Selecció del
comentari de l’evangeli (Jn 08,01-11) del diumenge (7 d’abril)- 5è. de Quaresma.
NTRODUCCIÓ.-
Les
lectures d’aquest diumenge ens inviten a mirar endavant. Isaïes des del desterro
promet una cosa nova pel seu poble. Pau vol oblidar-se del que queda enrere i segueix
la seva cursa cap a la meta. JIesús permet que l’adúltera pugui iniciar una nova
vida.
La trobada amb el verdader
Déu ens empeny sempre cap al nou. Déu no vol que mirem enrere. A ell no li
importa el passat. A través de la quaresma, tots fem el camí que ens duu a la Pasqua
(que és plenitud). Cal no oblidar-ho.
CONTEXT.-
Aquest passatge de l’adúltera és una narració exclusiva de Joan. Els altres
evangelistes no la comenten, tot i que és un relat molt antic i conté un
missatge de tolerància netament evangèlic, en un tema tant sensible com és el
sexual.
EXPLICACIÓ.- Aquest relat va contra el «fariseisme»
d’aquells que es creuen ser purs però en comptes d’actuar ells pretenen que
sigui un altre. A Jesús li diuen Mestre, però no es creuen el que diu. La
pregunta que li dirigeixen duu la malícia implícita. Si Jesús es mostrava
favorable a executar la sentència perdria la seva fama de bondadós i practicar la misericòrdia.
I, a més a més, incompliria l’ordre del poder civil que s’havia reservat la
facultat d’execució dels càstigs, que abans tenia el Sanedrí. Tanmateix, si es
mostrava contrari a la lapidació, anava en contra de la Llei. Com en tantes
ocasions, els evangelis deixen constància de que els fariseus i lletrats només
buscaven la manera de comprometre Jesús i tenir arguments per a condemnar-lo.
Aquells homes només volien
que es complís la Llei a mitges, doncs que aquesta castigava a l’home i la dona
trobats en adulteri. I la pregunta que fan a Jesús conté implícit el menyspreu
per la dona. On era l’home? Cal tenir present que només es cometia adulteri si la
dona era casada, i no tant pel fet de ser adúltera, sinó perquè en
considerar-se la dona casada propietat del marit, amb l’adulteri, s’estava
robant al marit una «cosa» que era seva.
Jesús no podia estar
d’acord amb una Llei que considerava injusta, i en la seva resposta no hi ha
una condemna a allò que ja està fet (el passat) sinó una invitació al canvi (el
futur). Jesús vol que descobrim que el perdó de Déu ja el tenim (perquè és
fruit de l’Amor) i només se’ns demana que fem un canvi de vida.
Jesús no diu que no
es compleixi la Llei, només que posa una condició: «que tiri la primera pedra
el que estigui net de culpa». No és una qüestió simple. Tirar la primera pedra
exigia ser testimoni del fet. Només així es pretenia evitar que s’acusés a un
innocent. I Jesús, amb la seva resposta vol que qui hagi vist l’adulteri de la
dona, s’identifiqui, es faci responsable de la seva execució. D’aquesta manera
Jesús volia donar compliment de la Llei, buscant l’autèntica justícia.
D’aquí en podem
treure la següent reflexió: el perdó de part de Déu ja està donat. Ara només
falta que el pecador canvií de perspectiva
com a conseqüència de prendre consciència de que Déu és Amor, i està en mi: «Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més». (cf Jn
8,1-11)
Selecció i redacció:
Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada