Darrerament, en els webs i
mitjans religiosos alternatius, sembla haver-se anat afermant la idea que la
resurrecció de Crist va ser més un fenomen vital-psicològic experimentat pels
apòstols de manera individual, que no pas un fet físic de la persona de Jesús.
Algun autor arriba a afirmar-ho d'una manera tan segura, que m'arriba a
sorprendre.
Però a mi em sembla molt
plausible i moltíssim probable que vagi ser així, cosa més humana que no una
resurrecció física. I no hi tinc cap problema, atès, sobretot, el fet que tal
suposada realitat (qualsevol de les dues) no afegeixen ni treuen cap element
realment important del missatge de Crist, que és lo que ens interessa.
Lo que sí que em preocupa no és
el fet en si mateix de la resurrecció, sinó la circumstància, fonamental, que
aquesta nova interpretació porta cua. I quina cua...!!!
Resulta que, si no hi va haver
resurrecció física, sinó una percepció individual interna, sembla que no hi
hauria hagut, ni una certa convivència temporal, ni unes aparicions, ni, sobretot,
una ascensió. Tot això tampoc té gaire importància, sinó, només, ALLÒ que ve al
darrere.
Perquè quasi totes les versions
que tenim en relació a la missió encomanada per Crist als seus seguidors de
predicar l'Evangeli per tot el món estan escrites justament dins el relat de
l'escena de l'ascensió. Mateu, Marc i Lluc (Joan no es refereix al tema)
expliquen aquesta missió encomanada parlant de l'ascensió o bé dins el relat
d'una aparició. En el cas de Lluc no és una missió encomanada de manera directa
(Aneu...), sinó d'una manera impersonal (I cal predicar en nom d'ell...)
Aquests són els textos en què em
vaig trencar les banyes escatint si en cada una de les escenes hi havia només
«els apòstols», o «els deixebles», o bé «els onze i les persones que eren amb
ells»... per tal d'aclarir si la missió havia sigut confiada només a homes o bé homes i dones. Malaguanyat temps perdut.
Ara, doncs, sense ni resurrecció
física, ni aparicions ni ascensió al cel, suposant que sigui així com tot es va
esdevenir, hem d'afirmar la hipòtesi següent
En cap moment, que ens consti
pels relats apostòlics, Crist no va encomanar a ningú en concret la continuació
de la seva tasca predicant l'Evangeli per tot el món. Aquesta tasca es va
continuar perquè a ningú dels qui hi havien participat (homes i dones) li va
passar pel cap, ni li podia haver passat, una altra cosa. ¡No calia pas que
ningú ho digués!!
I en funció d'això, com passava
en les comunitats que visitava sant Pau, homes i dones «tenen el mateix dret, i
deure, de treballar pel missatge cristià i de menar l'Església». En aquest
sentit, hi ha, des de fa MOLT temps, una extorsió per part dels homes més
poderosos en perjudici de les dones. Que cal tombar.
