Per entendre bé aquesta paràbola cal anar al
context social i religiós del temps de Jesús. Per nosaltres un fariseu és una
persona falsa, artificial i hipòcrita, que només busca que se’l tingui per bo,
sense importar-li si ho és o no.
Però el fariseu d’aleshores no presentava
aquest estereotip; era un home pietós que formava part del grup més religiós i en
aquest sentit feia més del que la Llei exigia.
Per contra, el publicà era un jueu que es dedicava a cobrar els impostos exigits per la
potència ocupant. No era un pobrissó com es podria deduir del que en diu l’evangeli.
Als publicans se’ls considerava pecadors públics
per dues raons. Primer, perquè col·laboraven amb l’imperi romà, i cap jueu podia
reconèixer altre autoritat que no fos la de Déu. Segon, perquè cobraven més del
que estava establer, i això anava a benefici dels seus guanys propis. Es
tractava, per tant. de persones reprovables.
És
important fixar-se en el començament, de l’evangeli, quan diu: «A
uns que es refiaven de ser justos» (Lc 18,9). Jesús no es refereix a tots en
general. No tots els fariseus menystenien als publicans, ni tots els publicans
se sentien pecadors.
El fet de
referir-se a «uns que...» és un matís important. Com en el cas del bon samarità, té la intenció de posar el
dit a la nafra dels fariseus convençuts de que el compliment de la Llei ja és
suficient.
La paràbola no necessita més explicació que
aquesta. El missatge que conté capgira tota la religiositat de qualsevol època.
Déu rebutja aquell que es creu ser bo i accepta el que se sent pecador. Aquesta
és la revolució de Jesús, que escandalitza, encara avui, als piadosos.
Que s’entengui bé: el fariseu no és rebutjat per
complir la Llei, sinó per la seva actitud de: 1.- Creure que és més bo. 2.- Menystenir als
altres. 3.- Exigir un tracte de favor; passar factura a Déu pel seu bon comportament.
Tampoc el publicà és acceptat pel que fa de
mal, sinó per la seva actitud davant Déu: 1.- Reconeix el seu pecat. 2.- Demana
perdó. 3.- Sent la necessitat d’un Déu compassiu. 4.- Confia en aquest Déu.
El missatge no pot ser més clar. Les bones
obres no serveixen de res si ens porten a una actitud de supèrbia o ens fan
sentir millor que els altres.
Selecció i redacció: Salvador Sol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada