Reflexions extretes del comentari de l'evangeli (Mt 03, 01-12) escrit per: Fray Marcos - Fe adulta.
Segon diumenge d’Advent, els profetes Isaïes i Joan Baptista ens diuen que hem de canviar.
El profeta sempre
busca en el seu interior, i s’adona, de les mancances que ha de corregir si vol
ser autèntic.
El profeta és un
explorador de l’ànima humana que té la valentia d’advertir als altres allò que
ell veu. En això consisteix la revelació. Déu es revela sempre a tots; però
només alguns el veuen.
Els temps
messiànics arribaran quan les ciències humanes no tinguin l’última paraula, i
la norma última sigui «la ciència del Senyor». Avui sabem que aquesta saviesa
de Déu està en el més pregon de l’ésser, i és on l’hem de descobrir.
La lectura d’aquest
evangeli ens diu que del vell naixerà quelcom nou. La Vida és més resistent del
que normalment imaginem. En el més pregon de tot ésser humà sempre i queda una
brasa, un caliu, que es pot avivar en qualsevol instant. Aquest és el punt de
partida per assolir el nou; el canvi verdader, la conversió.
Aquest evangeli
s’ha de llegir amb calma perquè ens ofereix molts elements de reflexió. Però
passa que l’hem escoltat tantes vegades, que és casi impossible que ens mogui a
cap examen sobre el rumb de la nostra vida. Tot i que Pau ja ens adverteix:
«que l’Escriptura la tenim pel nostre ensenyament.»
«En aquells dies»,
diu l’evangelista --per situar el fet en un temps i en un lloc--. Jesús inicia
la seva predicació única. I ho feia de la ma de l’únic profeta que s’havia presentat a Israel
després de tres-cents anys de no haver-ni hagut cap.
«En el desert». La
nova realitat s’anuncia lluny de les institucions i el temple. La predicació de
Jesús té poc a veure amb la religiositat oficial, que s’havia distanciat del
Déu verdader.
«Convertiu-vos,
perquè el regne de Déu és a prop». Jesús dirà el mateix quan comenci la seva
predicació. Una coincidència, per destacar que els dos prediquen la necessitat
del canvi si de debò volen seguir Déu.
Convertir-se no és
renunciar a res ni fer penitència. Convertir-se, en llenguatge bíblic, és
canviar de manera de viure. Convertir-se és elegir el que és millor per a mi.
Per tant, no comporta cap renuncia, però si, saber discernir allò que és bo.
Pels primers
cristians, la figura de Joan respon a les expectatives d’Isaïes. És aquell que
després d’Elies torna a preparar els temps messiànics, amb un missatge nu i
sense adornaments, esperit pur, essència pura. Al contrari del que feien els
fariseus i saduceus.
Joan és un
inconformista que no s’emmotlla en res de la manera religiosa de viure de la
gent normal. Ni menja ni vesteix ni viu, ni dona culte a Déu com els altres.
Curiosament demana
als fariseus –coneixedors i complidors de totes les normes i preceptes--. i als
saduceus –alt clergat i aristocràcia--,.la necessitat del canvi. Perquè el seu
model de religió feia compatible un compliment escrupolós de la Llei, amb una
indiferència i fins i tot menyspreu dels altres, absolutament contrari a la
voluntat de Déu.
No ens enganyem,
passar-se el dia al temple no garanteix el servei a Déu ni l’amor als homes. la
fidelitat a Déu exigeix fidelitat a
l’home.
Pau i bé – CSXXIG – Publicacions: http://cristiansxxigracia.blogspot.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada