LA RESURRECCIÓ PORTA CUA

Per Antoni Ferret

Darrerament, en els webs i mitjans religiosos alternatius, sembla haver-se anat afermant la idea que la resurrecció de Crist va ser més un fenomen vital-psicològic experimentat pels apòstols de manera individual, que no pas un fet físic de la persona de Jesús. Algun autor arriba a afirmar-ho d'una manera tan segura, que m'arriba a sorprendre.

Però a mi em sembla molt plausible i moltíssim probable que vagi ser així, cosa més humana que no una resurrecció física. I no hi tinc cap problema, atès, sobretot, el fet que tal suposada realitat (qualsevol de les dues) no afegeixen ni treuen cap element realment important del missatge de Crist, que és lo que ens interessa.

Lo que sí que em preocupa no és el fet en si mateix de la resurrecció, sinó la circumstància, fonamental, que aquesta nova interpretació porta cua. I quina cua...!!!

Resulta que, si no hi va haver resurrecció física, sinó una percepció individual interna, sembla que no hi hauria hagut, ni una certa convivència temporal, ni unes aparicions, ni, sobretot, una ascensió. Tot això tampoc té gaire importància, sinó, només, ALLÒ que ve al darrere.

Perquè quasi totes les versions que tenim en relació a la missió encomanada per Crist als seus seguidors de predicar l'Evangeli per tot el món estan escrites justament dins el relat de l'escena de l'ascensió. Mateu, Marc i Lluc (Joan no es refereix al tema) expliquen aquesta missió encomanada parlant de l'ascensió o bé dins el relat d'una aparició. En el cas de Lluc no és una missió encomanada de manera directa (Aneu...), sinó d'una manera impersonal (I cal predicar en nom d'ell...)

Aquests són els textos en què em vaig trencar les banyes escatint si en cada una de les escenes hi havia només «els apòstols», o «els deixebles», o bé «els onze i les persones que eren amb ells»... per tal d'aclarir si la missió havia sigut confiada només a homes o bé homes i dones. Malaguanyat temps perdut.

Ara, doncs, sense ni resurrecció física, ni aparicions ni ascensió al cel, suposant que sigui així com tot es va esdevenir, hem d'afirmar la hipòtesi següent

En cap moment, que ens consti pels relats apostòlics, Crist no va encomanar a ningú en concret la continuació de la seva tasca predicant l'Evangeli per tot el món. Aquesta tasca es va continuar perquè a ningú dels qui hi havien participat (homes i dones) li va passar pel cap, ni li podia haver passat, una altra cosa. ¡No calia pas que ningú ho digués!!

I en funció d'això, com passava en les comunitats que visitava sant Pau, homes i dones «tenen el mateix dret, i deure, de treballar pel missatge cristià i de menar l'Església». En aquest sentit, hi ha, des de fa MOLT temps, una extorsió per part dels homes més poderosos en perjudici de les dones. Que cal tombar.