Si Interpretem la resurrecció com la reanimació d’un cadàver, tindrem dificultats per a comprendre la Pasqua.
L’experiència pasqual és una vivència dels
seguidors de Jesús, que els va canviar la manera de veure Jesús i veure Déu. Els
evangelis ens diuen que per «veure» Jesús després de mort, s’ha de tenir fe.
La resurrecció és el concepte amb el
que els primers cristians van voler transmetre la manera de veure Jesús després
de la seva mort. No els va resultar fàcil comunicar l’experiència que tenien de
que Jesús seguia viu i els comunicava vida. Per això a les comunitats
cristianes es va tardar molt de temps a parlar de resurrecció.
En algunes comunitats cristianes, per
exemple, es parlava de Jesús com la Saviesa de Déu, en comptes de parlar de
resurrecció. Ell seria el Mestre de la saviesa de l’A.T. que ensenyava el
necessari per arribar a Déu.
Només amb el temps es va arribar a la
cristologia pasqual, trobant que la idea de resurrecció era el marc més adequat
per explicar allò que els seus seguidors volien transmetre: que Jesús seguia viu
després de mort.
La dificultat, però, seguia essent el
fet que la resurrecció no pot ser un fenomen constatable empíricament; no pot
ser objecte de la nostre percepció sensorial. Però l’experiència pasqual sí que
fou un fet històric, tot i que ens arriba per l’intent de comunicar als demés
una vivència íntima, ,intransferible, però amb la intencionalitat de convèncer
als altres d’allò que ells vivien.
Avui, intentar entendre la comunicació
d’aquella vivència com un relat, com una crònica de successos, resulta
totalment inadequada, i ens perdríem el verdader sentit del missatge, si no ens
esforcem a descobrir amb les nostre pròpies experiències de fets transcendents,
és a dir: de resurrecció.
Anem a l’anàlisi narratiu, Diu
l’evangeli:
«Reunits el primer dia de la setmana».
És a dir, el vuitè dia, el de la nova creació (la Pasqua), que els seguidors de
Jesús van començar a celebrar reunint-se després d’acabar la celebració jueva
del Dissabte.
«Es posà al mig». Jesús
havia dit: «On dos o més es reuneixin en nom meu, jo estaré en mig d’ells». Éll
és per la comunitat font de vida, referència i factor de unitat.
«Els va mostrar les mans i el costat». Aquests són els signes que
evidencien que és
el mateix que va morir a la creu. Ningú pot prendre a Jesús ni la seva vida ni
el seu amor per a ells.
«Rebeu l'Esperit Sant». Ara
Jesús els hi comunica l’Esperit que dóna verdadera Vida. Amb això acaba la
creació de l’home. «De l’Esperit en neix l’esperit» «Això significa néixer de
Déu»; ser fills de Déu.
«Tomàs, un dels Dotze, l’anomena’t Bessó, no era allà amb els altres
deixebles». Una aclariment que prepara una lliçó per a tots els cristians. Tomàs, separat
de la comunitat, no té l’experiència de Jesús viu.
«Hem vist el Senyor», li van dir els altres. Això equival a sentir-se transformats per
l’acompanyament de Jesús, que els ha comunicat l’Esperit i els ha curullat de l’amor
que ara es nota a la comunitat. Jesús no és ni un fantasma ni un record del passat,
sinó que el senten viu i actiu entre ells.
«Al cap de vuit dies». Quan la
comunitat es torna a reunir Jesús es torna a fer present. Tomàs s’ha reintegrat
a la comunitat, i ara s’adona de l’error de la seva incredulitat i experimentarà
l’Amor.
«Porta el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la dins el
costat». L’evangelista personalitza en Tomàs la incredulitat que tots sentim en
algun moment de la nostra vida. Però Jesús està ple de l’Esperit i mostra senyals inequívoques del seu
amor. La resurrecció no l’ha separat de la seva condició humana anterior.
«Senyor
meu i Déu meu!». La incredulitat de Tomàs l’obliga a haver de tocar.... Ara
renuncia a l’experiència física i va més enllà del que veu. Ara reconeix la grandesa
del nou Jesús i s’hi adhereix totalment.
«Perquè
m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!». Jesús reprèn
Tomàs
perquè s’ha negat a creure en allò que creu la comunitat. Tomás volia tenir la
seva pròpia experiència de Jesús, com l’havia tingut en el passat. Però ara se
li demana l’adhesió al ressuscitat. Que se situï a la realitat del moment
present.
Només en el marc de
la comunitat es fa possible l’experiència de que Jesús segueix vivint entre
nosaltres.
Selecció i redacció:
Salvador Sol
