LA ANUNCIACIÓN DE JOSÉ*

Reflexions sobre l’evangeli (Mt 1,18-24) extretes del comentari escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

 

Estem en el centre del misteri de l’Encarnació. I aquesta és la gran pregunta: Qui és aquest Jesús, que segons Mateu i Lluc neix a Betlem?

La resposta la trobem en l’evangeli que predica Pau, en el que distingeix clarament entre carn i esperit: «L’evangeli, que Déu ja havia promès pels seus profetes en les Escriptures santes, es refereix al seu Fill, descendent de David pel que fa al llinatge humà, però, per obra de l'Esperit Sant entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d'entre els morts. » (Rm 1,2-4.BCI)

El mateix Jesús li diu a Nicodem: «T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit.» (Jn 3,5-6.BCI).

Pau considera normal la procedència de la humanitat de Jesús, però deixa molt clar que el més important és el que hi ha en ell de diví, de superioritat respecta l’AT; i això, sense cap mena de dubta, ha nascut de l’Esperit.

Va ser després de l’experiència pasqual, quan els primers cristians van intentar explicar qui era Jesús. més enllà de la seva figura humana. Els evangelis de la infància de Mateu i Lluc, són narracions teològiques que només pretenen deixar constància de la grandesa del personatge, a la manera com es descriuen a la Bíblia i en les cultures de l’entorn.

Avui, no obstant, l’evangeli ens parla de l’Anunciació a Josep, de la que se’n parla gaire.

Josep, diu l’evangeli, que era «un home just» (Mt 1.19). El que equival a dir, un israelita autèntic. Temorós de Déu i complidor de la Llei. Simbolitza la fidelitat d’Israel.

A Josep, l’àngel li encarrega rebre Maria a casa seva. Això significa que tot israelita ha d’acceptar la novetat, assumint els problemes que comporti, perquè aquesta és la voluntat de Déu.

Maria, per Mateu, simbolitza la nova comunitat, que entre l’Antic i el Nou Testament, té a Jesús com a centre.

L’àngel també li diu a Josep: «Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús» (Mt 1,21) Si sabéssim el que significava a l’AT posar el nom a una persona ens adonaríem de la importància que se li dona a Josep en aquest relat. El nom indica què serà la persona a qui se li asigna. Per tant, Josep posarà al fill el nom de Jesús: «perquè ell salvarà dels pecats el seu poble»

 

Pau i bé – CSXXIG – Publicacions: http://cristiansxxigracia.blogspot.com

* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo

TODOS ESPERAN ALGO DE MÍ*

Reflexions sobre l’evangeli (Mt 11,2-11) extretes del comentari escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

 

A l’evangeli d’avui hi ha una pregunta desconcertant. El Precursor dubta que el que s’ha anunciat sigui l’autèntic. Com és posible que Joan no sabés qui era Jesús?

- No havia dit: «jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies?» (Jn 1,27).

- No havia dit: «Jo us batejo amb aigua, però el qui ve després de mi us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc?» (vg Mt 3,11).

- No havia dit: «Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!?» (Mt 3,14)

- No havia vist: «l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell?» (Mt 3,16).

-  No havia sentit una veu que deia: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat?» (Mt 3,17)

Doncs, a què ve ara la pregunta: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» (Mt 11,3) La resposta no és, ni si, ni no. Jesús els diu: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!» (Mt 11,4-6)

Una vegada més cal dir que els evangelis no són cròniques de successos, tot i que fan referència a fets que van succeir. Però la intenció de Mateu és la de fer-ne relats teològics.

Als primers cristians se’ls va fer difícil entendre aquest relat d’avui. Ells eren jueus, però la manera d’actuar de Jesús –que també era jueu--,  els desconcertava. Esperaven un altre tipus de messies.

Jesús no sintonitza amb aquella societat del seu temps, amb una religiositat anquilosada i materialista. Ell s’ocupa del benestar de les persones. Per això, a la pregunta: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» la resposta no és, ni si ni no. Jesús els diu: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!» (Mt 11,4-6)

El que fa Jesús és recordar la manera de parlar d¡Isaïes, (vg Is 35,5-6) perquè Joan associï el que es veu amb els temps messiànics. Són imatges simbòliques. El que es desprèn del relat és que l’arribada del Regne tindrà conseqüències  per a tothom, però sobretot pels més desfavorits; per tots aquells que havien perdut (o han perdut) tota esperança. És a dir, que aquells que acullin el Regne, se sentiran alliberats de l’opressió i entraran en la dinàmica de l’amor.

Pau i bé – CSXXIG – Publicacions: http://cristiansxxigracia.blogspot.com

* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo

CONVERTIRNOS ES CAMBIAR UNA META POR OTRA MEJOR*

Reflexions extretes del comentari de l'evangeli (Mt 03, 01-12) escrit per: Fray Marcos - Fe adulta.

Segon diumenge d’Advent, els profetes Isaïes i Joan Baptista ens diuen que hem de canviar.

El profeta sempre busca en el seu interior, i s’adona, de les mancances que ha de corregir si vol ser autèntic.

El profeta és un explorador de l’ànima humana que té la valentia d’advertir als altres allò que ell veu. En això consisteix la revelació. Déu es revela sempre a tots; però només alguns el veuen.

Els temps messiànics arribaran quan les ciències humanes no tinguin l’última paraula, i la norma última sigui «la ciència del Senyor». Avui sabem que aquesta saviesa de Déu està en el més pregon de l’ésser, i és on l’hem de descobrir.

La lectura d’aquest evangeli ens diu que del vell naixerà quelcom nou. La Vida és més resistent del que normalment imaginem. En el més pregon de tot ésser humà sempre i queda una brasa, un caliu, que es pot avivar en qualsevol instant. Aquest és el punt de partida per assolir el nou; el canvi verdader, la conversió.

Aquest evangeli s’ha de llegir amb calma perquè ens ofereix molts elements de reflexió. Però passa que l’hem escoltat tantes vegades, que és casi impossible que ens mogui a cap examen sobre el rumb de la nostra vida. Tot i que Pau ja ens adverteix: «que l’Escriptura la tenim pel nostre ensenyament.»

«En aquells dies», diu l’evangelista --per situar el fet en un temps i en un lloc--. Jesús inicia la seva predicació única. I ho feia de la ma de l’únic  profeta que s’havia presentat a Israel després de tres-cents anys de no haver-ni hagut cap.

«En el desert». La nova realitat s’anuncia lluny de les institucions i el temple. La predicació de Jesús té poc a veure amb la religiositat oficial, que s’havia distanciat del Déu verdader.

«Convertiu-vos, perquè el regne de Déu és a prop». Jesús dirà el mateix quan comenci la seva predicació. Una coincidència, per destacar que els dos prediquen la necessitat del canvi si de debò volen seguir Déu.

Convertir-se no és renunciar a res ni fer penitència. Convertir-se, en llenguatge bíblic, és canviar de manera de viure. Convertir-se és elegir el que és millor per a mi. Per tant, no comporta cap renuncia, però si, saber discernir allò que és bo.

Pels primers cristians, la figura de Joan respon a les expectatives d’Isaïes. És aquell que després d’Elies torna a preparar els temps messiànics, amb un missatge nu i sense adornaments, esperit pur, essència pura. Al contrari del que feien els fariseus i saduceus.

Joan és un inconformista que no s’emmotlla en res de la manera religiosa de viure de la gent normal. Ni menja ni vesteix ni viu, ni dona culte a Déu com els altres.

Curiosament demana als fariseus –coneixedors i complidors de totes les normes i preceptes--. i als saduceus –alt clergat i aristocràcia--,.la necessitat del canvi. Perquè el seu model de religió feia compatible un compliment escrupolós de la Llei, amb una indiferència i fins i tot menyspreu dels altres, absolutament contrari a la voluntat de Déu.

No ens enganyem, passar-se el dia al temple no garanteix el servei a Déu ni l’amor als homes. la fidelitat  a Déu exigeix fidelitat a l’home.

Pau i bé – CSXXIG – Publicacions: http://cristiansxxigracia.blogspot.com

* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo