dissabte, 2 de març del 2019

OBRAS SÓN AMORES...

Selecció del comentari a l'evangeli (Lc 6,39-45)

Ja s'ha dit altres vegades que Lluc escriu el su evangeli com la descripció del llarg camí que Jesús va fer anant cap a Jerusalem i a les coses que fa i diu tot fent Camí. 
Els evangelis estan escrits en llenguatge simbòlic i per això és important situar l'acció en llocs concrets. D'aquí venen a els aparents discrepàncies entre evangelistes. Mateu situa el sermó de les Benaurances a la muntanya, perque és a la muntanya on és creia que residia la Divinitat. Lluc prefereix situar-lo al pla, «Baixant de la muntanya», perque és la residència dels humans i Jesús fa de pont entre el diví i l'humà ..
Tanmateix, a l'evangeli d'avui, Lluc posa en boca de Jesús Proverbis d'altres cultures perque ajuden, amb la seva saviesa i contundència, a fer més comprensible el seu missatge i són fàcils de recordar.
Per tant, no ens hem d'estranyar que les frases que llegim en avui s'atribueixin a Jesús tot i que probablement no van ser dites per ell, o no van ser dites aiixí. Però responen al contingut del seu missatge: que ens diu que la bondat i la malícia no són qualitats dels homes i dons que puguem descobrir en els altres i en nosaltres mateixos sinó és indirectament. No és fàcil accedir a l'interior de cada persona i per això és tant difícil pretendre fer judicis de valor sobre l'actuació dels altres; el seu Comportament.
Se'ns ha dit: «pèls Seus fruits els coneixereu». Però difícilment serà un coneixement profund, encertat, si no en coneixem també la intencionalitat. Un acte reprovable pot ser fruit d'un rampell que no expressa el que hi ha al seu interior i del qual és capac de penedir-se. Potser per això l'evangeli ens diu: «No jutgeu i no sereu jutjats». «No condemneu i no sereu condemnats» ..
Creure que estem en possessió de la veritat i que tenim el dret d'imposar-la als altres, és l'actitud més contrària al missatge evangèlic, que ens demana estar sempre amatents a escortar allò que ens puguin dir els altres i que estiguem amb la boca tancada per tal de no enganyar ningú amb discursos interessats i simplistes. El món no necessitat gent que creu saber-ho tot, sinó de deixebles què volen aprendre del bon exemple dels altres.
Un cec no pot guiar un Altre cec. Deia Machado: «no em parlis de la teva veritat sinó de la veritat, i vine amb mi a buscar-la».
La imatge de la brossa i la biga ho aclareix tot. Si no podem estar segurs del per què fem les coses, com podem atrevir-nos a criticar el que fan els altres si no en sabem els motius? Al moment en què ens sentim superiors i amb capacitat moral o intel·lectual ja estem demostrant la nostra superficialitat.
El seguiment a Jesús no consisteix a imitar allò que va fer o dir. Del que és tracta és d'intentar descobrir les seves experiències de vida interior, que el van impulsar a externalitzar la seva acció a favor de les causes per les que va viure.
Els fariseus donaven més valor al compliment de la doctrina (la Llei) que a la recerca de les exigencies propies de la vida espiritual.
«Obres són amors i no bones Raons». (Atribuit a Teresa de Jesús).  Afirmar que el més important és la vida interior, no et cap sentit si no és manifesta què sóm realment en allò que fem. «No tothom qui DIU Senyor, Senyor entrarà al Regne». (Mt 7.21). 
Selecció i redacció: Salvador Sol


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada