dilluns, 26 de febrer del 2018

SOBRE 1 CORINTIS

Amb aquest treball, l’Antoni Ferret inicia una sèrie de reflexions sobre les cartes de Pau

Reflexions sobre la lectura de 1 Cor.

Primer comentem lo bo, que és molt:
La crítica dels àpats comunitaris, tan desiguals (uns menjant molt, i altres, poc).
La institució de l’eucaristia.
Els dons de l’Esperit.
La semblança del cos humà amb el cos de l’Església.
La preeminència de l’amor.
La qüestió de les llengües i la profecia (difícil d'entendre i d'acceptar).
La resurrecció de Crist.
La resurrecció de totes les persones.
(Tot això és conegut, ja que surt en les misses regularment.)

Però...
En els deu primers capítols... Diu disbarats...
Com que creia que la fi dels temps era imminent: Si no sou casats, millor que no us caseu...
En les reunions comunitàries, la dona estigui amb el cap cobert i l’home amb el cap descobert. És una cosa relativa, però, com a obligació religiosa, no té cap sentit.
Igualment: els cabells llargs, en l’home són inadequats, i en la dona estan bé. Hi estic d’acord, però com a cosa religiosa... no.
Pitjor: La dona casada que no digui res (en les reunions).
I, encara, més endavant:
Sobre l’eucaristia: si prens el cos i la sang de Crist, sense ser conscient de lo que fas (distracció), menges la teva condemna (exageradíssim).
I... “per això hi ha entre vosaltres tants malalts i delicats”...

I pel que fa a la qüestió del sexe, l’argument és molt fluix: Si t’uneixes a una treballadora del sexe ("prostituta", diu ell), et fas un sol cos amb ella. Cosa totalment simbòlica. I no hi veig cap mal. Com que no crec que sigui cap mala dona, sinó al contrari...

Però tot això NO és lo important.
Hi ha una revelació teològica fonamental. (Pròxim article.)

Autor: Antoni Ferret
(Aquestes reflexions són estrictament personals de l'autor sense que CSXXIG les comparteixi necessariament)

diumenge, 25 de febrer del 2018

ESCOLTAR JESÚS I NOMÉS A ELL



Comentaris a l’evangeli d’avui (Mc 9,2-10)

És difícil d’entendre el per què l’Església posa en el leccionari aquest episodi teofànic precisament el segon diumenge de quaresma. Es tracta d’una anticipació de la glòria de Jesús després de la seva passió?  «Tot fa pensar que sí, que hi ha una intenció clara de contrarestar el llenguatge dur i difícil de la creu».
Marc explica aquest fet simbòlic i el situa, com Mateu: «sis dies després» (Mc 9,2) d’una guarició de malalts al Llac de Getsemaní (Mc 6,56) i caminar sobre les aigües (Mt 14,25).    
El llenguatge simbòlic expressa el contingut d’una veritat que no té per què ser històrica. L’Antic Testament està ple d’aquests simbolismes. Aquí, amb la transfiguració, els evangelistes ens volen explicar que sobre la humanitat de Jesús (i en això ens representa) hi ha una divinitat latent; «que l’objectiu últim és la glòria; que el verdaderament important és el el triomf personal, encara que per arribar s’¡hagi de passar per la creu».   
«Pere, Jaume i Joan» van ser testimonis: Jesús «se’ls endugué apart tots sols d’alt d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells». Les teofanies són experiències personals «de la presència del diví en un individu concret», i els tres van donar testimoni d’haver tingut l’«experiència subjectiva» d’haver escoltat la veu de Déu anunciant: «aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo». (Mc 9.7).
Aquest episodi ens vol presentar la continuïtat del procés de salvació, unint Jesús (la nova humanitat), amb Moisès (la Llei) i Elies (el profetisme). Perquè Déu és sempre el mateix, sempre present, tot i que no sigui visible en el «fenomen» és una experiència real en la consciencia de qui rep el seu impacta.  Les teofanies de l’A.T, sempre van acompanyades d’elements naturals simbòlics: una muntanya alta, un núvol, una llum, una veu, la por... Elements que cal interpretar. La muntanya sense nom és una clara referència al Sinaí, el núvol s’ha interpretat sempre com un signe de la presència de Déu. El núvol és el que ens porta el do de l’aigua i ens permet gaudir de la seva ombra... Els vestits blancs són signes de divinitat, Els signes, abans de Jesús, van ser «verdader llenguatge de Déu». (cf Fray Marcos – Fe adulta)        
...  .
«Pere, recorda aquell dia com una experiència única, diferent, inesperada». Per això volia immortalitzar aquell moment, «Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies». Pere va entendre que «allò era un tats de la glòria de Déu, la seva transcendència». Però la vida humana no és viure sempre envoltat de la «llum de la transfiguració». A una altra muntanya, Jesús trobarà el sofriment. Déu no elimina la prova, però la il·lumina». (cf Francesc Roma, s.j. – pregaria.cat)
Selecció i redacció: Salvador Sol

dijous, 22 de febrer del 2018

LA PASSIÓ DE JESÚS


Apunts,  9a.Trobada ( Curs 2017-2018)

La passió de Jesús, narrada pels quatre evangelistes, s’inicia amb  el sopar pasqual (Pau en diu: el sopar del Senyor, i és pasqual en l’essència tota vegada que no es celebra el sàbat com estava reglamentat), l’oració a l’Hort de les Oliveres, i la reunió de les autoritats jueves en que decideixen que Jesús ha de morir (fet que significa el rebuig de Crist pel seu poble: «Ha vingut a casa seva. I els seus no l’han acollit» (Jn 1,11).  

En l’últim sopar, Jesús renova l’aliança amb el que per a ell serà «el nou poble de Déu». El fet de que els evangelistes es posin d’acord en narrar aquests fets, encara que sigui a la seva manera, s’interpreta per tothom que estem davant de fets històrics.

La narració que en fa Lluc, segueix la de Marc, la font «Q» i material propi. Per això és considerat el més complert i permet una millor comprensió del misteri del «memorial» i el rebuig. .
.
1. L’últim sopar (Lc 22, 14-38) Es tracta, com s’ha dit, d’un sopar pasqual, i de comiat, que se celebra per iniciativa de Jesús, preveient que serà l’últim dels actes que compartirà amb els deixebles aquí a la terra. Cal destacar la coincidència entre la narració de Lluc (Lc 22.19-20) i l’anterior de Pau (1 Cor 11,23-25)
,          Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa, digué l'acció    de   gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això, que és el meu   memorial.»
            I havent sopat féu igualment amb la copa, tot dient: «Aquesta copa és la nova aliança   segellada amb la meva sang». (1 Cor 11,23-25 – Lc 22.19-20)
I, Lluc afegeix:
          Però sapigueu que la mà del qui em traeix és a prop meu en aquesta taula. (Lc  2,21)
         
Però als deixebles només els preocupa saber qui succeirà Jesús en el Regne anunciat quan ell no hi sigui. I Jesús els en fa un retret i a més els adreça aquesta advertència, sobretot dirigint-se a Pere:
          »Simó, Simó, mira que Satanàs us ha reclamat per sacsejar-vos com es garbella el blat, però  jo he pregat per tu, perquè no defalleixi la teva fe. (Lc 22,31-32)

2. L’oració a l’hort de les oliveres (Lc 22, 39-46)
Després de la pau i la majestat de l’últim sopar, en la que Jesús revela el sentit sagrat de la copa de la salvació, Jesús va a fer oració a l’Hort de les Oliveres on es manifesta l’aspecte dolorós d’aquesta copa i el sofriment que li suposarà. I quan més hauria d’estar acompanyat dels seus deixebles, els troba dormint.  
          Jesús els diu: «Aixequeu-vos i pregueu per no caure en la temptació». ((Lc 22,46)

3. Jesús davant del sanedrí
En el sanedrí Jesús és preguntat pels sacerdots sobre els seus títols messiànics:
          i li digueren: --Si ets el Messies, digue'ns-ho.
            Ell els respongué: --Si us dic que sí, no em creureu, i si us faig preguntes, no em respondreu.  Però des d'ara el Fill de l'home estarà assegut a la dreta del Déu totpoderós (Lc 22,67-69)
            Llavors tots van dir: «Per tant, tu ets el Fill de Déu!»,
.Jesús els contestà: Vosaltres mateixos dieu que ho sóc. (Lc 22,70-71)

Jesús sap que serà condemnat a la creu. El debat ha acabat:
          Per què necessitem el testimoni d'algú, si nosaltres mateixos acabem de sentir-lo dels  seus    propis llavis? (Lc 22,71)

Apunts de Salvador Sol, sobre el llibre d’Augustin George; El evangeklio según Lucas

dissabte, 17 de febrer del 2018

SENSE LLUITA NO HI POT HAVER VICTÒRIA


Comentari a l’evangeli d’avui (Mc 1,12-15)
Idees força.
Ens van ensenyar de petits que el «pecat era una ruptura amb Déu». Però això «està en les antípodes de l’evangeli». «Avui tenim coneixements suficients com per intentar, amb les dades de que disposem, una altre explicació de les relacions entre l’home, el món i Déu». El pecat és allò que ens allunya de fer el bé però «la ruptura amb Déu és impossible, perquè forma part de nosaltres mateixos». Entrem a la quaresma i, «els tres temes clàssics d’aquest temps litúrgic són: oració, dejuni i almoina»
Context
«Marc avui ens planteja en tres línies tota la trajectòria vital de Jesús. En el seu evangeli no tornarà a parlar de satanàs, sinó de institucions i persones [...] que intentaran apartar Jesús de la seva missió alliberadora». .
Jesús surt del baptisme «ple [...] de la força de Déu (l’Esperit)» que l’empeny a obrar i predicar un pla de vida orientat a «assolir [una vida relacional] amb allò que és realment diferent d’un mateix [...]. Una vida fonamentada en l’harmonia i l’amabilitat». Una vida «dominada per l’instin de conservació que empeny a l’individualisme egoista» no és una vida orientada va Déu..
«L’Esperit empeny Jesús al desert». Jesús és el «Fill de l’home», i com tot home «ha de vèncer les temptacions per tal d’assolir la seva vida en plenitud [...] i estar capacitat per a marcar-nos el camí de la vida» segons la voluntat de Déu. .
El desert en els evangelis, seguint l’A.T., «és el lloc teològic de la lluita, de la prova». És el «simbolisme de la història religiosa del poble jueu i les seves temptacions». És per tant, un lloc de lluita contra el mal. I, «Jesús si va quedar quaranta dies».
El pecat, doncs, és allò que ens impedeix arribar a ser del tot humans: «una experiència, per tant, dolorosa i humiliant que cal superar». «El mal no té res de misteriós, és conseqüència de la nostra condició de criatures limitades» anhelants de riquesa, notorietat i poder.(Cf. Fray Marcos, Evangeli i comentaris – Fe adulta).
...
Avui llegim «que l’Esperit empeny Jesús al desert. Acaba de recionèixer la veu que li ha dit: “Ets el meu Fill estimat...“» I, tanmateix, se’n va a purificar-se al desert. «Lluny de la gent, convivint amb la natura i els animals feréstecs, experimenta la mateixa batalla que tots hem de lluitar [...], per tal d’aprendre que la paraula de Déu és el mitjà per la victòria». .omés la «conversió» predicada per Joan, només experimentant la soledat del «desert» i les temptacions del mal. ens pot fer moure del lloc social en el «que estem instal·lats» i avançar «pel camí de l’esperança», (Cf. David Guindulain, s.j. – Pregaria.cat(homilies),
Selecció i redacció: Salvador Sol 

dimarts, 13 de febrer del 2018

SELECCIÓ DE TEXTOS BÍBLICS SOCIALS


Per: Antoni Ferret

Hem de dir que la Bíblia és avara en relació a temes socials. Ho atribueixo a dos fets: 1) Que, sobretot els profetes principals, Isaïes i Jeremies, quan esmenten les culpes de la gent, ho fan quasi sempre amb termes genèrics, com pecats, injustícies, infidelitats al Senyor, i no concreten. Si haguessin concretat més, segur que tindríem més passatges socials. 2) Que els esmentats profetes és segur que estaven més sensibilitzats per la idolatria que pel comportament entre les persones. Tot i així, la llista següent s'ha obtingut reduint a la meitat (per raons d'espai) una llista que, al seu torn, ja era parcial. I, en general, s'han de valorar més per la seva claredat i rotunditat que per la quantitat de vegades que hagin sortit, també important.

Levític
Quan segueu els sembrats, no arribeu fins a la partió del camp ni recolliu les espigolalles. I en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els grans que han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants.

No explotis el teu proïsme ni li prenguis allò que és seu. No retinguis fins l'endemà la paga del jornaler.

En els judicis, no donis sentències injustes. No siguis parcial a favor dels pobres ni afalaguis els poderosos. Fes justícia a tothom.

Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l'exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima'l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d'Egipte.(Lev, 19)

Aquest any [cada 50 anys] serà l'any del Jubileu: els qui havien venut el patrimoni, el recobraran, i els qui s'havien venut ells mateixos, retornaran al seu clan.(Lev, 25: 10)

Èxode
No explotis ni oprimeixis l'immigrant, que també vosaltres vau ser immigrants al país d'Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: si els maltractes i clamen  a mi, jo escoltaré el seu clam i, encès d'indignació, us faré morir a la guerra.. (Ex, 22: 20-21)

Isaïes
Ai dels qui, a costa dels veïns, engrandeixen les cases i els camps!
Aviat no quedarà lloc per a ningú, habitareu sols en el país.
Escolteu què m’assegura el Senyor de l’univers:
Totes aquestes cases grans i boniques es tornaran una ruïna;
ningú no habitarà aquests palaus. (Isaïes 5: 8-9)

El dejuni que jo aprecio és aquest:
allibera els qui han estat
empresonats injustament,
deslliga les corretges del jou,
deixa lliures els oprimits
i trosseja jous de tota mena.
Comparteix el teu pa
amb els qui passen fam,
acull a casa teva
els pobres vagabunds,
vesteix el qui va despullat.
No els defugis, que són germans teus. (Isaïes 58: 6-8)

Ai dels qui fan lleis injustes i promulguen decrets opressors! Neguen la justícia als febles, roben el dret als pobres del meu poble. (Isaïes10, 1-2)

Amós
Escolteu això, els qui trepitgeu el pobre, els qui oprimiu els desvalguts del país, dient: quan haurà passat la lluna nova per tractar en blat, i el repòs del dissabte, per obrir i vendre el rebuig del gra; per disminuir la mesura i augmentar el cicle, per manejar unes balances falses; per comprar els humils amb diner, i el pobre, amb un parell de sandàlies? (Amós 8: 4-6)

Miquees
Jo us dic: escolteu bé, governants del poble de Jacob, prohoms de la casa d'Israel!
¿No us pertoca a vosaltres de conèixer el dret? Doncs només sabeu odiar el bé i estimar el mal: arrenqueu la pell del cos i la carn dels ossos. Però ningú dels qui devoren la carn del meu poble, li arrenquen la pell i li trinxen els ossos com per tirar-los a l'olla i bullir la carn en un perol, a cap d'aquests el Senyor no respondrà quan cridi auxili. Són uns criminals i ell els amagarà la cara.
(...)

Escolteu, doncs, això, governants del poble de Jacob, prohoms de la casa d'Israel, vosaltres que abomineu el dret i torceu tot el que és recte, que engrandiu Sió a còpia de sang, i Jerusalem al preu d'injustícies! Els qui la governen es deixen subornar; els sacerdots fan pagar els seus oracles, i els profetes vaticinen per diners...  (Miquees, 3: 1-4, 9-11)

Jeremies
Ben cert, aixecaré la mà
contra els habitants del país.
Ho dic jo, el Senyor.
Perquè, des dels petits
fins als més grans,
tots van darrere de guanys injustos;
des del profeta fins al sacerdot,
tots són uns estafadors. (Jer,  6: 12-13)

Rei de Judà, que seus al tron de David (...)
Això diu el Senyor:
Defenseu el dret i la justícia, arrenqueu l'oprimit de mans de l'opressor, no maltracteu ni injurieu l'immigrant, l'orfe o la viuda, ni vesseu sang innocent en aquesta ciutat. (...) Però si no feu cas de les meves paraules, aquest palau es convertirà en una ruïna. Ho juro per mi mateix, jo, el Senyor. (Jer, 22: 2-5)

Textos socials del Deuteronomi
Cada set anys, condoneu els deutes de tothom...

No hi ha d'haver pobres entre els teus, ja que el Senyor, el teu Déu, et beneirà abundosament en el país que et dona en herència...

Quan en una de les ciutats que el Senyor, el teu Déu, et dona, hi hagi un pobre entre els teus germans, no endureixis el cor, no tanquis la mà al teu germà pobre. Obre-li la mà i presta-li generosament...

Si se't ven per esclau un germà hebreu, home o dona, et servirà durant sis anys, però el setè deixa'l lliure. Quan li donis la llibertat, no l'acomiadis amb les mans buides. Proveeix-lo generosament, dona-li alguna cosa d'allò amb què el Senyor, el teu Déu, t'haurà beneït: ovelles i cabres, gra i vi.  (Deuteronomi 15: 1, 4, 7, 12-14.)

No tornis un esclau al seu amo si ha fugit i s'ha refugiat a prop teu. Viurà al teu país... (Deuteronomi 23: 16-17)

Final de la sèrie sobre la Bíblia