(Lc
9,28-36) del diumenge 2n. de Quaresma.
Escrit original: Fray Marcos: http://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios.html
Les teofanies són manifestacions de Déu. La que
l’evangeli ens narra aquest diumenge va dirigida als tres apòstols que
acompanyen Jesús.
La «transfiguració» va en contra de la manera de ser i
d'actuar de Jesús que no és partidari d’espectacles de llum i so per a donar-se
a conèixer.
És clau per a la comprensió del relat la
discreció dels apòstols: «Ells guardaren el secret, i aquells dies no explicaren a ningú res del
que havien vist». (Lc 9,36)
En el relat del mateix fet, Mateu i Marc diuen que és
Jesús qui els ho prohibeix. Els mana no dir res «fins que el Fill de l'home no
hagi ressuscitat d'entre els morts».
La transfiguració pot ser que sigui «una experiència
pasqual» dels tres apòstols. Les «experiències pasquals» són vivències internes
que s'intenten comunicar als altres tot i que són fets que no es poden
constatar pels sentits. Amb el temps aquest relats es van anar
interpretant com reals i es van incorporar a la vida que els evangelis
expliquen sobre Jesús.
En la versió de l’evangeli
que hem llegit s’ha suprimit el primer paràgraf que diu; «Uns vuit dies després [...], Jesús va prendre amb ell
Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar» (Lc 9,28).
Els liturgistes potser van creure que aquesta part del
text no aportava res a la narració. Però la teologia interpreta que aquets
«vuit dies» poden referir-se «al primer dia la nova creació» que va inaugurar Jesús.
Els evangelis narren les teofanies amb el llenguatge
simbòlic amb que l'AT, es referia a Déu:
· La
muntanya, lloc de la seva presència de Déu
·
La resplendor, signe de divinitat.
·
El núvol, què va condueix els jueus fins la
terra promesa.
·
La veu, signe sonor amb que Déu es comunica.
·
Les cabanes, al·lusió a la festa messiànica
en que es commemora el pas pel desert.
· Moisès i Elies, símbols de la Llei i els profetes.
· Moisès i Elies (AT) que es retiren davant de Jesús
L’evangeli vol deixar clar que la transfiguració es
produeix en la figura, no en l'essencial. Jesús va seguir sent el mateix. Només
va ser en l’aparença que els tres deixebles el van veure diferent. Van
veure la divinitat de Jesús, allò que no és possible percebre pels
sentits.
Amb la transfiguració es vol ressaltar que aquest Jesús
que camina amb ells per Galilea, és ja la prefigura del Crist glorificat. És el
mateix de les aparicions que van succeir després de la resurrecció i que van anar
descobrint, després de la seva mort: que la manifestació del diví que hi havia
en Jesús era precisament la seva humanitat.
La transfiguració no ens prepara per a relacionar la «glorificació» de Jesús amb la prova de la passió
que sofrirà després. Glorificació i sofriment no són realitats separades. Déu
està sempre present en el sofriment i en el que en diem glorificació.
Si en Jesús habitava la plenitud de la divinitat, com diu
Pau, vol dir que Déu i la seva glòria mai es van separar d'ell.
Tanmateix, «la glòria de Déu», el seu regne, «ja està
dins de vosaltres». Ja hem dit que la plenitud de la divinitat de Jesús ja
és present en la seva humanitat, malgrat que no sigui apreciable pels sentits.
Aquesta realitat ens revela el «diví» que també hi ha dins
nostre, i que això sigui compatible amb les limitacions de tot tipus (físiques,
psíquiques i morals), pròpies de l’ésser humà, i que cal que suportem fins i
tot amb el dolor que correspon. Però a la vegada ens diu que amb Jesús Déu ja
ens ho ha donat tot, i que la salvació només depèn de nosaltres.
Selecció i redacció. Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada