Vinc del Pare i torno a Ell

L’Ascenció del Senyor (Mt 28,16-20)

(Fragments de comentaris de l'evangeli)

Jesús té unes paraules de comiat i invita als seus a seguir-lo en el seu ministeri. Us puc transferir aquesta missió -els diu-, perquè «He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu doncs a tots els pobles i feu-los deixebles meus» (Mt 28, 18-19). I els hi recorda la seva trajectòria: «He sortit del Pare i he vingut al món; ara deixo el món i me'n torno al Pare». (Jn 16,28) Aquest Déu que Jesús anomena Pare, és el que ens adopta pel baptisme i ens introdueix a la gran família divina; «l’Ascenció de Crist [...] és també la nostra elevació a la glòria» (Oració de la missa de l’Ascenció).

Celebrem avui l’Ascensió de Nostre Senyor Jesucrist, set diumenges després de la Pasqua. Estem encara en temps pasqual. Han passat les set setmanes que ens separen de la Resurrecció i Jesús, esdevingut el Crist, ens invita a pelegrinar amb pas ferm, d’una manera nova. S’ha acabat mirar enlaire amb els braços creuats esperant una intervenció. A partir d’ara, auxiliats per l’Esperit, serem nosaltres els qui en el seu nom viurem i predicarem el seu missatge, la Bona Notícia: Déu estima el món i ens vol missatgers del seu amor.

Avui hem d’estar contents perquè Jesucrist viu entre nosaltres. Ell ha fet un pas enlaire perquè nosaltres el fem endavant i diguem: «Soc aquí Senyor».

Jesús confia la seva missió als seus apòstols i, com una onada en el mar del temps,  arriba la seva confiança a la platja del nostre present. El Cos de Crist que es lliure a l’eucaristia es dissol en nosaltres perquè [...] després de l’«Aneu-vos-en en pau» som el tabernacle [...] del seu cos, que segueix a la terra. Nosaltres serem les seves paraules, les seves mans, la seva mirada i el seu gest. (Cf. David Guindulain, sj. pregaria.cat)

L’Ascenció s’ha entès segons el credo: Déu estava a dalt (Jesús baixà del cel), l’home estava al mig (Jesús es feu home) i el dimoni estava allà baix (Jesús baixà als inferns). I avui recordem que Jesús se n’entorna al cel. Així s’ha entès al llarg dels segles.

Però avui els astronautes ens han dit que al cel no hi ha Déu i la cultura del nostre temps no creu en l’infern. Per tant, hem d’entendre que l’ascenció forma part del misteri pasqual, com a única realitat. Hem d’entendre que a la vida de Jesús es donen fets sorprenents indemostrables: encarnació resurrecció, glorificació, la vinguda de l’Esperit, dels quals ens parlem els evangelis, però per la fe sabem que es tracte d’una realitat que està succeint ara i aquí; les realitats transcendents no tenen espai ni temps. ()Cf. Fray Marcos. Web: Fe adulta) .      

.....

 "Os conviene que yo me vaya,

porque si no, el Espíritu no vendrá a vosotros"

Celebramos la Ascensión

y se nos dice que estará con nosotros para siempre.

En esta contradicción está el secreto.

Ni se va ni se queda. Para Jesús resucitado no hay lugar ni tiempo.

.......................

No puede haber Vida si no trascendemos el tiempo y el espacio.

Nuestra Vida "divina" es la misma ahora y siempre.

Contemplar, es salir del tiempo y del espacio.

Es identificarse con Dios que es eternidad

(Oració reflexió: Fray Marcos,
Selecció i redacció: Salvador Sol)

Us deixo l'Esperit de la veritat

Apunts sobre l’evangeli d’avui.(Jn 14,15-21)

Joan «ens parla de la presència del Déu de Jesús i de l’Esperit en la primera comunitat». És un escrit adreçat «als cristians de finals del s.I [...] que no han conegut Jesús [personalment] però això no els fa inferiors als apòstols». És també un escrit pels cristians del s.XXI

Jesús s’acomiada i posa en l’escena de la salvació un altre element: «l'Esperit de la veritat». (Jn 14,17) que serà «un altre Defensor perquè es quedi amb vosaltres per sempre». (Jn 14,16) Després de la seva mort, «el Jesús que va viure a Galilea, s’identifica absolutament amb Déu que és Esperit». Aquest és el misteri «indistingibles» del Déu U i Tri.

«Si m'estimeu, guardareu els meus manaments» (Jn 14,15) Uns manaments (plural) que queden reduïts a un (singular): que és el manament d’«estimar». Estima i fes el què vulguis (St. Agustí). «Qui no estima als altres no pot estimar a Jesús, ni a Déu». «Aquesta exigència d’estimar no és aliena, ve de dins [i es manifesta quan es va en contra] de l’opressió i tota classe d’injustícies, i es desenvolupa quan hi ha solidaritat i lliurament als altres». (Fray Marcos. Fe adulta)

L’Esperit que el Pare us enviarà «és l'Esperit de la veritat, que el món no pot acollir [però], habita a casa vostra i estarà dins de vosaltres», (Jn 14,17)

«Aquesta Presència de [l’Esperit de Déu que habita] en mi no altera per res la meva  individualitat. Jo sóc jo totalment, i totalment (de) Déu. El viure aquesta realitat és el que constitueix la plenitud de l'home. Consisteix en això tot el Missatge de Jesús. Descobrir i viure aquesta presència és la nostra tasca com a cristians, és a dir com a seguidors de Crist. És també l'objectiu de l'home [i la dona], perquè tots estem cridats a assolir aquesta mateixa meta». (Grego Contreras, GOAC. Delegació Diocesana d’Apostolat Seglar).

«Hi ha una petició repetida en els salms molt significativa: “Senyor, feu-nos veure la claror de la vostra mirada!” [...]. Una mirada lluminosa [que en fa veure] i descobrir les coses i les persones tal com són i fa veure tot allò que pot passar fàcilment inadvertit».

«Ens n’adonem [que l’Esperit resta dins nostra]? Cal que ens mirem a la llum de la seva mirada i descobrim, enmig de les nostres limitacions i febleses [aquesta] presència de l’Esperit de Jesús. Aquest Esperit que ens inspira tantes coses bones, tants bons sentiments envers tantes persones, tants bons pensaments i desigs que ens porten a actuar amb generositat. I és, deixant-nos portar per aquest Esperit, com podrem anar vencent les nostres febleses. I amb la claror de la seva mirada, més fàcilment descobrirem també la seva presència en els altres, enmig de febleses inherents a la condició humana. (Francesc Xicoy, sj. Pregaria.cat)