TODOS ESPERAN ALGO DE MÍ*

Reflexions sobre l’evangeli (Mt 11,2-11) extretes del comentari escrit per: Fray Marcos – Fe adulta

 

A l’evangeli d’avui hi ha una pregunta desconcertant. El Precursor dubta que el que s’ha anunciat sigui l’autèntic. Com és posible que Joan no sabés qui era Jesús?

- No havia dit: «jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies?» (Jn 1,27).

- No havia dit: «Jo us batejo amb aigua, però el qui ve després de mi us batejarà amb l'Esperit Sant i amb foc?» (vg Mt 3,11).

- No havia dit: «Sóc jo el qui necessita ser batejat per tu, i tu véns a mi!?» (Mt 3,14)

- No havia vist: «l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell?» (Mt 3,16).

-  No havia sentit una veu que deia: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat?» (Mt 3,17)

Doncs, a què ve ara la pregunta: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» (Mt 11,3) La resposta no és, ni si, ni no. Jesús els diu: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!» (Mt 11,4-6)

Una vegada més cal dir que els evangelis no són cròniques de successos, tot i que fan referència a fets que van succeir. Però la intenció de Mateu és la de fer-ne relats teològics.

Als primers cristians se’ls va fer difícil entendre aquest relat d’avui. Ells eren jueus, però la manera d’actuar de Jesús –que també era jueu--,  els desconcertava. Esperaven un altre tipus de messies.

Jesús no sintonitza amb aquella societat del seu temps, amb una religiositat anquilosada i materialista. Ell s’ocupa del benestar de les persones. Per això, a la pregunta: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» la resposta no és, ni si ni no. Jesús els diu: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!» (Mt 11,4-6)

El que fa Jesús és recordar la manera de parlar d¡Isaïes, (vg Is 35,5-6) perquè Joan associï el que es veu amb els temps messiànics. Són imatges simbòliques. El que es desprèn del relat és que l’arribada del Regne tindrà conseqüències  per a tothom, però sobretot pels més desfavorits; per tots aquells que havien perdut (o han perdut) tota esperança. És a dir, que aquells que acullin el Regne, se sentiran alliberats de l’opressió i entraran en la dinàmica de l’amor.

Pau i bé – CSXXIG – Publicacions: http://cristiansxxigracia.blogspot.com

* Veure original: https://www.feadulta.com/es/evangelios-y-comentarios/383-mateo