Comentaris a l’evangeli del diumenge (Mt 10,26-33)
«No tingueu por», diu Jesús a l’evangeli d’avui. (Mt 10,26-33) Jesús esmicola tres diferents pors que paralitzen els seus seguidors. La por als que jutjaran i maldiran de nosaltres, la por a ser ajusticiats o assassinats, la por a la pobresa i intempèrie. La confiança en Déu posa remei a les tres. , el discurs de Jesús revela una infinita tendresa. El Pare té comptats els nostres cabells i no ens en caurà cap que ell no ho sàpiga.
Però hi ha una por que Jesús ens pinta, extraordinàriament severa; la por a negar-lo a ell. Això equivaldria a posar-se d'esquenes a la filigrana divina d'aixecar-nos de la pols, desprès del regnat del pecat d'Adam. Sant Pau compara l'actuació d’Adam i Jesús. I es meravella que l'actuació de Jesús és d'una potència infinitament superior a la d'Adam. Contra l'ombra de mort universal Jesús contraposa la vida divina per sempre. On abundà el pecat, diu, sobreabundà la gràcia. (Cf. Santi Thió, sj pregaria.cat)
Jesús envia els dotze a predicar i els instrueix. Els
adverteix que possiblement patiran persecució, i els hi dóna alguns consells de
quina ha de ser la seva actitud: «No tingueu por dels qui maten el cos però no
poden matar l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima i el cos es
consumeixin a l'infern» (Mt 10,28).
Aquest relat d'aqueix diumenge desenvolupa el tema de la
persecució per Crist amb un estil que recorda la darrera de les Benaurances del
Sermó de la Muntanya (cf. Mt 5,11).
Jesús diu i repeteix: «no tingueu por» i
a la vegada ens presenta un Pare provident que té cura fins i tot dels petits
ocells del camp. Però Jesús no diu pas que aquest Pare ens estalviarà les
contrarietats. Si som seguidors seus, molt probablement tindrem la mateixa sort
que els profetes. ¿Com s'entén, doncs la protecció de Déu?
Déu dóna vida a la nostra persona (la
nostra ànima), proporcionar-li la felicitat fins i tot en les tribulacions i
persecucions. És Ell qui ens dóna l'alegria del seu Regne, que és penyora de la
vida eterna: «A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el
reconeixeré davant el meu Pare del cel» (Mt 10,32).
Confiar en què Déu estarà al nostre
costat en els moments difícils ens fa valents per anunciar les paraules de
Jesús a plena llum, i ens dóna l'energia capaç de fer el bé, perquè a través de
les nostres obres la gent pugui glorificar el Pare del Cel. Ensenya sant
Anselm: «Feu-ho tot per Déu i per aquella feliç i eterna vida que el nostre
Salvador es digna de concedir-vos en el cel». (Cf. Mn. Pere Oliva
i March, Sant Feliu de Torelló),
La por que ens presenta Jesús no es pot combatre
directament. La por és una defensa de l’home davant d’un estímul que interpreta
perillós. Per tant, és bo tenir por, és un fet natural. El que cal, que aquesta
por no anul·li la capacitat de desplegar totes les possibilitats d’esdevenir
verdaderament humans, de bloquejar la vida en un horitzó de fe confiant.
La por de la que parla Jesús, i que cal evitar, és la de
la inclinació a un «Jo» fals, sense ser-ne conscients. Les pors provenen del instint
que ens provoca la ignorància, de no tenir un coneixement cabdal del que Déu és
en, i per a nosaltres. Acceptar las nostres limitacions i descobrir les nostres
verdaderes possibilitats, és l’únic camí per assolir la plena confiança per a
sortir d’un mateix i descobrir que el fonament no està en un mateix sinó en Déu,
que és el mau passat, el meu present i el meu futur.
En definitiva, totes les pors acaben en la por a morir,
passant pel sofriment. Si eradiquéssim la por a la mort, seriem capaços de
viure en plenitud. Hem d’aprendre a abandonar allò que és contingent i es
tradueix en ismes: individualisme, egoisme, etc.
L’evangeli d’avui ens deixa clara una cosa: encara que et
puguin prendre la vida, el que és essencial en tu no t’ho poden arrabassar. (Cf.
Fray Marcos. Fe adulta)
Selecció i redacció: Salvador Sol
Molt bon estiu
