(Lc
15,1-3 i 11-32) del diumenge 4r. de Quaresma.
«Jesús acull els marginats». El seu concepte de dolents i bons és diferent al nostre. Això és el que avui ens explica Lluc. «Els fariseus i lletrats critiquen Jesús» perquè es deixa seguir per «publicans i pecadors».
«Els fariseus tenien una
idea equivocada de Déu». Creien que podien acostar-se-li perquè «complien la Llei».
També a nosaltres se’ns ha inculcat l'obligació de buscar a Déu per aquest camí.
Però la paràbola del fill pròdig «ens diu que és Déu qui surt a buscar-nos».
Els fariseus i lletrats
(els bons del judaisme) també s’acostaven a Jesús, «però aquets ho feien per espiar-lo»
i disposar d’elements «per a condemnar-lo». No entenien que un que parlava amb
autoritat sobre «Déu es pogués barrejar amb els "maleïts"» per la
societat.
Les paràboles de Jesús,
la gent del poble les entenia. I, s’adonaven que parlaven «d’¡un Déu diferent del que s’havien fabricat
els fariseus». Jesús va venir a «trencar l’ídol (que ens hem fabricat pels
nostres egoismes) per a presentar-nos el Déu veritable».
La paràbola del fill
pròdig ens convida a confiar en «un Déu que ens [espera] amb amor» i capgira la
nostra idea de justícia: del «pecador» (que mereix càstig) i del «just» que
mereix premi.
«El Déu de Jesús és,
sobretot, Abbà; és a dir, pare i mare [...]. És amor, misericòrdia i
compassió [...],que perdona i estima el que s’ha extraviat».
«El Déu de Jesús és do
absolut i total. No un do com a possibilitat, sinó un do efectiu i ja
realitzat [...]. Déu ja s’ha donat totalment: ja no li queda res per donar».
La missió de «Jesús [logos]
no va ser la de venir a salvar-nos, sinó a dir-nos que estem salvats».
«El Déu de Jesús no
premia els bons i castiga els dolents, no ens estima perquè som bons, al
contrari, som "bons" perquè hem descobert el que hi ha de Déu (Amor)
en nosaltres».
«La misericòrdia de Déu
és gratuïta, eterna i infinita». Però, l’hem d’acceptar. No es tracta d’un
intercanvi: em dones, et dono, ni jurídica ni externa. La misericòrdia de
Déu ha de ser per a mi «el motor del canvi».
«La màxima expressió de la
misericòrdia és el perdó». Nosaltres entenem el perdó «com una reacció a
l'ofensa» que hem rebut. «En canvi, el perdó de Déu és anterior» a l’ofensa (al
pecat). «Déu [ens] estima perquè és amor!».
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada