Els evangelistes expliquen la resurrecció de Jesús -passats més quaranta
anys-, recollint allò que la gent recordava del que va succeir després de la seva
mort i enterrament, justificant la seva resurrecció mitjançant: a) la tomba
buida, i b) les diverses aparicions del Ressuscitat. Tots coincideixen en
situar l’escena el diumenge següent; «...clarejava el diumenge –explica Mateu-,
i Maria Magdalena i l’altre Maria anaven a visitar el sepulcre». (Mt 28,1) Marc
precisa que havien comprat «olis aromàtics per anar a ungir el Senyor» (Mc
16.1) Els preocupava la pedra que tancava el sepulcre -que segons Marc «era
realment molt grossa»-, i es preguntaven com s’ho farien per apartar-la. Explica
Mateu, que la pedra estava segellada i la tomba vigilada per la guàrdia pretoriana.
En el seu relat, presenta els grans sacerdots i fariseus, inquiets perquè Jesús
havia anunciat que ressuscitaria el tercer dia (el dia de Déu) i, volien evitar
que els deixebles el robessin per fer creure que havia ressuscitat. Per això demanen
a Pilat seguretat i vigilància. (cf Mt 27,66). Tanmateix, quan les dones s’apropaven al sepulcre hi va haver «un gran terratrèmol», i
«un àngel del Senyor» mogué la pedra, paralitzant l’acció de la guàrdia. Llavors
l’àngel diu a les dones: «No us espanteu. Sé que busqueu Jesús, el crucificat.
No és aquí [...] Aneu de seguida a dir als deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els
morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu». (Mt 28, 5-7)
En l’evangeli
de Lluc no es fa referència als elements còsmic de Mateu, però coincideix amb
ell i amb Marc en que són les dones les primeres en rebre l’impacte de la
resurrecció. Segons ell, són dos homes, amb vestits resplendents, els qui donen
la notícia: «No és aquí, ha ressuscitat» (Lc 24,6), fent-los l’encàrrec d’anunciar-ho
als Onze, Marc diu que: «Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes
d’esglai i tremoloses; i no digueren res a ningú, perquè tenien por»-. (Mc
16,8). Però Lluc modifica aquesta acció: «Llavors
se'n tornaren del sepulcre i van anunciar tot això als Onze i als altres». (Lc 24,9) El sorprenent va ser la reacció dels apòstols: «les seves
paraules els van semblar un deliri, i no se les van creure. Amb tot, Pere, se’n
va anar fins el sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tant sols el llençol
d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït». (Lc
24,11-12)
Sembla, però,
que la tomba buida no era prova suficient perquè aquells homes i dones ho relacionessin
amb l’anunci profètic que els havia fet Jesús: «Cal que el Fill de l’home sigui
entregat a les mans dels pecadors, que sigui crucificat i que ressusciti el
tercer dia» (Lc 24, 7)
L’últim dels evangelis,
prescindeix de les narracions precedents i se centra en l’encontre post pasqual
entre Jesús i la Magdalena -primera de les aparicions-. En el mateix lloc dels
fets. Maria plora la mort de Jesús davant la tomba buida. De sobte sent una veu
que li diu: -«Dona, per què plores? Qui busques?»-. Ella confon la veu amb la
de l’hortolà, i li demana: -«si te l’has emportat tu digues-me on l’has posat»-.
Ara la veu és més directa: «Maria» -li diu-. Ella no pensava en resurrecció, però
reconeix la veu, i en girar-se s’adona que és efectivament el Mestre. –Rabuni- exclama sorpresa i, emocionada el
toca, l’abraça... Però Jesús li diu: «Deixa’m anar que encara no he pujat al
Pare». (cf Jn 20, 11-18). Ara ja no hi ha dubtes: Jesús és viu; ha ressuscitat!.
Les aparicions
de Jesús es multipliquen. Segons Pau «...s’aparegué a Cefes, i després als Dotze.
Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada. [...] Després es
va aparèixer a Jaume i, més tard, a tots els apòstols. Finalment, al darrer de
tots, com un que neix fora de temps, se’m va aparèixer també a mi» (1Co 15,5-8).
El Ressuscitat vol dissipar dubtes, que tots el reconeguin ple de vida, i
proclamin «la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat. (Mc 16, 15). L’autenticitat
de les aparicions queda evidenciada perquè els evangelistes posen nom als
testimonis. Vora el llac de Galilea, es troba «amb Simó Pere, Tomas, l’anomenat
Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més».
Ell no volia aparèixer com un «esperit» (cf Lc 24,37) i per evitar-ho els
demana: «nois, no teniu res per menjar?». (Jn 21,5)
El misteri de
la pasqua de Jesús encara no s’ha desvelat. A la nostra racionalitat li costa
creure-s’ho de debò. La resurrecció dels morts –la vida eterna- interpel·la la
nostra fe: «Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat».
(1Co 15,13)
Salvador Sol
