FER LA VOLUNTAT DEL PARE

Pentecosta (Jn 20.19-23)

(Fragments de comentaris de l'evangeli)

Pentecosta és l’acompliment del pronòstic de Jesús: «Quan vindrà l’Esperit de la veritat us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera» (Jn 16,13)

«El llibre dels Fets dels apòstols i els evangelis ens mostren la primera comunitat de seguidors de Jesús com un grup de gent amb por: tancats i esporuguits […]. La vinguda de l’Esperit Sant convertirà la por en pau, en alegria, en generositat, en la utilització d’un llenguatge que tots entenguin… És la promesa de Jesús de no deixar-los sols». (Javier Velasco. Google+)

«Corprèn adonar-se que al segon verset del llibre del Gènesi diu: “L’Esperit de Déu planava sobre les aigües...!” I des d’aleshores, quants vols no haurà fet aquest Esperit de Déu - font de tota vida - sobre els boscos, els cors dels homes i dones, les mans, els ulls, les consciències i els amors de tota la Humanitat ! Ell, incansable, serè, ferm i alhora suau…»!

Però això no serà gens fàcil, perquè el món (aquells criteris del món que són tan oposats a l’Evangeli) sempre presentarà una resistència sistemàtica als principis i al missatge de Jesús. “Ho tindreu molt clar” si us deixeu guiar per la força de l’Esperit. Per això els símbols del vent i el foc, aquelles dues realitats gairebé intangibles, fortes, poderoses que no es poden manipular, i que fan obrir portes i finestres, de bat a bat, per poder respirar l’Alè de Déu, quina és la seva inspiració... Festa de la Pentecosta, inici d’una nova Creació, d’una Creació, que es va renovant constantment...» (Francesc Roma, pregaria.cat)

«No estem pas celebrant una festa en honor de l¡Esperit Sant ni recordant un esdevingut en el passat. Estem tractant de descobrir i viure una realitat que és avui tant present com ho va ser fa dos mil anys. La festa de la Pentecosta és l’expressió més completa de l’experiència pasqual.

Pau, ens ho diu clarament; «sense l’Esperit no podríem dir que “Jesús és el Senyor” (1Co 12,3), ni ens podríem dirigir a Déu com a “Abba”, sense l’Esperit de Jesús». (Ga 4,6) Per això, «cal dir rotundament que mai ens faltarà l’Esperit, perquè Déu no ens pot fallar en cap moment. L’Esperit no és un privilegi, ni tant sols pels que creuen. Déu-Esperit és el fonament del nostre

ésser encara que no en siguem conscients».

«Pentecostès és el fonament de l’Església naixent. Les primeres comunitats de cristians tenien com a força de cohesió la fe en Jesús, sostinguda per l’Esperit. Aviat, però van deixar de ser comunitats d’Esperit per a convertir-se en estructures jurídiques [...]. L’obediència és la paraula que va substituir la llibertat de Jesús davant la família, els sacerdots, la llei i les autoritats civils. “El meu aliment –va dir Jesús (Jn 4,34)- és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra». (Fray Marcos. Fe adulta)

Selecció i redacció: Salvador Sol)