». El seu crit era desconcertant per a tothom: «Feliços els pobres, perquè Déu serà la seva felicitat».

La invitació de Jesús ve a dir això: «No cerqueu la felicitat en la satisfacció dels vostres interessos ni en la pràctica interessada de la vostra religió. Sigueu feliços treballant de manera fidel i pacient per un món més feliç per a tothom».

José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat